dimecres, 4 de juny de 2014

DE ROQUES I MUNTANYES





The first notebook per Soheir a http://www.deviantart.com




I a les nits de lluna plena, la muntanya diu:



And we could run away
before the light of day,
"you know we always could"
the mountains say, the mountains say.

(8)






DE ROQUES I MUNTANYES


"What are men to rocks and mountains?"




No totes les roses són blanques,
com eixa pena de Lorca. 
No poden ser-ho ja.
Són terroses, enfangades,
fins l'os del moll romanen
aferrades, esguitades de blava
sang i tantes altres infèrtils cruïlles.
Anacrusa anacrònica de línies
extinguides perquè han sigut 
prenyades d'un negre opac.
Violades al fum d'un posat
d'estupidesa sinistra.
Ja ho saps:
el quitrà no deixa créixer
ni les males herbes,
les mateixes que demanen perdó
a les tombes del silenci.
Recordes ser l'espill ara?
Mira't bé. Digues-me:
què hem sigut?
L'estàtua és la roca no asilvestrada.
I mentrestant, allà dalt
el llop d'estepa udola 
el seu cant en la nit
d'aquesta lluna buida.
Perquè no totes les roses són blanques...




4/6/14







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)