Simple landscape per Castillion a http://www.deviantart.com
Sortós qui com un rei que donés els seus béns
se n'anava a captar, perdut i sense pàtria,
i tastava la vida en qualsevol indret,
collida pels camins, amb gust de rels amargues...
(8)
Émile Deschamps
Al sud
s'espessien
encara més
les hores.
No arrelant
mai clarors
a les finestres;
embolicant
els dits
en gesmil
per fer del
capvespre
un collar
que recorde
a una fugada
pàtria blava,
caminaves.
Mai se t'escoltava
entre tanta gentada.
Al sud
s'espessien
encara més
les hores.
No arrelant
mai clarors
a les finestres;
embolicant
els dits
en gesmil
per fer del
capvespre
un collar
que recorde
a una fugada
pàtria blava,
caminaves.
Mai se t'escoltava
entre tanta gentada.
15/1/14
No arrelant mai clarors a les finestres,,,es per si sol un poema sencer.
ResponEliminaEm sembla tan ben trobat!!!!! per dir el que vols dir...
:) Gràcies mil i una vegades. :) Sempre intente buscar les paraules, encara que com bé saps sovint també ixen soles. Besades grans!
EliminaBon caminar Ari... m'agrada!
ResponEliminamariola nos
M'agrada mooooltenisssssim aquest poema l'he llegit com a 10 vegades hahahaha
ResponEliminaFelicitacions