Restaurant per Insolense a http://www.deviantart.com
Aquesta entrada no estava pensada per la nova secció de Vins & Versos al grup poètic Literatura d'Insomni tot i que les coses venen com venen. Cal dir que el poema en sí mateix no pretén res, simplement il·lustrar un moment puntual i quotidià: s'ha escrit hui. Primerament, vaig escoltar la cançó que ara esteu escoltant (o això espere) i tot seguit pensí en la paraula exacta que cercava parlar: "costumisme". Supose que per aquesta sobrietat de paraules crues amb regust de fusta, de taula solemne, d'anar per casa... i com diu la lletra:
Després farem tertúlia
ja sé
tot quedarà a la cuina
però al menys
veurem pluja d'estrelles
abans d'anar a dormir
no tan serens.
(8)
El fill del Mestre i Meritxell Gené
COSTUMISME
Amb delicada
mandra els dits
em devoren.
Espessos
de nosaltres
som i vivim
dins la mesura
exacta i infinita
d'un instant:
a dos palms
i mig del terra.
Amarats
al prolegomen,
escrits
en bordons
l'un en l'altre,
per allò de tocar
l'encant antic
de les línies
versades als iris...
com una signatura,
delicada i dedicada,
d'Herbert von Karajan.
Pot ser perquè
ara és més possible
que mai abans
ser l'un en l'un...
o l'una en l'altra.
I què més dóna?
Si donà una
sensació ampla
en boca,
com de piano
agraït i lletra fetal.
I m'hi vaig quedar
a viure i ser, per fi,
eixa copa de vi.
mandra els dits
em devoren.
Espessos
de nosaltres
som i vivim
dins la mesura
exacta i infinita
d'un instant:
a dos palms
i mig del terra.
Amarats
al prolegomen,
escrits
en bordons
l'un en l'altre,
per allò de tocar
l'encant antic
de les línies
versades als iris...
com una signatura,
delicada i dedicada,
d'Herbert von Karajan.
Pot ser perquè
ara és més possible
que mai abans
ser l'un en l'un...
o l'una en l'altra.
I què més dóna?
Si donà una
sensació ampla
en boca,
com de piano
agraït i lletra fetal.
I m'hi vaig quedar
a viure i ser, per fi,
eixa copa de vi.
10/6/14- 17/6/14
Salut!
ResponElimina;-)