ELS BINOCLES D'EN PERE- ELS AMICS DE LES ARTS

Cançons que encisen perquè et veus en elles. Són les cançons-espill. Aquest grup sempre arriba.

L’ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

Joan Maragall.

ELS BINOCLES D'EN PERE- ELS AMICS DE LES ARTS

Escoltes flamenco t'agrada viatjar,
No faltes mai a ioga i estudies italià.
Vas a la filmoteca i puges a estendre al terrat,
T'has fet vegetariana i balles txa-txa-txà.

Et desplaces en bici per no contaminar,
Expliques a ta mare que és bàsic reciclar.
Quan vas a Nicaragua en plan col•laborar,
Retrates la canalla, els tens encandilats.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
Per mi, el que em queda de vida.

Pel teu aniversari prepares un pastís,
En portes a la feina i per tots els teus veïns.
I a les festes de Gràcia decores el carrer,
Tanques els ulls i balles passant els pretendents.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi ja podem finiquitar,
Per mi, el que em queda de vida.

Dines amb un tupper tallarines i chop suey,
els teus secrets te'ls guarda aquell teu amic gay.
A les cinc de la tarda quan surts de treballar,
Els nens i les floristes et saluden al passar.

Per mi que ho fas expressament,
Per mi que te m'han fet a mida.
Per mi que si mai ets de veritat,
Per mi, semblaràs de mentida.