dimecres, 7 de maig de 2014

PARFAIT






Açò NO és una foto pròpia




I, de sobte, un dia t'alces i estàs millor. I t'entens millor que mai. I saps més alhora que et sents també més ignorant. Que la vida són quatre dies... i jo, com sempre, anava a dir una barbaritat.  ;)



Sentir que todo es distinto,
dejar de ser el mismo puedes,
si quieres.

Pensar que es tu momento,
olvídate del resto, luego
ya habrá tiempo.

Sentir que todo es perfecto,
que tú eres tú, tú, solo tú
puedas cambiar.

Vibrar todo el tiempo,
sentirse bien, no hacer lo correcto siempre,
no siempre.

(8)






PARFAIT



Regalimava l’ànsia
amb l’incerta promesa
d’un esguard esquívol.
A batzegades
queien les hores,
fent equilibris, despistades.
I entropessaven a les
pupil·les on em pintaves
a les palpentes, endinsada.
Alhora que de les parets
en brostava la nostàlgia de
ser novament al melic teu.
Traent l'obliqüitat de l'eclíptica.
Vibrant volta del cel.
I jo llepava la carn encarada
contra el blanc nus
d’una tremolor equatorial
pròpia d’un rebost ple
de dubtes i esmenes.
Vine a la vora:
hui ens deixem guanyar.



11/11/13- 6/5/14 -7/5/14

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua! :)