In the bottle per Ming Shuw a deviantart.com
Perquè hi ha coses que se'ns enquesten... si no s'han dit a temps. Pels gastats records aparcats al camí que ja s'han superat... i també tot allò que hem aprés amb el pas de... les errades, ja que el temps no oblida, simplement perdona, revalora, reescriu, desdibuixa... Quatre anys passen volant... I caminant amb el cap ben alt sempre, mirant als ulls... sí, és cert, fores la primera. També de la qual més notes vaig prendre... sí, sí; és cert: incurable vé de IN-CURABLE, per tant, curable des de dins.
Que la vida és una sola. Que tu m'engantxares el somriure i des d'aleshores tampoc he parat de reiterar-me en l'estúpida idea que somrient pintem amb paleta de colors... :)
Veus? :) Era cert.
Espere que et valga aquest meu. Improntant les petjades; el millor sempre és el que ens fa sentir bé. El millor és el que no ens ha passat i el fet que puguem dir que ara estem bé. Va per tu, anònima.
T’HE
ESTIMAT SEMPRE
Vomite una paraula,
l’abille del meu dol
rovellat, desgastat,
color verd llapó
color verd llapó
I sí...
Per què no?
Acarone vilment
la idea apoteòsica
d’estrangular la frase...
Aquella que fa anys que
t’hauria d’haver dit.
25/5/13 –
10/7/13- 4/9/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)