dimarts, 15 d’abril del 2014

ESTIGMA






Red waves per YaraKaploos  a http://www.deviantart.com




Yeah we're all wonderful, wonderful people
so when did we all get so fearful?
and now we're finally finding our voices
just take a chance, come help me sing this
I wanna sing, I wanna shout
I wanna scream till the words dry out
so put it in all of the papers,
i'm not afraid

(8)

Emeli Sandé





I l'lhome li digué en un xiuxiueig:

-Mira, érem tan pobres que no teníem per veure més enllà. Ens deixà l'herència més gran: dos consells, tres proverbis i set insolències. Pot ser sí exisitia la perfecció en allò que plasmava. Deixat anar. Dóna-li forma, ara, tu.

Ella tenia un càncer... i va somriure. L'operaven eixe matí... però va somriure. No abans ni després, sinó en aquell precís instant. Certament, no importava res que no fóra intentar-ho. De sobte, va sentir l'imperativa urgència d'obeir diligentment, d'ordenar tot un seguit d'idees, d'encabir-les en qualsevol tros de paper i assecar-se, així, les llàgrimes. Ella, ella que no plorava mai, va despullar-se així:




ESTIGMA 
(PER LA DONA QUE NO PLORAVA MAI)



Enverinada,
actue
evitant
la retroactivitat
que de tot
posat
estatutàri
s'esdevé.
Contrària
a una estàtua,
no captiva.
Instrumentalitzada
d'un concert
que porte
dins,
mut.


12/3/14- 12/4/14







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)