Ask per Dualmecanized a http://www.deviantart.com
Aquesta que alguna vegada ens fem...
LA GRAN PREGUNTA
"Sigueu realistes: no li demaneu a la poesia allò que és possible."
Ablanava les hores.
Feia molles de pa,
acabades de treure del forn.
I les engolia agraïda
pel meu queferós
-i rutilant- vespre.
Malmesa a colps
de voluntat somorta
digeria els minuts
que rebels com engrunes
quedaven al plat.
S'empal·lidia la gana
-ho jure pel més sagrat,
per tu-
i arronsava les esquenes.
Quina necessitat
-amor-
tenia jo de pensar-te?
Però no era necessitat,
era la l'esquizofrènica rutina
del meu pols
contra el teu record:
rememorar
era l'únic que podíem fer-nos,
i no,
sabíem que no guanyaríem cap partida.
19-20/1/14 -10/9/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)