TEATRE (DE L'ABSURD?)

ONE BOURBON, ONE SCOTCH- JOHN LEE HOOKER

Margarete per Radiohat a http://www.deviantart.com

Canviem un poc el to. Investiguem d'on venen els somnis per saber on volem anar? 

TEATRE (DE L'ABSURD?)

Vaig obrir la porta del menjador amb la bandera blanca.
M'esperava un espectacle paròdic.

Entrà una dona.
Tenia les mans mullades i llargues,
li arribaven fins al sòcol, poca broma.
Vaig observar la caixa, una negra que ningú volia veure.

Rascant-me la pell em vaig fer sang mentre analitzava l’escena.

           - No, senyores i senyors,

ningú ha mort ací- vaig exclamar airada

mentre feia un te i seia a la gronxadora

de color fosforescent que cada vegada que emetia el cruixit típic
semblava miolar "és meu, és meu" amb una vehemència esfereïdora.

           - De qui és aleshores

la taca vermella del terra?- preguntà una veu aristòcrata, 
segurament portava bigoti aquella veu.

(Silenci)

       -Shinichi Kudo?- inquireix l'home que portava
(no vos ho havia dit?)
 barret i monocle- Ha descobert alguna petjada?

“Disculpeu... què... què fan vostés

dins meua ment en un dilluns i bon dia?”- pense,
ergo els importune.

Em gire cap a l’altra banda del llit. I sóc conscient de la lògica de res.

            - Investiguem un crim. I sí és sang allò que

veu vosté al terra- diu amb la certesa que dona un gest elegant de gavardina

i el soroll d’un got de whisky damunt la taula.

      -Han mort el llop!- proferí altra veu, guimeraniana sense cap dubte.

"Per què?"

I entenc on estic per primera vegada:
 “Si pense que és real és perquè no existeix.”

Tanque les llums del teatre
i a despertar-se que fa bon sol.

19-20/1/14- 29/10/14

SURPRAIS... AMB ELIANA LAMÓNICA

Runaway per Emmanuelborja a deviantart.com

Continuamos con la sección "Surprais" desde la primera hasta ahora ha transcurrido más de medio año. Anteriormente  en catalán ahora también en castellano, con aires argentinos y desde Baires (como lo llaman allí cariñosamente) tengo el honor de compartir hijito con Eliana Lamónica. Músico, compositora, dueña junto con su socia de uno de los locales de Benimaclet (Loca Bohemia), barrio donde se mueve el ambiente más alternativo de Valencia. Incombustible, las metas que se propone las consigue. Amante de la literatura de Cortázar y Pizarnik entre otros, no podría ser de otra manera, coincidimos en una de las sesiones de poesía que se organizan cada lunes de la semana. Me encantó la experiencia y, como es lógico, repetí y volví una segunda vez también acompañada por Laia Saragossà (que ya sabéis que anteriormente participó en en esta sección).

Y, entonces, ¿qué más cabe decir? La respuesta es: nada. Porque todo surgió como surgen las cosas bonitas: improvisando. Tenéis que leerla y escucharla. Esta no será la primera vez que aparezca por aquí, eso lo puedo prometer. Alea iacta est. O eso decían nuestros mayores. 

Vos y yo.

Y la noche

encima.

Me exilio del mundo.

Grito.

Impregnación sabia.

Música de fondo.

Yo te reclamo

para contemplarte

con tu voz viva

preferiblemente

desnuda en tu sombra.

Un desorden cronológico

estampa su sello

en la floresta.

Quizá fuesen los segundos

que sumó el miedo.

Lamer fue un acto performativo.

El hálito compuso

la sinfonía,

el  pulso helado

hizo el resto.

Y las dos,

nos tenemos en la mano,

con todo el cielo en un rincón,

por si viene la huida

a cegarnos.

20-24/9/14

SURPRAIS... AMB ANDREA KRUITHOF

BOMBA DE PLAER- SENIOR I EL COR BRUTAL

Fotografia per Andrea Kruithof Ausina. 

Aquesta entrada va per tot allò dit a temps i amb trellat, com diem per ací. Una companya que ara es troba a l'Índia que no ha deixat de créixer mai ara ens regala aquesta fotografia des d'allí, un dels indrets més indòmits amb una riquesa humana inesgotable. Escolteu? Se sent una veu. Apropeu-se, com diria Robin Williams en El Club dels Poetes Morts, ho escolteu?

 (Carpe... Carpe Diem)

"No tots els dies són bons, cada minut val la pena."

Andrea Kruithof





Pigmentacions. Pujar damunt dels pupitres. I altres formes d'entendre que els canvis impliquen prismes distints.

6-20/10/14

IMATGE

IMAGE-AUTUMN-WOMB- GOLDMUND

Autumn feeling per Bittersea a http://www.deviantart.com

IMATGE

Amb estima per a Vicent Pla i Boluda, músic excel·lent i millor amic.

Espurneja. Hi ha com l'efluvi infusionat de terra mullada en l'aire. Aspire l'essència refinada d'aquest costum insòlit que és veure't ploure. Sotge com cauen les gotes als palmells de la mà i construeixen onades de colors translúcids. Les transparències s'agombolen encaixonades en cada arruga i plec, sempre he pensat que d'una forma abissal tot misteri té dialèctica i el tacte parla per sí mateix. Bec la pregunta reflectida a l'anvers de les ruïnes; l'empasse amb suavitat. Fa regust d'un ocre nacrat, com de tardor explícita i, amb l'exactitud del color de la bresquilla tardana, note com baixa per la gola. S'eixampla la meua estada en aquell racó lúcid de la ment. Em recree amb la voluntat incipient d'imprimir una empremta en l'acte ja pretèrit. Una de caràcter sensible i dominant. Sonen notes allà, m'aproxime i em mulle els dits dels peus i en bressole la nostàlgia que em provoca tot seguit assassinar-te. Revise les premisses. Però, no, no tenen sentit ni direcció. Algú fa que el paper raspalle la ploma i em taque les mans d'eixe ventall d'ocres. Quasi sense adonar-me'n reprenc altra vegada la vereda de les fulles de l'arbre. Elles també cauen. Emmarque amb tinta fotogràfica el moment. Seguidament, enregire el calaixat i s'hi aboquen els pensaments roders. Rondinen a cegues. Aleshores decidisc enlairar-me amb aquella aigua experta en elevar-se entre el blue d'un cel afilat. La psicòloga pren nota, li dic: "estava prenent un capuccino, tu estaves", sí, ho he recordat: també es pot colonitzar amb abraçades.

6-7/10/14

INGENUÏTAT (DESCRIPCIÓ GRÀFICA)

SOMEWHERE ELSE TONIGHT- MANSIONS OF THE MOON

Party Hands per Jamiesson a http://www.deviantart.com

"He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inscrutables, perdona totes les faltes excepte les d'estil."


 Cartes a Màrius Torres de Joan Sales i Vallès,  


 11 de setembre de 1940


I deixar-se guanyar? No perdem res, solament el temps (o això diu la gent major) però no ens deixem l'estil (siga d'escriure o no) de banda.

 ;)

INGENUÏTAT (DESCRIPCIÓ GRÀFICA)

Voldries anar
a cap altre lloc
aquesta nit?

2/9/14

MENTRE, TORNEM A CASA EN COTXE

LA FLAMA- NOVEMBRE ELÈCTRIC

La flama per LyNeR68 a http://www.deviantart.com

Aquesta entrada no deuria existir. 

Per què? Doncs perquè tenia previst guardar-me una sèrie de ratlles que en diuen prosa poètica, tan en boga ara (m'encanta aquesta expressió, ehem, bé tornem al que vos deia) per altres finalitats no delictives. Tot i que com sempre ocorre (la gent que conrea qualsevol activitat creativa ho sap) de vegades no pots evitar publicar treballs quan de sobte veus que totes les peces que et faltaven encaixen i et guanya la partida l'impuls. Un Big-Bang en totes les seues lletres. Després, li dones els tocs finals, al menys per als teus benèvols ulls, queda redó. Així, no sé què tindrà aquest grup, Novembre Elèctric, però ha provocat que tu estigues llegint açò. Pot ser més tard, corregisca algun aspecte (ja em coneixeu), no obstant, ens deixem portar, no? Més tard és sempre més tard. 

Abraçades gentola. 

"Vull que no m'oblides, 

vull que te'n recordes vull.

Però l'agost s'està acabant

i encara em neva.

No oblides oblidar

si encara et crema.

Experts en apagar

la flama amb més llenya."

Novembre Elèctric

MENTRE, TORNEM A CASA EN COTXE

Per a J.

De nit, en plena lluna pròfuga, desfilen cadascuna de les certeses, cenyeixen el destí final: arribar a tu amb tu. I són les meues pretensions com les provessons borregueres que acostumen a pasturar en les festes del meu poble, esquífides de llum; de fanals que furten protagonisme a les ombres. Elles són el testimoni desafectat (i desinfectat) del passeig nostre. Perquè ho confesse: jo sempre t’he mirat com es mira un miratge, amb la certesa de ser-hi al lloc adequat. I, a contracor i amb causa, començarà el batec a accelerar eixe pensament quan et mire: “ja vinc, amor, ja vinc”, i encetarà el camí de tornada en temps futur. Derraparà i s’esvararà per l’enquitranat sangonós d’aquest cos apàtrida, ho sé. El silenci críptic del retorn serà l’indicador; vindrà per la vorera el desfici i serem a una distància infinitesimal l’una de l’altra. Sé que també s’agombolarà en la finestra del cotxe l’avenir, estampant-nos contra la realitat a 200 km per hora. En aquest precís moment, ens elevarem. Per fi, allà dalt, entre les lloances i la galinassa que suposa ser la projectista del somni, et veuré com la primera vegada però mil vegades més. Aleshores, fermaré un passat que ja no ens arriba a la sola de les sabates, un que siga plúmbic, un pastac insípid per llançar-lo al fem. Així, amb el mateix posat eixorc de qui no veu més enllà de la circumscripció d’una vida monosèmica, faré un estufit, resignant-me a tu. Sí. Em recrearé en l’incís d’una pausa a tempo di valse i, tot seguit, m’empassaré la saliva que em  cau cada vegada que pronuncie el teu nom en l’Estació del Nord de València. Per què allí? Perquè era l’indret on ens perdérem aquell divendres, on anem i d’on venim sempre, del record carbònic. Allí no existeix el temps, ni la glòria pudenta de saber-me certa quan dic que no podem, jo haig de marxar i tu t’has de quedar ací. En l’andana tot són pàmpols modernistes fruits de l’elació que sempre ha pretés desvestir-te, encara i com mai abans. Ho faré, amor. M’ho he promés. Demanaré ajuda quan et veja amb els mateixos ulls que et veu un cec. Mentre, tornem a casa en cotxe. I jo ja t’enyore.

3/2/14- 18/9/14-25/9/14

SURPRAIS... AMB CAPARRUT'S MARCH

Fall Perspective per Tourofnature a http://www.deviantart.com

Perquè aprenem d'anar fent. Altra col·laboració per a la secció "Surprais" des de Mallorca: Caparrut's March.

Agraïda. 

:)

LLUITA DE TARDOR

Amb l’inestimable ajut de Caparrut’s March.

Esquerdills suraven en l'aire

i es despullava l'arbre de nostàlgia,

el brancam tot plorava

perduda la joventut i la lluentor daurada,

Quina serà ara la finalitat?

Amb la decadència rugosa no s’hi juga.

Descobrirà dins un mar nuvolós

el far que en tanta nit et porta el dia;

perquè arronsar les esquenes en sap tothom

que vulga esblaimar-se també de tenebres.

Es tornarà vinagre

i només serà calvari el seu temps,

s'arrelarà per no ajupir-se més

davant les imposicions de qui no li vol bé.

Serà pi fent front als vents

i de les corades profundes traurà la seva bandera

de son ànima guerrera.

30/9/14-1/10/14

LIGHTHOUSE

FOOLS- LAUREN AQUILINA

The runaway per HollyBloomhall http://www.deviantart.com

"So tell me what we choose."

Lauren Aquilina

LIGHTHOUSE 

"This will be the place",

said the doctor. 

The risk is just the sent of blindness.

You know that thunders only happens 

when it is raining,
I tried to catch them,
really, I tried my best.
Though there is only bruised hands
all over.
I realized what is the meaning
of foolish:

so close to stay but not to say it.

I was soaked too.

How could I explain that?

You were so whatever.

Write the uncertainty, the effect:

affect, infect, infection, disinfect,

in fact, that was my will.

30/9/14

TRUCAREM ALS MILLORS GUIONISTES (QUE ACOSTUMEN A SER AMERICANS)

A AQUESTES ALÇADES DE LA PEL·LÍCULA- ELS AMICS DE LES ARTS

346 ideas per IsisPina a http://www.deviantart.com

Ells no necessiten presentació. Pels adéus a temps. I pels intents també.

 ;)

"Pot ser sí

que se'ns han acabat les idees.

però per reflotar-ho només ens cal algú

que escrigui com fer-ho, 

que ens digui que hem de sentir,

que ens posi un cliffhanger

abans d'anar a dormir.

Que tinc la manera que tot això funcioni:

Li direm al senyor Morricone

que ens composi el tema principal..."

(8)

Els Amics de les Arts

TRUCAREM ALS MILLORS GUIONISTES

(QUE ACOSTUMEN A SER AMERICANS)

“Però abans que te’n vagis

deixa’m insistir.”

Els Amics de les Arts

Arronse l’esquena.

Hui em sembla tot desvirtuat

de sentit comú.

Clivellats els motius,

els llavis besen

sense parlar del que pense.

Lligen altres llengües

com alguns (que no han

vist mai una dona masturbar-se)

fan l’amor:

sense ganes.

-com poden ser capaços?!

Barbàrie indígena!-

I al llostre mut

rodola l’astre pel matí.

I fem salts a les palpentes,

i caiem al mateix lloc,

cegues d’una nit bròfega.

Escriu-me, amor,

totes les instruccions a mà

amb la millor cal·ligrafia

que la pluja et deixe fer.

I digues,

què serà de nosaltres

ara que no existim?

8/1/14-13/8/14-11/9/14

DE REVISTA

Ari Garrido. Fotografia de Juan Olmo.

Una secció per recollir els articles i col·laboracions en altres mitjans de comunicació. En aquest cas Portal Comarcal fa unes setmanes em va dedicar una entrevista que podreu gaudir clicant ací: Entrevista a Ari Garrido. Gràcies als companys Ricardo i Juan!

 Abraçades grans i fortes personetes.

Ens llegim! ;)

Ari Garrido

26/9/14

CADA PARAULA DITA

IT'S TOO LATE- WILD BELLE

Too late per CrazyZuzz a http://www.deviantart.com

El temps de les cireres (en aquest cas no en caire reivindicatiu que va prendre més tard, sinó el significat pur d'aquesta coneguda cançó francesa) ha passat de llarg. De vegades també es fa tard massa d'hora. 

Quand nous chanteron le temps des cerises
et gai rossignol, et merle moqueur
seront tous en fête
les belles auront la folie en tête.
Et les amoreux, du soleil au coeur
quan nous chanterons le temps des cerises
sifflera bien mieux le merle  moqueur.

(8)

Jean Baptiste Clément

CADA PARAULA DITA

"Les mans de la Patrícia, deia la Sílvia, no semblen d'ella, semblen les mans d'una artista."

Fragment de El Temps de les Cireres, Montserrat Roig. 

Estàtues i sal

tremolen per esculpir-se

a trenc d’alba

amb cada paraula dita. 

Perquè alguna vegada,

en algun moment

previ i innat

a l'ésser vam escoltar

eixa veu esmolada

de la cridòria carnal a la pell.

Fou verídica la vereda,

i no em penedisc de res.

I menys, de les morts

que arrossegues.

Abans permet 

que em solte de la teua mà,

precipita't, 

però tu sola.

4/2/14-25/9/14

HISTORIAS POR EMPEZAR

TE ODIO- LOS SEIS DÍAS CON SANTI BALMES

Hate you per Wuschelpuschel a http://www.deviantart.com

"Te odio,
por dejarme a medias antes de llegar
al éxtasis."

Los seis días & Santi Balmes

HISTORIAS POR EMPEZAR

Yo no quiero esto,

no lo encargué,

no firmé ningún pedido,

no pagué por ello

para que resultase tan caro.

Y ya no me escapo a la luna

porque me contó,

alma en ristre,

que estaba tocando la tuna

con una balada de trompeta triste.
-Bah, ¿para qué esta rima barata?-.

Y, dime, ¿quién será el que cierre la puerta ahora?

Me cansé de dejar entrar pasajeros

que quieran verme en tierra firme.

No, no estoy para nadie que quiera ser alguien más, 

y no lo siento; si callo, miento
y ya tengo bastante con una muerte coja.

Me domestiqué.
Tengo muy presente que por derecho de omisión

me dejé más de una demanda en el tintero

que luego se hizo poesía

porque algo había que hacer

con tanto sangrado y tanta sangría. 

Por ello los puntos y seguido,

por ello los versos sin rima 
y doble sentido a primera pista,
que escucharte aún dentro sirva para aprender
que la refracción entre dos también existe:
estábamos hechas de diferentes materiales
y los medios eran más bien escasos.

Me importan bien poco

los formalismos contrechos,

apilados son simples locos

que juegan a no ser ellos mismos.

Así me partan en dos tajos de arterias latientes

esta vida de préstamo, como carnada

para ser propiedad de un tiro certero, 
uno tuyo, a ser posible. 

27-28/1/14 - 15/9/14-25/9/14

A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO

LIKE A FOOL- KEIRA KNIGHTLEY

"A mí también pero a ti tan poco". Fotografía por Jennifer Rojo López.

Modelo, Ari Garrido.

"Ellos luchan por demostrar 

que son los mejores escritores.

Yo solo intento probar

que mis musas son otras."

Elvira Sastre, recogido en el poemario Baluarte.

 A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO

"Día Doce sin ti:

he conocido a alguien,

soy yo.

Voy a darme una oportunidad."

Elvira Sastre

Mas no a ti por ser tú

te arroyó esa fuerza centrípeta

de los que se acaban de levantar del suelo.

A mí también me llovió el incendio.

Se me cayó el infierno encima

y con un golpe seco que resonó en la caverna

me enraicé en la verdad performativa de intentarlo,

siendo, tú y yo, el Triángulo de las Bermudas. 

Es que (no) se pudo volar más alto.

Lo recordé:

lejos de estas fuentes que amaba

se condensó la dejadez de ser siempre el soporte

de relaciones que no se sostienen por ningún ángulo.

Demasiados vértices nos desinflaron, supongo.

Ahí está de lo que todo el mundo habla,

la elegancia del erizo. 

Nos mire por donde nos mire

siempre llego a la misma conclusión:

solo te veía a ti conmigo.

O eso querían los impulsos profetas,

entrever el futuro. 

Lo admito,

nunca fue tan bonito ver llover como contigo.

Todos los locos bailan en jaulas, 

y la porción de cielo estrellado que les queda

es solo la opción de agarrarse

a una vida entera partida.

Más tarde, la luna menguante sonreirá para el público. 

-Susurrará que quieres y puedes-.

Y yo, con la entrada en la mano,

recogeré los aplausos para condecorarme las razones

por las que me quedé hasta el final de la función.

Ahora lo entiendo,

tu retorno no se escribió en un guión,

por eso no lo vi venir.

Así, golpeaste la mesa reclamando tu sitio en la fábula,

y a mí, de repente, se me cayeron los dientes de leche

y quise morderte luego como se muerde el polvo,

con la incredulidad celeste,

-por la hostia que te das y la cantidad de estrellas que avistas-.

Puede que el fin fuera por fin salir fuera,

respirando el verbo en infinitivo,

y que en los versos bebieras más vida 

que la que no te brindaron los viajes a Liliput.

No lo sé aún, así que sigo sintiendo.

Tal vez te olvidasen porque no entendieron el braille 

como forma de elevarse sobre un mismo pedestal. 

Sé -como todas las personas presentes-

que los ademanes ciegos y sordomudos dan más a entender 

que cualquier palabra dicha a tempo di valse.

Y, sin embargo, no lo comprendo,

explícame eso de irte sin llegar,

de levantarme 

-como tu haces ahora- 

sin haberme caído en ti.

Quería asumirlo y por eso escribo.

Siempre yendo y viniendo de la sal

de un mar concreto.

Porque alguien dijo que con las palabras

se vive más allá de la muerte.

A mí también me ardió la lluvia,

a ti, en cambio,

tan poco...

Entonces lo supe:

Hay que leer.

Pero sobre todo

hay que entender

lo que se está leyendo.

Por eso no nos besamos,

ni me buscaste,

ni insistí, 

creo.

4/2/14-19/9/14- 21-22-23/9/14

MARGUERITE

THE WAY WE TOUCH- WE ARE TWIN

Marguerite per MrApril a  http://www.deviantart.com

You'd be the best that I ever hoped for.
I love it how I can't resist the way you are
the way we touch.
If we are a match, I'd give you everything I longed for.
I love it how I can't resist the way you are, 
the way we touch.

(8)

We Are Twin

MARGUERITE

"Como el afán del agua,
a quien no basta esculpirse en las olas,
sino perderse anónima,
en los limbos del mar."

Luis Cernuda




És tan simple com triar
amb qui preferiràs perdre't:
el senyal d'stop
o el vertigen funàmbul
que penja de totes les paraules
pronunciades a temps?
-et cedisc el pas,
mentre, saltironeja l'amistança-.

Amb tu té sentit estar
-i ser-
(a) la lluna de València.
-A l'hora,
jo em quede, per vici,
a veure si ens mereixem-.

18/9/14

MUSSOL

MY BETTER SELF- TENNIS

Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com

PRELUDI

Sovint prenem aire i decidim; o bé decidim i acte seguit prenem aire, tant se val, l'ordre no altera el resultat. Amb aquest oxigen vaig fabricar un gran sac per reblir-lo de bufes de colors i les arrosseguí per tenir-les a l'abast quan, per qualsevol motiu gris i poc amable, necessitava respirar sota l'aigua. El producte final fou la determinació de tatuar-me un mussol a la part dretana de l'esquena i recordar-me, així, tot allò que se m'oblida -perquè una servidora és humana tot i que vinga de Mart-. Som el que portem darrere: i ens cal estar a l'aiguait de nit. Quina millor tria que un mussol per retrobar-se amb el meu millor "jo"? I sona My Better Self del grup Tennis de fons. Diuen que el millor està per vindre -(l'a)venir, pot ser siga, certament, per escriure-. I jo invite a tota persona forana a passar. Benvinguda oficial tingueu. 

If I don't use words
then each sound goes unheard
utterly senseless without nouns and verbs
but symbols suggest they are fit to possess
a purposely function
that cannot be met.

(8)

Tennis

MUSSOL

Al blanc de la lluna
m'he desvestit de petjades
corretjoses, farcides d'engrunes
que no duen enlloc
i altres souvenirs plastificats.
He pres una goma d'esborrar,
d'aquelles fetes de pa,
-que no m'he empassat i
tan baratament han servit-.
I hui,
per primera vegada a la meua vida,
m'he tatuat el futur.

6/1/14- 4/8/14- 12/9/14