Headfirst per Lily-m a http://www.deviantart.com
Un conte per fer nones? O millor... per despertar? La segona opció em sembla més encertada...
:)
AFÒNICA
Hi havia una xiqueta
de nas xato,
segurament
s'assemblava a una
d'aquelles rondalles
d'un perenne
Enric Valor
i pot ser habitava
ella també dins
un conte popular.
Ves a saber!
Eixos que et reciten
de nit mentre
bats els llençols,
inquieta,
com fas ara.
Sí, i com tu ella
també va mirar-se
a l'espill mentre cercava
el seu nas amagadís,
tímid d'una curiositat
innata des de menuda.
Tot i que no deixava
d'ensumar-se'n
alguna, una molla
per ací, altre tros de pa
acabat de fer per allà...
i no no podia ser sa,
no podia ser,
de bades, és clar.
"Hui no donen res.
De bades, diu!"
li repetia sa mare.
Ja sabem que els valors
que tenen pes
se'ls emportà un dia
el vent, un tramuntanal,
llisquívol, omnipresent...
una nit on algú
va perdre la vista.
Quina poca traça!
Perdre la visió!
No, no, no se'n refiava.
I pot ser per això...
cridant pel seu nom
al nas perdut
pels quatre cantons de
la casa aparegué
l'apreciada porció
de cos, blanc.
Quasi dos hores
més tard i afònica
trobà el motiu:
son pare li l'havia furtat!
El tenia a les mans
mentre llegia El Procés
al jardí enrajolat.
El guardava i li deia:
"per si algun cas".
Ella se'l quedà mirant,
com si s'anara a
enlairar de sobte
amb el seu estimat nas.
No, no, ella volia el seu
propi i normal nas!
Era seu i el volia
i així ho va expressar:
"Vull el meu nas!".
El pare veient que
no podia (ni volia)
robar-li la veu també,
va acordar un tracte:
"I quan et furten cap cosa,
recorda't de hui,
del que hem aprés:
no et furtaran res
si no ho deixes perdre".
Ella des d'aleshores
ençà que li'l furten
parla i diu el que sent.
Perquè "per si de cas"
no és cap argument,
no serveix sinó té veu,
sinó té nas, ni ulls,
ni tacte, ni orelles...
Ella no es deixa perdre.
I conte contat qui no s'alce té el cul foradat!
29/4/14- 30/4/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)