Colour of your dreams per PatricJanna a http://www.deviantart.com
TESTAMENT
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.
Rosa Leveroni
Abeurant les promeses,
vaig fonent-les amb calma
per forjar un nou horitzó,
lluny d'on ho havia fet fins ara.
Són els meus motius.
Vull atrapar amb ells el llostre.
Però s'esvaeix si em descuide
mirant enrere per fugir de mi,
de les errades i esborranys
mai acabats per deixadesa.
Mentre, mire la llum del vespre
rompent als camps de taronger:
l'única excusa que em cal
per trenar les línies que enlaire,
tapissant més ànims que mai.
Després del "no res" he entés
que tan important és despertar-se
com ho és alçar-se del llit.
Que d'això estan fets els somnis:
del temps desfent camins.
Rosa Leveroni
Quan llegim als altres (al nom de la menció de Rosa Leveroni s'inclou un enllaç) s'adonem que escriure és com fer un testament. Deixar alguna empremta, per menuda que siga, com el testimoni definitiu del pas del temps... de la nostra estada. Són com promeses que ens fem a nosatres mateixa: "jo no sé... però ho puc intentar", "jo no sé... però m'ho puc demostrar", "jo no sóc testament... però en vull formar part".
Espere que gaudiu, com sempre que visiteu el meu raconet. ;)
PROMESES
Abeurant les promeses,
vaig fonent-les amb calma
per forjar un nou horitzó,
lluny d'on ho havia fet fins ara.
Són els meus motius.
Vull atrapar amb ells el llostre.
Però s'esvaeix si em descuide
mirant enrere per fugir de mi,
de les errades i esborranys
mai acabats per deixadesa.
Mentre, mire la llum del vespre
rompent als camps de taronger:
l'única excusa que em cal
per trenar les línies que enlaire,
tapissant més ànims que mai.
Després del "no res" he entés
que tan important és despertar-se
com ho és alçar-se del llit.
Que d'això estan fets els somnis:
del temps desfent camins.
26/1/14- 30/1/14
Tan important és despertar-se, com alçar-se del llit per a cumplir les promeses que ens hem fet i realitzar els nostres somnis, sense reprotxar-se res, que de res serveix...
ResponEliminaActuar... És el que compta. :) Gràcies per la visita Núria!
Elimina