dimarts, 3 de desembre del 2013

DELIRIS II





Sgeir Land per Acwraith a http://www.deviantart.com


La segona part de les meues estades als núvols... amb l'acompanyament de Daughter i el mateix artista Acwraith a les fotografies, també preses al mateix lloc. Com tancant un cicle que ens porta per atomosferes distintes al llarg dels escrits. Gaudiu gentola! :)


Deliris que són com llançar més sal a les ferides. Per molt que eixes veus insistisquen dient que imaginar-se escenes és improductiu, ineficaç i perjudicial, continue pensant que són situacions decisives i, per tant, curatives. Per què? Perquè els deliris són com llançar més sal a les ferides, com hem esmentat abans, ja que en eixes situacions hipotètiques comprenem com és el nostre món interior i el que ens agradaria aconseguir i, senyores i senyors, la certesa que obtenim al ser sincers ens dóna ales. Una ficció no resulta tan irreal quan indaguem explorant pels racons de l'ésser. A més a més, les nafres acaben per sanar totes. Deixen senyal o no, això és altre tema... Al cap i a la fi, anar per la vida intentant no resultar marcat és com no viure. I hem de viure-ho tot. Ho volem tot.

PD: No confonem tampoc rebossar-se al fang molt de temps... no siga que ens oblidem que no estem fets d'argila sinó de carn i ossos. 


Throw me in a landfill
Don't think about the consequences
Throw me in the dirt pit
Don't think about the choices that you make
Throw me in the water
Don't think about the splash I will create
Leave me at the altar
Knowing all the things you just escaped



(8)





DELIRIS II


Saps que hui t’he trobat
darrere meu entre prestatgeries?
M’espiaves.
Jo resseguia la columna vertebral
d’una bella sinopsi eriçada
de no recorde quin llibre.
M’he girat de sobte.
Hui has sigut una il·lusió indulgent.
Sí, he acomiadat una part meua quan,
al recer de les paraules no versades,
t’has esfumat com qui no vol la cosa.
Sí, massa prompte.


3/9/13 – 18-11/13

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)