dimarts, 30 de setembre del 2014

LIGHTHOUSE





The runaway per HollyBloomhall http://www.deviantart.com



"So tell me what we choose."

Lauren Aquilina


LIGHTHOUSE 

"This will be the place",
said the doctor. 


The risk is just the sent of blindness.
You know that thunders only happens 
when it is raining,
I tried to catch them,
really, I tried my best.
Though there is only bruised hands
all over.
I realized what is the meaning
of foolish:
so close to stay but not to say it.


I was soaked too.
How could I explain that?
You were so whatever.


Write the uncertainty, the effect:
affect, infect, infection, disinfect,
in fact, that was my will.






30/9/14







divendres, 26 de setembre del 2014

TRUCAREM ALS MILLORS GUIONISTES (QUE ACOSTUMEN A SER AMERICANS)





346 ideas per IsisPina a http://www.deviantart.com



Ells no necessiten presentació. Pels adéus a temps. I pels intents també.

 ;)



"Pot ser sí
que se'ns han acabat les idees.
però per reflotar-ho només ens cal algú
que escrigui com fer-ho, 
que ens digui que hem de sentir,
que ens posi un cliffhanger
abans d'anar a dormir.
Que tinc la manera que tot això funcioni:

Li direm al senyor Morricone
que ens composi el tema principal..."

(8)





TRUCAREM ALS MILLORS GUIONISTES
(QUE ACOSTUMEN A SER AMERICANS)


“Però abans que te’n vagis
deixa’m insistir.”





Arronse l’esquena.
Hui em sembla tot desvirtuat
de sentit comú.
Clivellats els motius,
els llavis besen
sense parlar del que pense.
Lligen altres llengües
com alguns (que no han
vist mai una dona masturbar-se)
fan l’amor:
sense ganes.
-com poden ser capaços?!
Barbàrie indígena!-
I al llostre mut
rodola l’astre pel matí.
I fem salts a les palpentes,
i caiem al mateix lloc,
cegues d’una nit bròfega.
Escriu-me, amor,
totes les instruccions a mà
amb la millor cal·ligrafia
que la pluja et deixe fer.
I digues,
què serà de nosaltres
ara que no existim?

8/1/14-13/8/14-11/9/14

DE REVISTA



Ari Garrido. Fotografia de Juan Olmo.




Una secció per recollir els articles i col·laboracions en altres mitjans de comunicació. En aquest cas Portal Comarcal fa unes setmanes em va dedicar una entrevista que podreu gaudir clicant ací: Entrevista a Ari Garrido. Gràcies als companys Ricardo i Juan!


 Abraçades grans i fortes personetes.

Ens llegim! ;)


Ari Garrido

26/9/14

dijous, 25 de setembre del 2014

CADA PARAULA DITA





Too late per CrazyZuzz a http://www.deviantart.com


El temps de les cireres (en aquest cas no en caire reivindicatiu que va prendre més tard, sinó el significat pur d'aquesta coneguda cançó francesa) ha passat de llarg. De vegades també es fa tard massa d'hora. 



Quand nous chanteron le temps des cerises
et gai rossignol, et merle moqueur
seront tous en fête
les belles auront la folie en tête.
Et les amoreux, du soleil au coeur
quan nous chanterons le temps des cerises
sifflera bien mieux le merle  moqueur.

(8)

Jean Baptiste Clément


CADA PARAULA DITA


"Les mans de la Patrícia, deia la Sílvia, no semblen d'ella, semblen les mans d'una artista."

Fragment de El Temps de les Cireres, Montserrat Roig. 



Estàtues i sal
tremolen per esculpir-se
a trenc d’alba
amb cada paraula dita. 
Perquè alguna vegada,
en algun moment
previ i innat
a l'ésser vam escoltar
eixa veu esmolada
de la cridòria carnal a la pell.
Fou verídica la vereda,
i no em penedisc de res.
I menys, de les morts
que arrossegues.
Abans permet 
que em solte de la teua mà,
precipita't, 
però tu sola.


4/2/14-25/9/14








HISTORIAS POR EMPEZAR





Hate you per Wuschelpuschel a http://www.deviantart.com




"Te odio,
por dejarme a medias antes de llegar
al éxtasis."

Los seis días & Santi Balmes



HISTORIAS POR EMPEZAR



Yo no quiero esto,
no lo encargué,
no firmé ningún pedido,
no pagué por ello
para que resultase tan caro.


Y ya no me escapo a la luna
porque me contó,
alma en ristre,
que estaba tocando la tuna
con una balada de trompeta triste.
-Bah, ¿para qué esta rima barata?-.


Y, dime, ¿quién será el que cierre la puerta ahora?
Me cansé de dejar entrar pasajeros
que quieran verme en tierra firme.


No, no estoy para nadie que quiera ser alguien más, 
y no lo siento; si callo, miento
y ya tengo bastante con una muerte coja.
Me domestiqué.
Tengo muy presente que por derecho de omisión
me dejé más de una demanda en el tintero
que luego se hizo poesía
porque algo había que hacer
con tanto sangrado y tanta sangría. 
Por ello los puntos y seguido,
por ello los versos sin rima 
y doble sentido a primera pista,
que escucharte aún dentro sirva para aprender
que la refracción entre dos también existe:
estábamos hechas de diferentes materiales
y los medios eran más bien escasos.


Me importan bien poco
los formalismos contrechos,
apilados son simples locos
que juegan a no ser ellos mismos.
Así me partan en dos tajos de arterias latientes
esta vida de préstamo, como carnada
para ser propiedad de un tiro certero, 
uno tuyo, a ser posible. 




27-28/1/14 - 15/9/14-25/9/14

A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO







"A mí también pero a ti tan poco". Fotografía por Jennifer Rojo López.
Modelo, Ari Garrido.




"Ellos luchan por demostrar 
que son los mejores escritores.
Yo solo intento probar
que mis musas son otras."


Elvira Sastre, recogido en el poemario Baluarte.


 A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO

"Día Doce sin ti:
he conocido a alguien,
soy yo.
Voy a darme una oportunidad."




Mas no a ti por ser tú
te arroyó esa fuerza centrípeta
de los que se acaban de levantar del suelo.
A mí también me llovió el incendio.
Se me cayó el infierno encima
y con un golpe seco que resonó en la caverna
me enraicé en la verdad performativa de intentarlo,
siendo, tú y yo, el Triángulo de las Bermudas. 
Es que (no) se pudo volar más alto.


Lo recordé:
lejos de estas fuentes que amaba
se condensó la dejadez de ser siempre el soporte
de relaciones que no se sostienen por ningún ángulo.
Demasiados vértices nos desinflaron, supongo.
Ahí está de lo que todo el mundo habla,
la elegancia del erizo. 
Nos mire por donde nos mire
siempre llego a la misma conclusión:
solo te veía a ti conmigo.
O eso querían los impulsos profetas,
entrever el futuro. 
Lo admito,
nunca fue tan bonito ver llover como contigo.


Todos los locos bailan en jaulas, 
y la porción de cielo estrellado que les queda
es solo la opción de agarrarse
a una vida entera partida.
Más tarde, la luna menguante sonreirá para el público. 
-Susurrará que quieres y puedes-.
Y yo, con la entrada en la mano,
recogeré los aplausos para condecorarme las razones
por las que me quedé hasta el final de la función.



Ahora lo entiendo,
tu retorno no se escribió en un guión,
por eso no lo vi venir.
Así, golpeaste la mesa reclamando tu sitio en la fábula,
y a mí, de repente, se me cayeron los dientes de leche
y quise morderte luego como se muerde el polvo,
con la incredulidad celeste,
-por la hostia que te das y la cantidad de estrellas que avistas-.


Puede que el fin fuera por fin salir fuera,
respirando el verbo en infinitivo,
y que en los versos bebieras más vida 
que la que no te brindaron los viajes a Liliput.
No lo sé aún, así que sigo sintiendo.



Tal vez te olvidasen porque no entendieron el braille 
como forma de elevarse sobre un mismo pedestal. 
Sé -como todas las personas presentes-
que los ademanes ciegos y sordomudos dan más a entender 
que cualquier palabra dicha a tempo di valse.


Y, sin embargo, no lo comprendo,
explícame eso de irte sin llegar,
de levantarme 
-como tu haces ahora- 
sin haberme caído en ti.
Quería asumirlo y por eso escribo.
Siempre yendo y viniendo de la sal
de un mar concreto.
Porque alguien dijo que con las palabras
se vive más allá de la muerte.


A mí también me ardió la lluvia,
a ti, en cambio,
tan poco...
Entonces lo supe:

Hay que leer.
Pero sobre todo
hay que entender
lo que se está leyendo.
Por eso no nos besamos,
ni me buscaste,
ni insistí, 

creo.




4/2/14-19/9/14- 21-22-23/9/14

dijous, 18 de setembre del 2014

MARGUERITE





Marguerite per MrApril a  http://www.deviantart.com



You'd be the best that I ever hoped for.
I love it how I can't resist the way you are
the way we touch.
If we are a match, I'd give you everything I longed for.
I love it how I can't resist the way you are, 
the way we touch.

(8)

We Are Twin



MARGUERITE


"Como el afán del agua,
a quien no basta esculpirse en las olas,
sino perderse anónima,
en los limbos del mar."

Luis Cernuda




És tan simple com triar
amb qui preferiràs perdre't:
el senyal d'stop
o el vertigen funàmbul
que penja de totes les paraules
pronunciades a temps?
-et cedisc el pas,
mentre, saltironeja l'amistança-.

Amb tu té sentit estar
-i ser-
(a) la lluna de València.
-A l'hora,
jo em quede, per vici,
a veure si ens mereixem-.




18/9/14








divendres, 12 de setembre del 2014

MUSSOL






Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com



PRELUDI


Sovint prenem aire i decidim; o bé decidim i acte seguit prenem aire, tant se val, l'ordre no altera el resultat. Amb aquest oxigen vaig fabricar un gran sac per reblir-lo de bufes de colors i les arrosseguí per tenir-les a l'abast quan, per qualsevol motiu gris i poc amable, necessitava respirar sota l'aigua. El producte final fou la determinació de tatuar-me un mussol a la part dretana de l'esquena i recordar-me, així, tot allò que se m'oblida -perquè una servidora és humana tot i que vinga de Mart-. Som el que portem darrere: i ens cal estar a l'aiguait de nit. Quina millor tria que un mussol per retrobar-se amb el meu millor "jo"? I sona My Better Self del grup Tennis de fons. Diuen que el millor està per vindre -(l'a)venir, pot ser siga, certament, per escriure-. I jo invite a tota persona forana a passar. Benvinguda oficial tingueu. 




If I don't use words
then each sound goes unheard
utterly senseless without nouns and verbs
but symbols suggest they are fit to possess
a purposely function
that cannot be met.

(8)

Tennis




MUSSOL


Al blanc de la lluna
m'he desvestit de petjades
corretjoses, farcides d'engrunes
que no duen enlloc
i altres souvenirs plastificats.
He pres una goma d'esborrar,
d'aquelles fetes de pa,
-que no m'he empassat i
tan baratament han servit-.
I hui,
per primera vegada a la meua vida,
m'he tatuat el futur.

6/1/14- 4/8/14- 12/9/14




dijous, 11 de setembre del 2014

LA GRAN PREGUNTA








Ask per Dualmecanized a http://www.deviantart.com




Aquesta que alguna vegada ens fem...




LA GRAN PREGUNTA


"Sigueu realistes: no li demaneu a la poesia allò que és possible."





Ablanava les hores.
Feia molles de pa,
acabades de treure del forn.
I les engolia agraïda
pel meu queferós
-i rutilant- vespre.
Malmesa a colps
de voluntat somorta
digeria els minuts
que rebels com engrunes
quedaven al plat.
S'empal·lidia la gana
-ho jure pel més sagrat,
per tu-
i arronsava les esquenes.
Quina necessitat
-amor-
tenia jo de pensar-te?



Però no era necessitat,
era la l'esquizofrènica rutina
del meu pols
contra el teu record:
rememorar
era l'únic que podíem fer-nos,
i no,
sabíem que no guanyaríem cap partida.


19-20/1/14 -10/9/14

BUBOTA






Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com



El ritme, el pols, com una mesura més per (no) deixar latent l'impuls elèctric. Oberta, de bat a bat, i miran-te de fit a fit, em sé bubota:


No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d'un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me'n, aquest
sentir-te a prop
fa que se'm fongui
la tristesa.


Montserrat Abelló





BUBOTA



Tinc fred.
M’ho diu la pell
quan s’eriça
roent de ràbia
ferrosa la teua
presència,
no corpòria.
I, de sobte,
se m'oxiden
en les mans
els mots
que vaig 
arraconar
a les golfes.
Una no és d'acer,
inoxidable
als confitats
records.
Massa agredolç
per no repetir,
llèpola,
ensucrada en tu.


Tinc fred.
I ho intente,
fer-te
                 


                aquest salt


      (al



       buit).








19-20/1/14





dimarts, 2 de setembre del 2014

ART NOVEAU






Missionary position per Ahermin a http://www.deviantart.com



Què interpreteu de tot? Lligueu fils. 



ART NOVEAU


Miró és (també) la mesura de totes les coses.



M’ofega el sentit de l’escrúpol.
Irradia cendres humides
a la pols que li prenc
al record si
se’n descuida.
La supervivència és l’única
arma per fer paus.
I hui vinc intensa,
pròdiga en salts al buit.
Perquè m’han ensinistrat,
al final.

24/1/14- 20/8/14