dilluns, 14 d’abril de 2014

COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI












El silenci és per als morts.



Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d’un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n’hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l’efímer i l’etern.



Vicent Penya i Calatayud




COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI



No responen
mai de nit,
entossudits
en callar.
Ànimes
mancades
de veu
ensorrant
el silenci.
I sotjant
els meus
costums
m’han trobat
arrancant
prims fils
d’emocions
primigènies.
Liquats,
regalimaven
pels angles
de la casa...
Fantasmes.




30/10/14-25/02/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)