Springtime per Das-Lauralein a http://www.deviantart.com
Escurçar la distància és possible. Com quan ve l'estació de les flors i tot sembla més benigne sabrem què fer, quin test ruixar primer i quin segon. Entre allò real i la mentida s'interposa la paüra per la decepció: és més còmode no manuclar la baralla de cartes. No obstant, ens reiterem en la possibilitat efervescent de l'orgull per ser la formació d'esperma i òvul més consistent, menys intangible. A la fi, tot és qüestió de voler-se quedar a veure-ho... o no.
"Te vas a trompicones,
amputándome.
Te me ajas sin más...
y yo mirando."
UN VÀLIUM?
De vegades, veig miratges a l'horitzó. Entre les pestanyes carbòniques d'un foc interfecte les albire, titil·legen d'angúnia. Ara, ara m'ature més a escoltar els consells de qui em vol bé. I no, no sóc capaç de sentir quelcom al pit. No tinc sinó foscúria enramada. Són els meus rèquiems d'aire insípid els qui toquen l'acordió i demanen almoina, nuets d'un refugi. Ja no ressona la pulsió artrítica pels carrers. A la meua ciutat badívola i flonja de sentit i direcció arterial et diria: "resta tot el temps que no m'has dedicat i dedicares a l'altra". Et parlaria mirant cap a altra banda, empeltada en el calaix de sastre de l'habitació on també dormíem i et pregaria castament: "obri'm en canal!". Però l'ateïsme pagà s'ha endinsat i no hi ha més per talar ja.
5/1/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)