dijous, 29 de maig de 2014

OVER THE RAINBOW





Last night per Wakemeupinlondon a http://www.deviantart.com



Hi ha murs. Davant de tu. Davant de mi. Els creem nosaltres. I si no ens parem per reflexionar (com a la imatge de dalt) quan acaba el dia no serem capaços de viatjar a Oz ni veure cap arc de Sant Martí. Punt.



Oh, somewhere over the rainbow,
way up high,
and the dreams that you dream to do,
Why, oh, why cant I?

(8)

versió d'Andrea Motis i Joan Chamorro






OVER THE RAINBOW



Los obstáculos no estaban antes de que tú llegaras...
Los obstáculos los trajiste tú.

Jorge Bucay



Ella no volia
reiterar-se
en la patada
directa a l'estòmac.
Perquè creia
en ella mateixa.


Jo en sentir
les seues
fiblades vaig
evaporar-me...
amplament...
lluny.


Condensada
la tristor,
davallava
agombolades
gotes de dol
a la finestra.


En algun lloc
encara les trobem
suspeses en mig
del moment.
Com murs de Berlín.


I no és viure
malviure als afores
d'una fugada "tu"
mentre t'escarbotes
per veure't bé.


Per polir-te
amb els anys
els danys i els panys
que no recorden
qui és ací
la teua clau.


30-2/12/13- 29/5/14





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)