dijous, 29 de maig del 2014

OVER THE RAINBOW





Last night per Wakemeupinlondon a http://www.deviantart.com



Hi ha murs. Davant de tu. Davant de mi. Els creem nosaltres. I si no ens parem per reflexionar (com a la imatge de dalt) quan acaba el dia no serem capaços de viatjar a Oz ni veure cap arc de Sant Martí. Punt.



Oh, somewhere over the rainbow,
way up high,
and the dreams that you dream to do,
Why, oh, why cant I?

(8)

versió d'Andrea Motis i Joan Chamorro






OVER THE RAINBOW



Los obstáculos no estaban antes de que tú llegaras...
Los obstáculos los trajiste tú.

Jorge Bucay



Ella no volia
reiterar-se
en la patada
directa a l'estòmac.
Perquè creia
en ella mateixa.


Jo en sentir
les seues
fiblades vaig
evaporar-me...
amplament...
lluny.


Condensada
la tristor,
davallava
agombolades
gotes de dol
a la finestra.


En algun lloc
encara les trobem
suspeses en mig
del moment.
Com murs de Berlín.


I no és viure
malviure als afores
d'una fugada "tu"
mentre t'escarbotes
per veure't bé.


Per polir-te
amb els anys
els danys i els panys
que no recorden
qui és ací
la teua clau.


30-2/12/13- 29/5/14





dimarts, 27 de maig del 2014

PASSEIG EN BICICLETA







A woman like a man per Katerina18211 a http://www.deviantart.com



 Un passeig amb bicicleta. D'aquestos que es perllonguen tota la nit... i et quedes sovint a recordar, a llepar, per assaborir-los més...

 :)






These canals, it seems
they all go in circles.
Places look the same

and we're the only difference.
The wind is in your hair
it's covering my view,
I'm holding on to you
on a bike we've hired until tomorrow.

(8)

Kings of convenience



PASSEIG EN BICICLETA



I lleparé
cada acotxada
esquerda
del silenci.
Contreta.
Desgastada
en cada síl·laba
per deixar
c
a
u
r
e
ara amb la
impol·luta
ingravidesa
la mirada...
esquena
a
v
a
l
l.
I en
un dia
com hui
passeja
la lluna,
sense
pressa.
Lúcida,
quasi
palpable...
en bicicleta.




20/5/14-27/5/14






divendres, 23 de maig del 2014

PLEASANTVILLE (O CÓMO ROMPER CON EL MALDITO COMPLEJO DEL CONEJO BLANCO)





Little Barefoot child per Brokeallmyconfusion a http://www.deviantart.com



Hay cosas que no cambian. Y buscando el equilibrio vamos tropezando con la vida. Así, intentamos ver más allá de lo que nos rodea, más belleza en lo más cotidiano, como le ocurre al personaje de Ricky Fitts con la famosa escena cinematográfica de las bolsas de plástico danzarinas. Es entonces cuando nos acordamos de las letras que nos han dejado marca, como ésta, versionada ahora por Fiona Apple. Merece la pena escucharla. Otro día, Rufus Wainwright... todo a su debido tiempo. ;)




Jai Guru Deva. Om.

(8)






PLEASANTVILLE
(O CÓMO ROMPER CON EL MALDITO COMPLEJO DEL CONEJO BLANCO)


Sounds of laughter, shades of life
are ringing through my opened ears
inciting and inviting me.

The Beatles




¡Venga! ¡Sí, tú!
¡Date prisa!
Bailemos en medio del parque,
crucemos la calle en barca,
alimentemos a los abuelos
con el pan que les sobró
a las (tan queridas) palomas,
rompamos los moldes
de todas las estatuas
que se creen personas,
y mientras suene “Across the Universe”
corramos hacia los columpios,
montemos en bici el crepúsculo...
Y dime, ¿con qué nos sorprenderá
ahora Ricky Fitts?
Porque American Beauty
no sería lo mismo sin
ésas bolsas yendo a su aire.



Y sí, ¿por qué no?
Muérdeme la vida
hasta la pulpa,
hasta plantarme de nuevo
en la tierra y que sea
ésta, la Tierra,
tu planeta preferido.
Hasta agotar existencias.
Así, como queriendo querer,
enciéndeme la luz del día.
Idioticémonos con
las sonrisas respectivas.
Compra un billete de ida
lejos del estado de tristeza.
Y contesta…  si una tarde,
una cualquiera como esta,
te pido que te me regales,
¿lo harías?


11/11/13- 21/5/14- 22/5/14

dimarts, 20 de maig del 2014

FACTUALLY






4:2 per Kasys a http://www.deviantart.com


We are who we are. Anyway, we are made of straw.


And this fable world's comin' down hard
The wall's comin' down hard
On all our homes
So hold a hand for cover
Hold a hand for cover
Hold a hand for cover from harm


(8)

The Temper Trap



FACTUALLY

Ye, stars! Wich are the poetry of heaven!

Lord Byron




Pretending
not to...
not to
send this
envelope.
Pretending
not to...
not to feel
the drop
falling.
Pretending
not to...
not to
chase
the star.

Pretending,
actually.




19/5/14- 20/5/14
















+

dilluns, 19 de maig del 2014

QUÈ ÉS...?





Feels like home... per Ang7m a http://www.deviantart.com




Vinc d'un mar d'uns verds i uns blaus ben lluny del que heu vist mai!
On hi flota una illa de llargs camins que em criden tant!




Què és poesia visual? Si venim d'uns verds i uns blaus... si això és casa nostra. Ens reflectim en el que som o som allò que reflectim? I, per tant, què veiem? 

Recorde una estada amb un amic i aquest em digué "fes un poema que faça joc amb la gola". Fou pel novembre i ara ha pres forma... sense més ni menys. Amb tot i res d'allò que se suposa que he de dir: que vull dir. Càusticament, em vé al cap una frase d'Stéphane Mallarme el qual he descobert fa pocs dies. I, com l'esclat de la primavera, tot té un sentit de nou al preguntar-me "què és la poesia visual?".




"Tornar al llenguatge de la tribu."


Stéphane Mallarmé



 QUÈ ÉS...?


Fes joc
amb la ploma:
el sentit bidireccional
del formigueig
creador. Brau.
Aclimatat
a la tinta.
Fes joc
amb la vista
el sentit estatutari
per antonomàsia
on hiverna
l'inconscient:
mèrit fraccional
i/o friccional
de saber
que has col·lidit
amb la veritat
narrada en imatges.
De saber que
possiblement tornaràs
encuriosit
o encuriosida
per llegir més
trenades línies.


Ací... a ta casa.


19/5/14















divendres, 16 de maig del 2014

PRESENTACIÓ DEL POEMARI 23



PRESENTACIÓ DEL POEMARI 
23




Gràcies especials a Josep Antoni Polop, El Gat Negre Ac, Ed. Germania, a l'associació La Pebrella i a tots i totes els quals heu fet possible un moment com aquest a la Sala d'Actes dins Ca Don José (Canals, València):








Tot preparat?





Tots als seients? Hi havia gent que no va aconseguir-ne. Èxit d'assistència. Ara, sí... comencem!






Natàlia Franco i Sandra Pastor. Violins per acompanyar el recital.



PRESENTACIÓ DE LA TAULA



Obre el torn de paraula Antoni Martínet Bonet, representant de l'editorial Germania.






Passem la paraula ara a Fran, membre de El Gat Negre a la taula de presentació.






Francesc Palanca. Advocat, secretàri de El Gat Negre i amic.




Un regal inesperat: la primera ploma. Detall per part de El Gat Negre Ac.





Per si no tinguera clar que vull ser encara de major...






Tanca la taula, el bibliotecari i amic Josep Antoni Polop amb un discurs emotiu.






Tan emotiu que arranca somriures i aplaudiments al públic.





Josep Antoni Polop, solemne.






PRESENTACIÓ DEL POEMARI PER L'AUTORA, ARI GARRIDO



I comencem amb el poemari "23". Amb els agraïments. Breu presentació.






Pinzellades de la temàtica i algunes qüestions del poemari. 
Per què "23"? Curiositats al voltant.



I PART DEL RECITAL POÈTIC




Recitem per diversió, per aquest motiu... improvisarem algunes de les lectures.





Una primera part del recital amb l'acompanyament musical dels violins.
També una segona part amb música enregistrada i altres sorpreses.





Feliç de veure cares conegudes i no tant conegudes.






Paraules agraïdes d'un altre membre de El Gat Negre, Àngel Martínez:
"estic orgullós de tu". I jo també, company i amic. 






Lectura de "Les Millors" per Àngel Martínez. 





I també "Mirades".





"Tria un número de pàgina, Maria Josep". Li vaig dir... i així va ser. 
El resultat fou: "Paleta de Colors" i el poema "De Pintures i Collars".
En representació de La Pebrella Ac 





I acabades les intervencions... encetem el torn amb "6:30 h"
dedicat a Carmina Sanz i Diez i Vicent Pla i Boluda.




Per continuar amb "Beatus Ille" i "Creacions". També "Impostura".







Segueixen "La Mania" i "Mestre",
aquest darrer dedicat a El Gat Negre i a la gent que defensa la cultura en general.






II PART DEL RECITAL







D'aquest apartat, una de les sorpreses més emotives de l'acte solament assenyalaré que algú anomenat Salvador Chovares Iborra, mon senyor pare, em va ensenyar: els contes sovint, tot i que no ho semble, no són per domir. Sinó per despertar-se. 




AFÒNICA


"Nadie es quien solía ser después de una guerra como la nuestra".





Hi havia una xiqueta
de nas xato,
segurament
s'assemblava a una
d'aquelles rondalles
d'un perenne
Enric Valor
i pot ser habitava
ella també dins
un conte popular.
Ves a saber!
Eixos que et reciten
de nit mentre
bats els llençols,
inquieta,
com fas ara.
Sí, i com tu ella
també va mirar-se
a l'espill mentre cercava
el seu nas amagadís,
tímid d'una curiositat
innata des de menuda.
Tot i que no deixava
d'ensumar-se'n
alguna, una molla
per ací, altre tros de pa
acabat de fer per allà...
i no no podia ser sa,
no podia ser,
de bades, és clar.
"Hui no donen res.
De bades, diu!"
li repetia sa mare.
Ja sabem que els valors
que tenen pes
se'ls emportà un dia
el vent, un tramuntanal,
llisquívol, omnipresent...
una nit on algú
va perdre la vista.
Quina poca traça!
Perdre la visió!
No, no, no se'n refiava.
I pot ser per això...
cridant pel seu nom
al nas perdut 
pels quatre cantons de
la casa aparegué
l'apreciada porció
de cos, blanc.
Quasi dos hores
més tard i afònica
trobà el motiu:
son pare li l'havia furtat!
El tenia a les mans
mentre llegia El Procés
al jardí enrajolat.
El guardava i li deia:
"per si algun cas".
Ella se'l quedà mirant,
com si s'anara a
enlairar de sobte
amb el seu estimat nas.
No, no, ella volia el seu
propi i normal nas!
Era seu i el volia
i així ho va expressar:
"Vull el meu nas!".
El pare veient que
no podia (ni volia)
robar-li la veu també,
va acordar un tracte:
"I quan et furten cap cosa,
recorda't de hui,
del que hem aprés:
no et furtaran res
si no ho deixes perdre".
Ella des d'aleshores
ençà que li'l furten
parla i diu el que sent.
Perquè "per si de cas"
no és cap argument,
no serveix sinó té veu,
sinó té nas, ni ulls,
ni tacte, ni orelles...
Ella no es deixa perdre.



I conte contat qui no s'alce té el cul foradat!

29/4/14- 30/4/14



Sorpresa: "pare alçat". Lectura del poema-conte Afònica
Cloenda de l'acte.


Un allau de gent. Una fantàstica estada.



SIGNATURA D'EXEMPLARS



T'agrada el matí?





La vesprada?





O la nit?






Siga com siga, t'agrade el matí, la vesprada o la nit, gaudeix del dia. 
Hi ha signatures amb dedicatòria especial
perquè recordem que la llum ens vé de dins.




Com algunes de les persones a les quals més admire. Amistats com Maite Te. Entre moltes altres.
A tots i totes... GRÀCIES! FINS LA PROPERA!





dijous, 15 de maig del 2014

DE MOMENTO… NOVIEMBRE






Late Autumn per Soche a http://www.deviantart.com



Cositas que se escriben y que luego terminan de tomar forma. En este caso, forma de té y noviembre. Ah, y Marea... mucha Marea. :)


Otro día hablaremos del mimbre... ;)





DE MOMENTO… NOVIEMBRE



Le hizo un trato al colchón, con su espuma  se forró
el corazón, que anoche era de piedra y al alba
era de mimbre que se dobla antes que partirse…


Marea




Mirabas hacia otro lado
cuando te quería
ver ese blanco
en los ojos,
tan encriptado
sobre un fondo abisal
y dejar que me hablara
de ésas cosas que
nunca dices.


“¿Y por qué no había
ventanas abiertas?”
-me pregunté.
Sonreías.
Porque supongo
que no sirve el nido,
aunque sea de mimbre,
para quien sabe volar.


Y eso fue todo.
De momento…
noviembre.


11/11/13 – 15/5/14

dilluns, 12 de maig del 2014

AVE, CAESAR, MORITURI TE SALUTANT (?)



Stellar per MyLifeThroughTheLens a http://www.deviantart.com




A veces, querer ser más pequeño te hace parecer mayor. A veces, somos gladiadores que se baten contra la arena del reloj... y desmenuzamos las horas pensando "¿qué hemos hecho mal?". A veces, parece que estemos suspendidos en la eterna balanza del "nunca jamás" sabiendo que es necesario sacar el niño/a interior a pasear. No, no como mascota sino como una parte más de nosotros. Porque entre tanto análisis que causa parálisis y tanta crisis (provocada y causada por y para un antisistema que curiosamente no se sostiene en pie) el cielo abierto sigue en lo alto... y digo yo que alguna estrella habrá. 




"La segunda estrella a la derecha y todo recto hasta el amanecer."






Habrá que inventarse una salida.
Que el destino no nos tome las medidas.
Hay esperanza en la deriva. 

(8)

Vetusta Morla




AVE, CAESAR, MORITURI TE SALUTANT (?)


He tenido tiempo de desdoblarme
y ver mi rostro en otras vidas.
Ya tiré la piedra al centro del estanque. 

Vetusta Morla




En pañales
y con la costra
al desnudo
verán partir
la vela en lo
más hondo
del mar.
Sus trápalas.
Sí, gruñirán.
Y dejarán
atrás la orilla
con otro falso
"nunca jamás"
y con ella
el fuego...
y tu bandera
que sabe
de lodo
y sabe
a sangre.
Ellos y tú:
la sombra
y la espera.
Y entre bambalinas
el apreciado
polvo de hadas
que sigue sin llegar.
Lo sabes:
más allá
del cerco
hay vida.
Y, en cambio,
miras sin ver.
Al tiempo que
ruedan gladios,
vuela el sudor,
y se rompe el polvo.
Traeré vendas
para los ojos
cansados.
Sí, demasiadas
obscenas
verdades juntas.
Aunque mientras
caías al fin
lo comprendiste:
en tu mundo
también existe
la gravedad.
Ahora...
calcula su peso.




1/5/14- 7/5/14- 12/5/14

dimecres, 7 de maig del 2014

PARFAIT






Açò NO és una foto pròpia




I, de sobte, un dia t'alces i estàs millor. I t'entens millor que mai. I saps més alhora que et sents també més ignorant. Que la vida són quatre dies... i jo, com sempre, anava a dir una barbaritat.  ;)



Sentir que todo es distinto,
dejar de ser el mismo puedes,
si quieres.

Pensar que es tu momento,
olvídate del resto, luego
ya habrá tiempo.

Sentir que todo es perfecto,
que tú eres tú, tú, solo tú
puedas cambiar.

Vibrar todo el tiempo,
sentirse bien, no hacer lo correcto siempre,
no siempre.

(8)






PARFAIT



Regalimava l’ànsia
amb l’incerta promesa
d’un esguard esquívol.
A batzegades
queien les hores,
fent equilibris, despistades.
I entropessaven a les
pupil·les on em pintaves
a les palpentes, endinsada.
Alhora que de les parets
en brostava la nostàlgia de
ser novament al melic teu.
Traent l'obliqüitat de l'eclíptica.
Vibrant volta del cel.
I jo llepava la carn encarada
contra el blanc nus
d’una tremolor equatorial
pròpia d’un rebost ple
de dubtes i esmenes.
Vine a la vora:
hui ens deixem guanyar.



11/11/13- 6/5/14 -7/5/14

dimarts, 6 de maig del 2014

I PUNT






Explosion per Kle-m a http://www.deviantart.com



Parlem d'aquest sentiment que tot ho envolta. Explosions. Per dins. D'aquelles que immolen bocins de tu. 



I parlen de tu
els diaris i les ràdios
i la televisió.
Tenen la seva versió.
Vas fer-me un petó
just després de l'explosió
per dir-me que tot
avui anirà millor.

(8)






I PUNT



"El dolor compta les hores, mentre que el plaer les oblida".





Has dedicat paraules
a qui no perdia el son per tu.
Abastant-ne una ombra.


I jo, fosa entre plecs
de l’ànima he recordat
per què tu no.


He mirat a l’iris mateix
d’una tristor àcida,
petjada d’humor negre.


Perdent-me a la drecera,
he enfilat una opaca via,
i he signat la pau amb els motius.


Tu no has sigut mai pedra foguera.
Tu  no has sigut mai roca ferma.
Tu no has sigut mai...
I punt.

30/10/13- 20/2/14- 6/5/14