dijous, 31 d’octubre del 2013

PRISMA + PRETTY RECKLESS



The pretty reckless en una de sus sesiones de su primer disco.



A todos esos y esas zombies que disfrazados o no, de celebración o no, saldremos hoy a la calle.


Mañana tocará resucitar. 



PRISMA

Demasiado…
es siempre tan subjetivo…

26/8/13









I'm not listening to you
I am wandering right through existance
With no purpose and no drive
'cause in the end we're all alive, alive
Two thousand years I've been awake
Waiting for the day to shake


To all of you who've wronged me
I am, I am a zombie
Again, again you want me to fall on my head
I am, I am, I am a zombie
How low, how low, how low will you push me
To go to go to go, before I lie, lie down dead


Blow the smoke right off the tube
Kiss my gentle burning bruise
I'm lost in time
To all the people left behind
you are walking dumb and blind, blind
And two thousand years I've been awake
Waiting for the day to shake


Dear all of you who've wronged me
I am, I am a zombie
Again, again you want me to fall on my head
I am, I am, I am a zombie
How low, how low, how low will you push me
To go, to go, to go, before I lie, lie down dead


Oh dead, Oh dead, Oh dead
To all of you who've wronged me
I am, I am a zombie
Again, again you want me to fall on my head
I am I am I am a zombie
How low, how low, how low will you push me
To go, to go, to go, before I lie down dead

dimecres, 30 d’octubre del 2013

VIATGES...


Després d'imprimir els bitllets cap a Manchester. 
Canals, dilluns 28 d'octubre.






Persones que se'ns en van... per tornar en algún altre moment, és cert, però amb la mirada canviada. La veritat és que són temps de revolució interna, de créixer, de volar, de rompre els murs de les pesades circumstàncies personals... Marxarem del niu, tard o d'hora. Sóm gent massa inquieta. Culs de mal seient. 

Sé que un dia s'encaminarem per distintes sendes. Serà un dia àcid. Ni dolç, ni amable, ni salat, ni trist. Serà un dia, tot i que no serà com un dia més. Tindrem la maduresa capdavantera per saber assimilar la imperiosa necessitat d'establir els nostres propis territoris, assolint els nostres objectius, creant noves vies... Fent vida cadascú pel seu compte... Lluny. Distància trencada a colps de telefonades (segons diria Vicent, al cap) i posades al dia... banalitats que irònicament ens calen per salvaguardar i garantir l'existència d'un vincle inenarrable. Dels que s'encenen a les entranyes, se'ns manifesten a les mans, se'ns instal·len al pit i romanen incòlumes en cadascun dels nostres gestos. 

Les estades seran, poc a poc, menys recurrents, encara que com embrions nounats sentirem la fretura d'alimentar-se d'aquells instants pretèrits viscuts. Com l'aire, sempre hem sabut estar, tard o d'hora, els uns pels altres... inseparables. A les bones i les dolentes. A les alegries i les disputes. Sereu sempre els meus germans.

Seguirem somiant 
Escoltarem la llum 
Mentre el món és mou dins dels teus ulls. 

Seguirem lluitant 
Ensorrarem els murs 
Anirem sempre més lluny. 

PD: Us estime, esteu on esteu, Gordi Bipolar i Marti Mi Mu. :)




dimarts, 29 d’octubre del 2013

LA GENT NORMAL



Fairy Tale per Batsceba a http://www.deviantart.com/


Aquest és un poema que va nàixer fa quatre anys... fet a l'instant mateix de veure una treballadora netejant el sòl de la segona planta de la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació a València. Anècdotes? Se'm va quedar mirant en cara de: "què fas observant-me fixament?" Una dona normal, s'entén l'adverbi amb l'accepció més planera del significat.

Una dona qualsevol... aparentment com la resta de dones i homes que treballen i que pertanyen a eixa casta feta a mida pel sector enriquit de la població que curiosament ha augmentat un 13% els últims temps (més informació). La gent normal que omplen el bocí servint, com una mena de subsistència perpètua. Una realitat a tocar de casa a una terra on el simple fet de poder estudiar és quasi un miracle gràcies a la llei aprovada pel decretàs del PP i encapçalada pel senyor ministre Wert.

En parlarem altre dia amb esperit crític d'aquest país maleït (com ha expressat molt encertat Arturo Pérez-Reverte). Justament, se m'acut una cançó planera dels Manel... a sota deixe l'enllaç i el meu fillet. Recordeu que el podreu trobar si cerqueu per Amira a http://relatsencatala.cat/.

Baci! ^^







LA GENT NORMAL

(Dedicada a una netejadora de la facultat, una qualsevol... i també a tota la gent normal)


La gent normal planta flors per gaudir de millor paisatge,
inventa nous contes per apagar les esteles a les nits,
així veuen la llum d'un sol radiant com fill de miratge
I reclama l'altar de Déu amb autoritat, a crits.

La gent normal no entén de vides de suaus perfums,
no entén d'alçar-se tard els dilluns.
Són com mirades transparents de cristalls:
per entendre'ls no en calen de resums.
Són paraula viva, sincera, simple…
Galopants de llibertat cavalls.

La gent normal busca monumentalisme en els detalls menuts,
no busquen rimes incertes de gent passada,
perquè entenen un present fugisser, camins de vent torçuts
que finalment abraçaran carícia de mar salada.

La gent normal és gran sent xiqueta.
La gent normal és saba de saviesa.
La gent normal és una tinta remesa.



28/10/09

dilluns, 28 d’octubre del 2013

DESCUIT





Teardrop per Indiae a http://www.deviantart.com/






Dels aires dels poetes de debó...
Digue'm on vas, terra trencada,
digue'm on vas, terra trencada,
digue'm on vas, terra trencada (8).


DESCUIT


Oblidar,
I no ser
pedra.
Jo.
I no tu
qui s’esgola
riu avall.
Devastant-me
la galta.


19/8/13- 10/10/13

AÚN





Go were you want per Miriaisis a http://www.deviantart.com/







De esto que te intentas ir... sin vacilar. Te distancias y descubres nuevos enfoques. Este en concreto va de ésas vacilaciones tan cáusticas. 


AÚN


En lugar de esperar a que alguien te traiga flores,
planta tu propio jardín y decora tu propia alma.

Jorge Luis Borges


No trato de entenderte.
Busco encontrarte
por puro vicio
de equivocarme.
No soy juez
pero soy humana
aunque venga de Marte.
Y tengo criterio y carácter.
Así como desaprendidas manías.
Pero aún no sé si aprender a esperarte.


19/8/13



dissabte, 26 d’octubre del 2013

ASSIGNATURA PENDENT







Summer Breeze per Ninruz a http://www.deviantart.com/


I quan ens passa... arrasa. I no, no, pot ser cap altra persona. Ha de ser eixa. 

I gotta lock your heart down (8)


ASSIGNATURA PENDENT


El·lípticament ballaves.
Estacionalment obliqua.
Perpendicularment esquerpa.
Matemàticament impossible.
Químicament inestable.
Únicament tu.


2/9/13

divendres, 25 d’octubre del 2013

DESEMPAQUETARME



Depresión de viajero per Vachi Bumbernickle a http://www.deviantart.com/


Por las cosas injustas (tal vez) pero necesarias que nos ocurren. Mausoleos... los justos, revoluciones... las que hagan falta. Que vestirse despacio también es menester.


Thunder only happens when it's raining (8) 


DREAMS- THE CORRS




DESEMPAQUETARME

Las revoluciones se producen, generalmente, en los callejones sin salida.

Bertolt Bretch


Todos los días
me desentiendo
de esos recuerdos.
Pero son los muebles,
el colchón, las fotos,
los rostros sin nombre
los paria del pasado.

Desempaquetarme.
Otra vez.


27/8/13- 23/10/13

PASSEIG MINIMALISTA



Landscape with an old piano per Kopalov a http://www.deviantart.com/


THE MOST BEAUTIFUL PIANO PIECES

(Evidentment açò només és una selecció per acompanyar, n'hi ha moltíssimes, depenent de gustos personals. Tot seguit incloem una mostra amb Howard Shore, Chopin, Scott Joplin, Yiruma, Liszt, Michael Giaccino o Mozzart, entre altres)




PASSEIG MINIMALISTA


Vesprades de passejades al piano. Amb Vicent Pla i Boluda.


Quan mostres l’encant
encisador revivint les tecles.
Quan res no importa excepte
el teu despullat jo.

Torturar cada corda
amb implacables cosconelles
i acaronar-me l’harmonia
a la lluïssor de les tornades.

Les sisenes napolitanes recullen
el teu alè místic i el transporten
cap a un refugi suspés als núvols.
Allà no hi arriba qui no té ales.

Excelsitud divina incorpòria.
Esbraonant les onades de goig,
aquietant els sorolls de les negres,
són atmosferes d’esfèrica perfecció.

I adornes, després, amb adoració dolorida
quan no trobes l’aclamada exactitud.
Prohibició i correcció d’errades.
Aprenentatge en cada compàs.

Un tempo inconscient,
com de cor eixamplat,
ens evoca una muntanya, un riu, un mar...
Som on tu vols estar.

I sotgem el ventall divers de
paisatges difosos de seny.
Creats per tu a les hores intel·ligibles
dels somiadors ocasionals.

Nòmades, transeünts, buscadors.
Entronitzem un crit dins l’univers infinit,
coronat de llums endolcides:
tresors dels qui s’aturen a escoltar.

 Signat:
Aquelles persones que tenim  el pulcre honor
d’escoltar com deixes entreveure
l’essència ancorada al teu cos,
que, temporalment, no resta opaca.



30/8/13- 23/10/13

ESAS CONVERSACIONES FUGACES




Esto NO es una foto propia. ;)


I AM MINE- BROOKE WAGGONER



Y repetirse como un mantra: yo soy mía... y de nadie más.

Re-re-re-re-restart.

:)



ESAS CONVERSACIONES FUGACES

Se me escapa ignorarte.
Los huesos se hielan hoy
donde hubo incendios
Cuando te encontré.
Donde no te buscaba.
Y sigo sin ti conmigo;
en tus uñas y barrotes.
Desesperando los días.
Mientras estrellas fugaces
bailan en cualquier esquina.
Y no son tú.
Y yo no soy.
Reniego.


23/8/13- 12/10/13- 25/10/13

dilluns, 21 d’octubre del 2013

OCTUBRE- PASTORA



Pastora. El grup de pop electrònic no tant conegut a una sessió de fotos.


OCTUBRE- PASTORA



Octubre... crec que aquesta cançó és ideal per acompanyar el mes que quasi s'està gastant... el mateix que se'ns fuig! Que se'ns escapa corrents! Mireu-lo! Li falten cames! Ens ocupem i ens despreocupem de preocupar-nos per allò important. Un dia reflexionarem al voltant... ara: música.

Com dèiem, el grup Pastora (http://www.pastora.org/#) com sempre, insuperables en les lletres i el so. Encara no els havia fet cap homenatge al bloc, disculpeu hi ha tants grups, tantes reflexions, tants (intents de) poemes, tants (intents de) relats, tants intents de tot... que resulta aclaparador pensar solament el que queda per comunicar. El grup és expert creant atmosferes plenes de sentit. Tenen cinc treballs, una discografia brutal; l'últim disc compta amb l'encís del català embolcallat per la veu de Dolo. Increïblement vital aquest disc, respira transparència i maduresa. Tots els temes tenen un per què i un significat diferent, si l'escolteu com menys us adoneu estareu al parany repetint més d'un. A sota, com sempre que hi ha un homenatge, la lletra.

PD: No em resistisc a deixar altra perla rescatada: Carícies- Pastora  Enjoy, people! :)



OCTUBRE- PASTORA


No sabía bien dónde estaba, 
no sabía bien lo que buscaba, 
no sabía bien que sospechaba 
y era el cien por cien,una cagada. 

No sabía que si quería podía tener lo que quería. 

Era tarde, un as en la manga. 
Encendió la mirada, 
es tan simple. 
Y de pronto, el mundo le cayó a los pies, 
no quiso volver (x4). 
¡Qué intensidad! 

No sabía bien dónde estaba, 
no sabía bien lo que buscaba, 
no sabía bien que sospechaba 
y era el cien por cien,una cagada. 

Es octubre, no llevo pijama, 
la luz se apaga y pasó lo que te esperabas. 

Y de pronto, el mundo le cayó a los pies 
no quiso volver (x4). 
¡Qué intensidad! 

No sabía bien dónde estaba, 
no sabía bien lo que buscaba, 
no sabía bien lo que añoraba 
y se lanzó a correr a donde él no la amaba. 
No sabía bien... 

"No todo depende de mi 
que no todo dependa de mi 
hay cosas que salen mal 
aunque esté concentrada. 

No todo depende de mi 
hay cosas que salen mal 
aunque viva entregada".

REFLEXIONES EN VOZ ALTA, XIV + SOBRE HIGIENE EMOCIONAL Y MORAS






Rasperry per Holunder a http://www.deviantart.com/



SOBRE HIGIENE EMOCIONAL Y MORAS


Hay pasatiempos divertidos, como el de recoger moras. Las vemos, las inspeccionamos, las seleccionamos, las recolectamos, las limpiamos, las apilamos... y, por último, nos las zampamos. Que para eso nos hemos tomado tantas molestias, por supuesto. Casi como si fuesen cuentas de collares. No, no estoy incitando a que comáis bisutería, no, personitas, no quiero que os atragantéis. Ejem... Sigo... Como si de trofeos se tratara, listos para ser expuestos en la mesa de la cena con o sin invitados, hacemos gran gala. ¡Oh, pues claro que nos habremos comido parte mientras dejamos la mitad (si eso) para cuando lleguemos a casa! Si eso, insisto. Aunque no me dejo de preguntar si este entretenimiento se aplicara a las personas, porque sí, hay gente que así lo entiende. A esa gente les digo: no, no somos objetos, encontraríamos más de siete diferencias si adjuntase un par de fotos entre un objeto y una persona. Podría incluir galantemente un enlace con la explicación requerida de Barrio Sésamo... pero creo que somos adultos y os trataré, por tanto, como tales. Con cariño. ;)

Así pues, niños y niñas de todas las edades, lo que esta entrada tan larga (más de lo planeado) viene a reivindicar es el uso sano de ese divertimento. Me encantan, personalmente hablando, las moras... Sí, así como también la higiene emocional, por llamarlo de alguna manera. Porque  las distracciones son necesarias para ordenar las ideas, cada cuál a su ritmo, cada cuál a su manera. Ahora bien, nunca juguemos con las personas y dejemos, como mínimo, que la otra parte sepa bien las normas a seguir y, con ellas, en qué zarzal se está metiendo. Asumiendo todas las consecuencias. Permitiendo decidir libremente si se quiere continuar o si no; porque también, a veces, todo hay que valorarlo, nos podemos sorprender entre mora y mora. Aún a sabiendas de las posibles reacciones no deseadas, seamos suficientemente valientes y honestos para respetar las decisiones del resto. Porque un error no puede ser voluntario. Llamemos a las cosas por su nombre. 



XIV


Siempre quejándote de todo y a la vez fingiendo no darle importancia a nada, vives de esperanzas pero no sabes ni qué esperas.


Julio Cortázar

En tu escarcha te diré
que arder de indignación
es una gran ironía.


15/8/13

diumenge, 20 d’octubre del 2013

UNCONTIONALLY- KATY PERRY

Dumenge i bon dia, què tal una cançoneta per animar-se mentre aprofitem el dia? He triat aquesta, pel que simbolitza i perquè la música, la lletra, la composició i la veu és perfecta. Sí, és de Katy Perry... solament escoltant la lletra i veient el vídeo ja se'm posa la pell de persona. Una abraçada gentola! :) 


UNCONTIONALLY- KATY PERRY




Oh no, did I get too close?

Oh, did I almost see?
What's really on the inside
All your insecurities
All the dirty laundry
Never made me blink one time



Unconditional, unconditionally

I will love you unconditionally
There is no fear now
Let go and just be free
I will love you unconditionally



So come just as you are to me

Don't need apologies
Know that you are all worthy
I'll take your bad days with your good
Walk through the storm I would
I do it all because I love you
I love you



Unconditional, unconditionally

I will love you unconditionally
There is no fear now
Let go and just be free
I will love you unconditionally



So open up your heart and just let it begin

Open up your heart and just let it begin
Open up your heart and just let it begin
Open up your heart
Acceptance is the key to be
To be truly free
Will you do the same for me?



Unconditional, unconditionally

I will love you unconditionally
And there is no fear now
Let go and just be free
'Cause I will love you unconditionally (oh yeah)



I will love you

I will love you
I will love you unconditionally




dissabte, 19 d’octubre del 2013

PERQUÈ "D'AÇÒ NO ENS MORIREM"




Cancer per Kenyin a http://www.deviantart.com/


"D'açò no em vaig a morir" pensava Mari López García. I era cert. Va lluitar per la seua família i tots els que l'estimaven i ací està, donant guerra junt a tots nosaltres un dia més. Amb el somriure que la caracteritza a la cara. Una dona valenta com tantes altres que també ha superat el càncer de mama.

Hui en el dia mundial (en realitat deurien ser tots els dies, com la resta de celebracions i dates establertes per qualsevol causa de lluita al calendari) del càncer de mama voldria fer esment en totes aquestes DONES amb majúscules, sí, que fan possible que admirem la naturalesa de superació humana. No tenim límits. Per aquest motiu i donant una pinzellada de color rosa en aquest dia m'agradaria subratllar la importància de l'optimisme en les nostres vides. 

De segur coneguem algún cas concret propt del nostre entorn, tot i així, us deixe amb un documental i un breu poema inspirat en les fotografies d'Angelo Merendino (ací la web: http://mywifesfightwithbreastcancer.com/) fotògraf que va retractar la seua dona al llarg del procés vital. Uns ens deixen, altres no. Però sempre cal pensar que podem: que d'açò no ens morirem.

Ací un documental que ens parla del càncer de mama des de l'òptica de persones que han sofert aquesta experiència a la seua vida.

Primera part

Segona part


DONA MIRANT-SE A L’ESPILL (O DIÀLEG D’UN PIT ERM)


Una pèrdua o un guany? Som balances indecises.

Acostumaves a tractar-me
amb la normalitat feta indiferència.
De tant en tant, acaronaves la rotunditat
al esdevindre desig  erecte dins altres boques.
Sovint, alimentàvem mainades,
dansàvem al ritme dels llits aliens o no
de les novençanes primaveres
i també de desembres clavillats,
saludàvem altres provisoris esguards,
si calia ens encabíem, ajustats,
estampats contra els lligams de setí...
I tantes altres nimietats inexcusables...!


Érem inseparables tu i jo.
Si ho pense amb l’amplària requerida
ho crec amb mandra no poca:
érem com l’olor de nou a les pàgines
dels llibres que s’exposen despullats als aparadors.
Ineluctables, indivisibles, inapel·lables...
Fins que ens trinxaren com un porc
farcit de basarda corrompuda.
I fórem, aleshores, carn flagel·lada.


No, no vull pensar en això
que ara m’asfixia la gola
col·lapsant-ne el fil de veu.
Ara no hi ha buit més compacte
que el que deixares.
Bisturí i bendes vinclaren
l’esperó nounat de ser, encara, jo.
Completa com em van parir.


I sí, hui em manques,
membre erm de narracions pautades.
Però, no oblidaré mai que sóc, ara,
un jo millor també com em van parir.
Allà dins la versió repleta d’incertesa
que em mira violentada i corpresa
a l’altra banda de l’espill.
Romandré perenne i  estroncada,
arrelada a cadascun dels meus motius.
Més avant, m’acostumaré a conviure en pau amb mi.
Sempre amb determinant confiança.

Tu dona’m  temps... i  seré invicta
Tu dona’m temps... i seré més dona.


17/10/13

dijous, 17 d’octubre del 2013

POLAROID INVERTIDA



History maker per Holunder a http://www.deviantart.com/


AUNQUE TÚ NO LO SEPAS- QUIQUE GONZÁLEZ




Entrada número cent. Com qualsevol altra en realitat. En canvi, pense per què sent la necessitat de fer una menció especial? La resposta no es fa esperar. Perquè simplement m'acomiade. Una gran abraçada. 

PD: :)

PD II: Seguirem amb la resta d'escrits, no patiu. Ara és quan vosaltres dieu "no, no no estàvem patint... Ari." SHHH, a callar! Properament vindran més. N'hi ha tants que no se'ls acabareu. Ja estan escalfant-se per eixir prompte a la llum. Ens veiem prompte, personetes! ;)


POLAROID INVERTIDA

Jo m'aventuraria a pensar que el "Anon." que va escriure tants poemes sense signar fou una dona.

Virginia Woolf


Saber qui sóc.
Saber on vaig.
Que aparegues tu.
I em camvies la panoràmica.


19/8/13

CALAIX DE SASTRE, XIV


Fotografia: Marble VI per Endegor a http://www.deviantart.com/

Obra: After "Dirce" per Lorenzo Bartolini. 1834. Louvre, Paris

I no serem pedra. Per molt que aquesta societat ho demane. Les pedres estan mortes... no tenen somnis.


XIV

 Disculpe'm, no l'havia reconegut: he canviat molt.

Oscar Wilde


“No puc més” va dir.
I s’adormí damunt la llibreta.
no recordaria el somni,
però després el cercava,
i encara ara…
i no va volar més.


23/8/13- 12/10/13

dimecres, 16 d’octubre del 2013

REFLEXIONES EN VOZ ALTA, XI



Morning fairy tale de Jeremi12 a http://www.deviantart.com/


LO BOOB OSCILLATOR- STEREOLAB




Hay mejores amaneceres... si los compartiéramos. Aunque, como siempre y como nunca, me faltan algunas verdades. Tus verdades.

Admitir dichas verdades, paladearlas, tragarlas... y que se haga la digestión como acto natural en nuestras entrañas. Sí, son cosas necesarias para vivir. Aprenderemos siempre. Al fin y al cabo, nos alimentamos de ellas y crecemos gracias a ellas. :)

XI

Mi conciencia tiene para mí más peso que la opinión de todo el mundo.


Marco Tulio Cicerón



No odiarse a uno mismo
pasa por entender 
que no somos sinceros.
Pues bien,
me odio porque me faltan
tus verdades.


17/7/13

AMY WINEHOUSE, THE GIRL FROM... CANDEM



AMY WINEHOUSE, THE GIRL FROM... CANDEM




Amy (Jade) Winehouse. 



THE GIRL FROM IPANEMA- AMY WINEHOUSE




Serà una versió diferent de l'original, ens podrà agradar més o menys, però no em negareu que Amy mai deixa indiferent. Aquesta es recull en el darrer disc de la cantant, ja post-mortem com sabeu. M'agrada pensar que està viva i ho seguirà estant al bagatge musical que ens ha deixat a la història. Supose que per aquest motiu sovint se m'escapa parlar d'ella en present, els qui em coneixeu ho sabeu. 

Era una gran compositora i tenia gran veu encara que no portara una vida sana. Cal assenyalar-ho tot. Res de floritures després del seu soterrament. Se'ns mostrava com era, brillant i obscura a la vegada i la música era el seu espill... i pot ser per això destacava tant: perquè era autèntica. Les lletres ho demostren. La mescla entre històries veraces, crues i sinceres amb un vocabulari d'anar per casa (per dir-ho finament) dins un estil resignat en la seua major part a ensucrades paraules provocà que destacara. També cal afegir una bona veu amb gran registre i distintiva textura, una vida arrítmica i desencaixada, una premsa sensacionalista i uns directes (si no s'havia drogat massa eixe dia) impressionants. Alguns dels directes improvisats fóren al barri alternatiu més popular de Londres, on es va mudar tan bon punt va poder. Sabeu d'on parle: Candem. 

Sense més ni menys, pujava a l'escenari de qualsevol local de jazz/soul/R&B i deixava fluir el que portava dins seu. Sí, xafava fort... encara que el seu camí va ser curt i justament per això va deixar petjada.  

Us deixe amb un documental de la MTV d'Amy Winehouse. Actualment hi ha més material indèdit, no obstant, trobe que aquest és el més lleuger i alhora complet, malgrat ser d'MTV. Una pinzellada de música soul. Gaudiu. :)

PART 1




PART 2





Podeu consultar més informació a la página web oficial, clicant ací: http://www.amywinehouse.com/