Lips per MuseCarven a http://musecarven.deviantart.com
Hui juguem entre la línia dels records i del tacte. Un poc de prosa poètica. Fa? ;)
"Tots necessitem records per saber qui som."
Pel·lícula Memento
VANITAS VANITATUM
No posseïm. Solament desitgem. Pot ser perquè així ens podrem tocar.
No serem natura morta perquè també existim al mateix temps en els llavis de l'altre. Per què no viure de seguit i no de seguida? Per què cercar un passat i no mossegar-li el llavi? Com acostumàvem a fer: vestíem la pluja d'estels de nit amb el fals delphos. I pensant-ho em pesa el fet que al temple resa: "γνῶθι σεαυτόν". Així, si ens haguérem conegut a nosaltres mateixa no hauríem sigut simplement. En canvi, per capricis d'or ara ens xafem la llengua de plata, fins fer-nos mal... i fer sagnar la trona. Per sentir quelcom i tornar a ser mortals. Per no ser menester aquesta afectada incrustació en l'altre i comprovar si ens trobem a faltar... com les flors fan mal a les tombes, allí on rememoren amb la solemnitat silent dels qui passen (de llarg) el fet de passar de llarg. I s'aturen. Com el temps. Elles també es troben a faltar per això els nomoblides es pinten la cara de blau. Sí, ens veuríem a la caverna, seríem ombres i segellaríem un destí insípid. Un instant necrosat de records nostrats viciats i vinclats, modelats i modernitzats per tu i per mi. Un instant que ara reposa panxa enlaire el passat erm de fades que s'havia empassat. I tu rius i tanques els ulls per besar altres boques. I jo ric amb els ulls oberts perquè no en vull cap.
3/1/14- 23/6/14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)