Flowers stream per Snowfall-Lullaby a http://www.deviantart.com
Any nou, vida la de sempre.
Josep Pla
Però si el que toca ara és obrir la finestra!
que s'airegi la fumera que viu amb tu
se t'escapi la rialla de peça
se t'espurni com a màgia que fa de tu
que camines amb un pam sobre terra
No… com sempre no. Però pot ser sí mantindrem l'essència que ens impregna. Aquella part bona soterrada per males habituds, deixadeses, complexes, manca de confiança i altres mals menors que resulten ser els ingredients principals per una crosta de protecció que l'únic que provoca és bàsicament menys felicitat. Menys espontaneïtat. Formes de mirar que quasi havia oblidat i que fa pocs dies en un sopar em va recordar un amic. Sense pretendre-ho.
Ho recorde... Em va comentar que no semblava la mateixa, que havia canviat certes maneres de fer i pensar. Dins de l'evolució personal s'entén que totes les persones ens transformem, tot i que ell volia referir-se (o això m'agrada pensar a mi) al fet indiscutible com és el propi retrocés espiritual. Allò que ens dóna una aura sana, brillant i atractiva, com una forma de veure la vida distanciada de l'aclaparadora majoria. Això, és clar, provoca una metamorfosi a la percepció que en tenen i tenim de nosaltres. El que toca ara és obrir la finestra.
Però si el que toca ara és obrir la finestra!
que s'airegi la fumera que viu amb tu
se t'escapi la rialla de peça
se t'espurni com a màgia que fa de tu
que camines amb un pam sobre terra
(8)
Ix.
XXIII
No advertim la catàstrofe
fins que no tremolen els
pilars.
12/10/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)