Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com
El ritme, el pols, com una mesura més per (no) deixar latent l'impuls elèctric. Oberta, de bat a bat, i miran-te de fit a fit, em sé bubota:
No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d'un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me'n, aquest
sentir-te a prop
fa que se'm fongui
la tristesa.
Montserrat Abelló
BUBOTA
Tinc fred.
M’ho diu la pell
quan s’eriça
roent de ràbia
ferrosa la teua
presència,
no corpòria.
I, de sobte,
se m'oxiden
en les mans
els mots
que vaig
arraconar
a les golfes.
Una no és d'acer,
inoxidable
als confitats
records.
Massa agredolç
per no repetir,
llèpola,
ensucrada en tu.
Tinc fred.
I ho intente,
fer-te
aquest salt
(al
buit).
19-20/1/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)