TEATRE (DE L'ABSURD?)

ONE BOURBON, ONE SCOTCH- JOHN LEE HOOKER

Margarete per Radiohat a http://www.deviantart.com

Canviem un poc el to. Investiguem d'on venen els somnis per saber on volem anar? 

TEATRE (DE L'ABSURD?)

Vaig obrir la porta del menjador amb la bandera blanca.
M'esperava un espectacle paròdic.

Entrà una dona.
Tenia les mans mullades i llargues,
li arribaven fins al sòcol, poca broma.
Vaig observar la caixa, una negra que ningú volia veure.

Rascant-me la pell em vaig fer sang mentre analitzava l’escena.

           - No, senyores i senyors,

ningú ha mort ací- vaig exclamar airada

mentre feia un te i seia a la gronxadora

de color fosforescent que cada vegada que emetia el cruixit típic
semblava miolar "és meu, és meu" amb una vehemència esfereïdora.

           - De qui és aleshores

la taca vermella del terra?- preguntà una veu aristòcrata, 
segurament portava bigoti aquella veu.

(Silenci)

       -Shinichi Kudo?- inquireix l'home que portava
(no vos ho havia dit?)
 barret i monocle- Ha descobert alguna petjada?

“Disculpeu... què... què fan vostés

dins meua ment en un dilluns i bon dia?”- pense,
ergo els importune.

Em gire cap a l’altra banda del llit. I sóc conscient de la lògica de res.

            - Investiguem un crim. I sí és sang allò que

veu vosté al terra- diu amb la certesa que dona un gest elegant de gavardina

i el soroll d’un got de whisky damunt la taula.

      -Han mort el llop!- proferí altra veu, guimeraniana sense cap dubte.

"Per què?"

I entenc on estic per primera vegada:
 “Si pense que és real és perquè no existeix.”

Tanque les llums del teatre
i a despertar-se que fa bon sol.

19-20/1/14- 29/10/14