dimarts, 7 d’octubre del 2014

IMATGE





Autumn feeling per Bittersea a http://www.deviantart.com




IMATGE

Amb estima per a Vicent Pla i Boluda, músic excel·lent i millor amic.


Espurneja. Hi ha com l'efluvi infusionat de terra mullada en l'aire. Aspire l'essència refinada d'aquest costum insòlit que és veure't ploure. Sotge com cauen les gotes als palmells de la mà i construeixen onades de colors translúcids. Les transparències s'agombolen encaixonades en cada arruga i plec, sempre he pensat que d'una forma abissal tot misteri té dialèctica i el tacte parla per sí mateix. Bec la pregunta reflectida a l'anvers de les ruïnes; l'empasse amb suavitat. Fa regust d'un ocre nacrat, com de tardor explícita i, amb l'exactitud del color de la bresquilla tardana, note com baixa per la gola. S'eixampla la meua estada en aquell racó lúcid de la ment. Em recree amb la voluntat incipient d'imprimir una empremta en l'acte ja pretèrit. Una de caràcter sensible i dominant. Sonen notes allà, m'aproxime i em mulle els dits dels peus i en bressole la nostàlgia que em provoca tot seguit assassinar-te. Revise les premisses. Però, no, no tenen sentit ni direcció. Algú fa que el paper raspalle la ploma i em taque les mans d'eixe ventall d'ocres. Quasi sense adonar-me'n reprenc altra vegada la vereda de les fulles de l'arbre. Elles també cauen. Emmarque amb tinta fotogràfica el moment. Seguidament, enregire el calaixat i s'hi aboquen els pensaments roders. Rondinen a cegues. Aleshores decidisc enlairar-me amb aquella aigua experta en elevar-se entre el blue d'un cel afilat. La psicòloga pren nota, li dic: "estava prenent un capuccino, tu estaves", sí, ho he recordat: també es pot colonitzar amb abraçades.





6-7/10/14











2 comentaris:

Digues la teua! :)