On my shoulders per Danuva a http://www.deviantart.com
Els ponts, com els muscles, són per creuar-los, a passes lentes, a besos... sense mirar enrere. Perquè sempre volem anar més enllà. Pot ser cap a la veu del mar.
Someday I'm finally gonna let go
'Cause I know there's a better way
And I wanna know what's over that rainbow
I'm gonna get out of here someday
(8)
Calla, dolor:
sóc ja de mi
sols una resta,
sols una resta,
però encara
és íntima festa
sentir, al lluny
la veu del mar.
Joan Vinyoli
DESVESTIA
EL RAIG DE LLUM
Foradant les minses promeses,
albirava el pont blanc.
Encarava al sol el somriure
d’esmolades arestes acolorides
envermellint el dia amb la sang meua.
Desvestia el raig de llum
i li queia al muscle
de divines proporcions,
així enlluernares la càmera.
I des d’aleshores que no
m’abandones mai.
11/10/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)