SETEMBRE

INVENCIBLES- ELS CATARRES

Una foto per al record... Una tassa aquelarril.

SETEMBRE

Començament de curs. Encetar amb noves etapes els flamants objectius. Deixant enrere les arrugades històries per no dormir i somriures per encisar. Experiències... mil. Els moments a la piscina de nit, amb llums tènues, les improvisacions a altes hores de la nit a la cuina, les nits de lluna plena vora el mar fent ioga a les dues de la matinada, cantar a qualsevol racó amable amb la guitarra entre els dits... Sí... totes aquestes coses que farem altra vegada en un futur (no molt llunyà) que alhora no es repetiran mai: que cada instant és únic i màgic amb vosaltres dos. Què més podria dir que no hagem parlat als parcs, als banquets, als portals, al palau de la música, als terrats, al nostre refugi...? Ca nostra és cada lloc on anem els tres. Ja pot passar un mes o un dia. En silenci o conversant. No importa. Amb vosaltres me'n vaig (Benidorm ja està més prop!).

Que no us ho diga no significa que no ho pense. Que no us  ho diga no significa que no ho senta i estic segura que a vosaltres aquestes minses paraules us ressonaran a cada fibra del cos. I segurament estareu somrient ara. Justament com us he imaginat. Per aquest somriure vostre. Per vosaltres. Un plaer, com sempre. ;)

PD: Gordi bipolar i Martí Mi Mu, US ESTIME FÚRCIES :)

Junts anem més lluny (8)