EL PEQUEÑO FÉNIX

CEMENTERIES OF LONDON- COLDPLAY

La campana per Allex82 a http://www.deviantart.com

Alguien no me dijo una vez: 

"Es tiempo de hacer sonar la campana. Es tiempo de crecer. Es tu hora."

Por eso, supongo,  te lo digo ahora a ti. Ahora... que suenen las campanas.

EL PEQUEÑO FÉNIX

"El pasado es solo una historia que nos contamos a nosotros."

Película Her.



Volvamos
al presente.
Soñemos que podemos
desnudadas las manos
contra viento y marea.
Mi historia,
mis alas.
Mi tiempo,
mis vidas.
Felina por ser
acordes de tierra
y huellas en calma.
Sin precinto,
sin reloj,
sin catre o cama.

Volvamos
al presente.
Del nido se escapó el cuento
irrumpiendo en la noche
de infancias
vividas con alma.
Tras esa hoja de plata
suspendida en el mar
sueña la luna
escribiendo sin rumbo.
Y comprendiendo
por fin la trampa
susurraron voces
agazapadas:
"solo querrás lo que necesites."



Y así nunca esperaste 
nunca nada de nadie.

23/6/14- 5/7/14

CORRECTO

CORRECTO- JERO ROMERO

Valencia NMN per Dualmechanized a http://www.deviantart.com

A veces tenemos miedo a descubrir que sí... que también podemos tener razón.



Está ya decidida
a elegir en qué estación 
quejarse de la vida
y en que otra estar mejor.
Y tiene decidido
no quejarse del dolor
y todo lo que pida
va a pedirlo por favor.

(8)

Jero Romero

LAS MUDANZAS ANTES DE TIEMPO
(CORRECTO)

"Lo políticamente correcto casi nunca es literario"

Ana María Matute

La muerte lo sorprendió en vida.

Al su lado ella, sin ser ni estar.

                                  (Correcto).

No podría ser de otra forma.

                                  (Correcto).

No sería...

                                  (Correcto).

¿Correcto?

Es cierto que no sirven

las horas para quién quiera contarlas.

                                  (Correcto).

Supongo que por ese motivo

cuando nos precintamos

para la siguiente mudanza

nos ponemos fecha de caducidad.

                                  (Correcto).

¿Correcto?

27/6/14

TALLER DE POESIA AL COL·LEGI JOSÉ MOLLÀ

 UNES PARAULES

Nota: 

Entrada número tres-cents del bloc... música de Bertomeu cantada per l'alumnat del José Mollà. Si cliqueu ací la podreu escoltar, la versió diu:

"Només un mot que t'ho dirà tot: vida. 
Només amb això bastaria."

V. A. Estellés

Gràcies.

Ari Garrido

Ja tenim la crònica fotogràfica del passat dimecres 4 de juny amb l'alumnat de 5è de primària del col·legi José Mollà! :)


Xiquets i xiquetes amb ganes d'aprendre què és un poema i les diferències entre els poemes textuals i visuals. Per suposat, en férem alguns i aquesta setmana han esdevingut un recull. Quin millor exemple que dur la teoria a la pràctica?

Cadascú va passar una molt agradable estona amb el tema poètic "Jo sóc"/ "A mi m'agrada". Treballar en grup i individualment en allò que ens agrada ens motiva encara més ara més que mai ho sabem.
 
Agraïda a Josep Roca (mestre d'escola i millor persona) per la invitació i també a La Costera Per La Llengua pel seu paper a les escoles públiques.


Ari Garrido

CRÒNICA FOTOGRÀFICA DEL TALLER POÈTIC EL 4 DE JUNY

AL COL·LEGI JOSÉ MOLLÀ DE CANALS

Primer contacte. Atenen o no?

Breu presentació amb lectura d'alguns dels poemes de "23" per l'alumnat.
Breu entrevistra biogràfica preparada per ells i elles i posterior bateria de preguntes,
recordem sempre alçar la mà per demanar permís. ;)

Per feina! Toca fer el poema visual!
 Ajudar-se mútuament diuen que causa una millora de la salut...

Concentració màxima.

 

Seguim les passes marcades al suport de la pissarra...

 Primers resultats en
ple procés creatiu.

Primer, el poema visual.
Segon, el poema textual.
Tercer i principal,
passar-ho bé.

 

Altres mostres. 

Ens agren els animals! 

"Jo ja he acabat!" ;)

I després de l'acomiadament... i la promesa de tornar...

Foto de família.
 Amb l'alumnat de 5è de primària, millor impossible.

De totes aquestes aportacions i iniciatives va sorgir una exposició i també un recull de poemes visuals creats per ells i elles. Per al gaudi de tothom presentem el recull "Dèneu de vint-i-tres". Dèneu persones amb gran futur que seran allò que vulguen ser amb més de vint-i-tres raons per ser-ho.

RECULL DE POESIA

Portada del recull de poesia "Dèneu de vint-i-tres"

Poema visual "23" per Ari Garrido

Poema visual per Carla Alexandra Arcos

Poema visual epr Sílvia Barberà Requena

Poema visual per Daniela Bedón Gudiño

Poema visual per Nerea Benet Gómez

Poema visual per Ainhoa López Chàfer

Ainhoa López Chàfer

Poema visual per Sandra Navas Simón

Poema visual per Laura Saurina Albalat

L'alumnat de 5è de primària al José Mollà

que ha participat al recull "Dèneu de Vint-i-tres".
Gràcies... i fins la propera! :)

25/6/14- 27/6/14

VANITAS VANITATUM

TOUCH- SHURA

Lips per MuseCarven a http://musecarven.deviantart.com

Hui juguem entre la línia dels records i del tacte. Un poc de prosa poètica. Fa? ;)



"Tots necessitem records per saber qui som."

Pel·lícula Memento

VANITAS VANITATUM

No posseïm. Solament desitgem. Pot ser perquè així ens podrem tocar.

No serem natura morta perquè també existim al mateix temps en els llavis de l'altre. Per què no viure de seguit i no de seguida? Per què cercar un passat i no mossegar-li el llavi? Com acostumàvem a fer: vestíem la pluja d'estels de nit amb el fals delphos. I pensant-ho em pesa el fet que al temple resa: "γνῶθι σεαυτόν". Així, si ens haguérem conegut a nosaltres mateixa no hauríem sigut simplement. En canvi, per capricis d'or ara ens xafem la llengua de plata, fins fer-nos mal... i fer sagnar la trona. Per sentir quelcom i tornar a ser mortals. Per no ser menester aquesta afectada incrustació en l'altre i comprovar si ens trobem a faltar... com les flors fan mal a les tombes, allí on rememoren amb la solemnitat silent dels qui passen (de llarg) el fet de passar de llarg. I s'aturen. Com el temps. Elles també es troben a faltar per això els nomoblides es pinten la cara de blau. Sí, ens veuríem a la caverna, seríem ombres i segellaríem un destí insípid. Un instant necrosat de records nostrats viciats i vinclats, modelats i modernitzats per tu i per mi. Un instant que ara reposa panxa enlaire el passat erm de fades que s'havia empassat. I tu rius i tanques els ulls per besar altres boques. I jo ric amb els ulls oberts perquè no en vull cap.

3/1/14- 23/6/14

DIES CINERUM

ANOTHER LOVE- TOM ODELL

Home per Tasteofomi a http://tasteofomi.deviantart.com

Somriu que el món s'acaba... i sempre falten més peces d'art.

:)


And I'd sing a song that'd be just ours
but I sang 'em all to another heart.
And I wanna cry, I wanna learn to love
but all my tears have been used up.

(8)

Tom Odell

DIES CINERUM

CONTRAST m. 

|| 5. Canvi sobtat i violent del vent a la part contrària d'allà on bufava, que sol esser de temibles conseqüències per a la navegació (...)

Diccionari català-valencià-balear de l'IEC.

Totes les preguntes
condimentades
sense resposta
clavillen els peus
d'un temps que no
sap avançar
a foc lent.


Guarde el collar
amb les perles
de sal marinada,
la tinta i la gúbia,
el vel i les ganes.
Els amuntone
per ordre, color,
mesura i pes:
comprove
que no caben ja
més maletes.


Desfaig nusos
i obrec finestres.
I, de sobte,
són tots els dies
de la setmana
dimecres
de cendra.

20/6/14- 23/6/14

CASA

CASA- THAÏS MORELL

I'll be myself per LauraBallesteros a http://www.deviantart.com

Després de llegir-me a l'espill tot resulta com l'aigua: pur, transparent, refrescant i més ara... amb la calitja que hi ha. Posem en marxa el vídeo al 0:44 min i ens deixem anar...

Gràcies especials a Perfecto Vidal Lloret per la recomanació i per ser sempre ell...  ;)

Cada um tem uma vida

Uma linda história.

Os momentos que passamos

guardarei na memória...

que lá na casa aonde moro

moro com meus amigos.

Eles todos moram junto

moram junto comigo.

(8)

Thaïs Morell

CASA

Per a Perfecto Vidal Lloret, sempre el millor espill on mirar-se. 

Per tots els purs havans que ens queden. 

"Sabe o que ou quero de verdade? Jamais perder a sensibilidade, mesmo que às vezes que ela arranhe um pouco a alma. Porque sem ela não poderia sentir a mim mesma."

Clarice Lispector

Això que sóc,

ara mateixa,

no ho digues 

en veu alta.

Mai. Perquè

se m'escaparà

el fred de dins

i no tindré 

més motiu per

escalfar-me

i guardar 

a la butxaca

el fenc bord

que vaig pair

per fabricar

la nostra sort

una nit vora

les dotze del matí.

I que siga humil

la meua sort,

la meua set,

la meua son,

la meua casa.

10/6/14- 19/6/14

COSTUMISME (VINS & VERSOS)

SÍNDROME D'ESTOCOLM- EL FILL DEL MESTRE & MERITXELL GENÉ

Restaurant per Insolense a http://www.deviantart.com

Aquesta entrada no estava pensada per la nova secció de Vins & Versos al grup poètic Literatura d'Insomni tot i que les coses venen com venen. Cal dir que el poema en sí mateix no pretén res, simplement il·lustrar un moment puntual i quotidià: s'ha escrit hui. Primerament, vaig escoltar la cançó que ara esteu escoltant (o això espere) i tot seguit pensí en la paraula exacta que cercava parlar: "costumisme". Supose que per aquesta sobrietat de paraules crues amb regust de fusta, de taula solemne, d'anar per casa... i com diu la lletra:

Després farem tertúlia
ja sé
tot quedarà a la cuina
però al menys
veurem pluja d'estrelles
abans d'anar a dormir
no tan serens.

(8)


El fill del Mestre i Meritxell Gené

COSTUMISME

"Érem més que vivíem."

Dolors Miquel

Amb delicada
mandra els dits
em devoren.
Espessos
de nosaltres
som i vivim
dins la mesura
exacta i infinita
d'un instant:
a dos palms
i mig del terra.
Amarats
al prolegomen,
escrits
en bordons
l'un en l'altre,
per allò de tocar
l'encant antic
de les línies
versades als iris...
com una signatura,
delicada i dedicada,
d'Herbert von Karajan.
Pot ser perquè
ara és més possible
que mai abans
ser l'un en l'un...
o l'una en l'altra.
I què més dóna?
Si donà una
sensació ampla
en boca,
com de piano
agraït i lletra fetal.


I m'hi vaig quedar
a viure i ser, per fi,
eixa copa de vi.

10/6/14- 17/6/14

HOLD YOUR HORSES

REUNITE-ISBELLS

Valencia Dfg per DualMechanized a http://www.deviantart.com

I a Grècia ho sabien: els cavalls dels aurigues de vegades s'han d'aturar... 

In Ancient Greece they knew it: sometimes auriga's horses have to rest... 

Better run

'cause I don't know if we

will make it through this one

But in the end we somehow

always end up without

marks that don't allow

us to reunite.

(8)

Isbells

HOLD YOUR HORSES

There are only three sins: causing pain, causing fear and causing anguish. The rest is window dressing.

Roger Caras

The marks 

are waiting,

bleeding inside,

pulling the strings.

Maybe we

just really 

earned it.

Maybe not.

However,

stamps of

fear do exist.

They say:

"Follow our choices.

Hold your horses.

A least, you' ll be ok".

10/6/14- 17/6/14

L'OGRE DE L'ESPILL

ELS PERSONATGES- FRED I SON

Springtime per Bluefish24 a http://www.deviantart.com

I algú va dir alguna vegada "que els monstres no et mengen". Aquest, properament, serà amb elevada probabilitat el títol d'un llibre il·lustrat. No obstant, no em precipitaré. Ja veurem com venen les coses... amb les mans obertes i els ulls en alt. Per variar.

Per cert, no sé vosaltres però a mi la cançó se m'engantxa... ;)

Vine, t'explicaré un conte
amb moltes històries.
T'explicaré un conte
abans de fer nones.

Hi havia un gat amb botes
i quatre músics molt animals.
Hi havia un mag i un ogre
i un monstre de tres caps.
Hi havia una tortuga i una balena
blanca molt gran.
Hi havia un nen de fusta
de dir mentides li creixia el nas.

(8)

Fred i Son

L'OGRE DE L'ESPILL

Man hat nur Angst, wenn man mit sich selber nicht einig ist.

Hermann Hesse



Passegem
el polze
a la nit
i assenyalem
els dubtes
a l'escalfor
de paraules
incognoscibles.
I ja que estem
desdibuixem
també
la por de
sota del llit.
Que ja
he plantat
sornagueres
rialles per
arribar més
lluny que
qualsevol
mongeta:
no m'agrada
ser fòssil.

20/11/13- 9/6/14

CIRUGÍA REFRACTIVA

CADA DIA NEIXO- AMICS DEL BOSC

Furry heart per Bluefish24 a http://bluefish24.deviantart.com

Recordatorio:

No pisen el suelo mojado y frío luego de la ducha.



Hay operaciones de importancia y urgencia.

CIRUGÍA REFRACTIVA

Hay días en los que a Cupido no lo calienta nada.

Georges Brassens



Ambas mirábamos
enfocadas en otro ser.
Por eso no nos vimos venir.
Por eso tropezamos.
Por eso me caí.
Y porque me caí
ahora me levanto.

9/6/14

DE ROQUES I MUNTANYES

 MOUNTAINS- MESSAGE TO BEARS

The first notebook per Soheir a http://www.deviantart.com

I a les nits de lluna plena, la muntanya diu:

And we could run away

before the light of day,

"you know we always could"

the mountains say, the mountains say.

(8)

Message to bears

DE ROQUES I MUNTANYES

"What are men to rocks and mountains?"

Jane Austen

No totes les roses són blanques,

com eixa pena de Lorca. 

No poden ser-ho ja.

Són terroses, enfangades,

fins l'os del moll romanen

aferrades, esguitades de blava

sang i tantes altres infèrtils cruïlles.

Anacrusa anacrònica de línies

extinguides perquè han sigut 

prenyades d'un negre opac.

Violades al fum d'un posat

d'estupidesa sinistra.

Ja ho saps:

el quitrà no deixa créixer

ni les males herbes,

les mateixes que demanen perdó

a les tombes del silenci.

Recordes ser l'espill ara?

Mira't bé. Digues-me:

què hem sigut?

L'estàtua és la roca no asilvestrada.

I mentrestant, allà dalt

el llop d'estepa udola 

el seu cant en la nit

d'aquesta lluna buida.

Perquè no totes les roses són blanques...

4/6/14