dimecres, 16 de juliol del 2014

MUÑECO GOROGÓ






Runaway II per SidoAndYo a http://www.deviantart.com



Me sorprende siempre algo nuevo. No podemos ser, así, tan viejos. No podemos serlo. ¿Otro cuento?


"El mundo es un libro y quiénes no viajan leen solo una página."

Agustín de Hipona




MUÑECO GOROGÓ


"Me permito hacerles un ruego: si en algún momento tropiezan con alguna historia o con alguna criatura que pueblan mis libros, por favor, créanselas. Créanselas... porque me las he inventado."



Fragmento del discurso en el recibimiento del Premio Cervantes de Ana María Matute



Esto era una corona
sin reina ni rey.
Un: "Porque no."
Un punto y final.
Una hebra perdida
en el laberinto estival.
Así vivía la heredera
del Trono Involuntario:
entre tiza, metal, espuma
de mar y alguna
que otra hoja de roble.


Un día no pudo más
con tanta monotonía
esquelética y mundana.
Y por no sufrir
se arrancó el llanto,
se durmió en la acera,
contrecho el cuerpo
con jirones de alma
y demás abolladuras
en la pernera del pantalón.
Ya sin armaduras.



Y en el catre sigue la espera,
junto a la maltrecha venda.
Y junto a ella la sangre
y detrás de ella la mugre
de la soledad escueta.
Esparcida.
Cruda.
En pedazos.



Azotada por las dudas,
decidió navegar en mar abierto
y sin rumbo fijo
para no tener puertos
ni amantes "abrefácil"
que no le lleguen
a las suelas de los zapatos
y solo sean betún
para pintarles la cara
y reírse en los roídos ratos
hasta que se aburran de esperar.



Hay quién dice que la vieron
llorar una única lágrima
pero no sabían si fue
una sombra al pasar
o su borrachera renqueando
desnuda por las cunetas.
Empezaron a preguntar...
y cerró todas las puertas.


Se cuenta que ese portazo
reescribió el silencio.
Porque es justamente así
como empiezan todos los cuentos:
con un vacío de latidos.
Ella sigue leyendo
junto a su muñeco Gorogó
las historias para no dormir
que terminan despertándola.
Así recuerda que no existen monstruos
solo personas... que ya no están.




27/6/14-5/7/14- 16/7/14


dilluns, 14 de juliol del 2014

SENTIPENSANTE






Flower in the window per Senolgunel a http://www.deviantart.com


Habrá siempre más vida en los áticos que la que observes al pasar. ¿Sentipensamos? :)

So now we're here and now is fine
so far away from there and there is time, time, time
to plant new seeds and watch them grow
so there'll be flowers in the window when we go.

(8)

Travis


SENTIPENSANTE

“El lenguaje que dice la verdad, es el lenguaje Sentipensante. El que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.”

Eduardo Galeano

Para las y los que pensamos y sentimos por igual.


Es mi nuevo término preferido.
Porque es terminante y
permite empezar.
"Sí, desde que las manos
hablaron por fin,
rompiendo el hielo
del invierno que
llevábamos a cuestas."
-te comento,
como quien sí
quiere querer queriendo.
El escenario de repente
queda extraño y lejos
y vacío de silencios...
y repleto de preguntas...
y con el alma en las manos
respiro el tiempo,
de lado,
y lo acomodo
y observo las pecas
que dices que no tienes.
Y la risa se revuelve
rendida sonriendo
entre las sábanas.
¡De pronto,
los mundos se solapan!
¡Y existe la mirada
trigonométrica!
¡Y cuenta cuántos
son uno más uno
para saber a qué
distancia estás!
Quizá no haya nubes
de tormenta y
solo las ganas de
plantar flores en
la buhardilla siendo
esa la insigne bandera
para transeúntes anémicas
de mirar zapatos,
escaparates, ropa nueva,
demás fachadas
y alguna que otra
señal de tráfico...
ahora rota.



Y, entonces,
solo queda una pregunta:
¿Vas a...?


11/7/14- 13/7/14



dissabte, 5 de juliol del 2014

LE CRUSH






Coffe talk per Goonishnob a http://www.deviantart.com



I think that possibly, maybe I'm falling for you.
Yes, there's a chance that I've fallen quite hard over you.
I've seen the waters that make your eyes shine.
Now I'm shining too.

(8)

Landon Pigg




LE CRUSH


Une abeille vaut mieux que mille mouches.

Elsa Triolet





És brillar
              a conjunt
d'un manoll
              de detalls
passatgers
              que retolen
l'acabament
              suspés en l'aire...
I tu
c
a
u
s...
              mentre et fas
un café
              i et reflexes
dins l'empar fulgurant
              als seus ulls.
 Per fi
              mires quan veus.



3/7/14- 5/7/14






ABRASIÓ





Morningstar per FuadViento a http://www.deviantart.com



L'abrasió és l'evolució d'una voluntat cantada a tempo. A temps de fer de tu un sac de dubtes foradat per la rutina. I anem anant... com diuen els savis i els majors... i avant sempre! :)


You can feel like a part of something if you're part of the scene.
You can make your life look pretty add a little ice and gin.
Wash off the make-up and prepare the aspirin.
Well, you can get out of this party dress but you can't get out of this skin.

(8)




ABRASIÓ

He tells himself he can't be lonely 'cause he's never on his own.

Boy



Bagul on guarde el degoter
amarat de mentides
perquè no siguen
aspres les nits de pluja
i de tinta opaca.
Ara poliré
els contorns
per arredonir-me.
Amb pausada mandra.
No m'esperes desperta.



PD: I emporta't la pell
teua del moll de l'os. 


3/7/14-  5/7/14






dissabte, 28 de juny del 2014

EL PEQUEÑO FÉNIX







La campana per Allex82 a http://www.deviantart.com





Alguien no me dijo una vez: 

"Es tiempo de hacer sonar la campana. Es tiempo de crecer. Es tu hora."

Por eso, supongo,  te lo digo ahora a ti. Ahora... que suenen las campanas.




EL PEQUEÑO FÉNIX

"El pasado es solo una historia que nos contamos a nosotros."

Película Her.



Volvamos
al presente.
Soñemos que podemos
desnudadas las manos
contra viento y marea.
Mi historia,
mis alas.
Mi tiempo,
mis vidas.
Felina por ser
acordes de tierra
y huellas en calma.
Sin precinto,
sin reloj,
sin catre o cama.

Volvamos
al presente.
Del nido se escapó el cuento
irrumpiendo en la noche
de infancias
vividas con alma.
Tras esa hoja de plata
suspendida en el mar
sueña la luna
escribiendo sin rumbo.
Y comprendiendo
por fin la trampa
susurraron voces
agazapadas:
"solo querrás lo que necesites."



Y así nunca esperaste 
nunca nada de nadie.


23/6/14- 5/7/14






CORRECTO





Valencia NMN per Dualmechanized a http://www.deviantart.com



A veces tenemos miedo a descubrir que sí... que también podemos tener razón.



Está ya decidida
a elegir en qué estación 
quejarse de la vida
y en que otra estar mejor.
Y tiene decidido
no quejarse del dolor
y todo lo que pida
va a pedirlo por favor.

(8)

Jero Romero


LAS MUDANZAS ANTES DE TIEMPO
(CORRECTO)

"Lo políticamente correcto casi nunca es literario"



La muerte lo sorprendió en vida.
Al su lado ella, sin ser ni estar.
                                  (Correcto).
No podría ser de otra forma.
                                  (Correcto).
No sería...
                                  (Correcto).
¿Correcto?
Es cierto que no sirven
las horas para quién quiera contarlas.
                                  (Correcto).
Supongo que por ese motivo
cuando nos precintamos
para la siguiente mudanza
nos ponemos fecha de caducidad.
                                  (Correcto).

¿Correcto?



27/6/14




























TALLER DE POESIA AL COL·LEGI JOSÉ MOLLÀ



 UNES PARAULES



Nota: 

Entrada número tres-cents del bloc... música de Bertomeu cantada per l'alumnat del José Mollà. Si cliqueu ací la podreu escoltar, la versió diu:

"Només un mot que t'ho dirà tot: vida. 
Només amb això bastaria."

V. A. Estellés

Gràcies.

Ari Garrido





Ja tenim la crònica fotogràfica del passat dimecres 4 de juny amb l'alumnat de 5è de primària del col·legi José Mollà! :)


Xiquets i xiquetes amb ganes d'aprendre què és un poema i les diferències entre els poemes textuals i visuals. Per suposat, en férem alguns i aquesta setmana han esdevingut un recull. Quin millor exemple que dur la teoria a la pràctica?

Cadascú va passar una molt agradable estona amb el tema poètic "Jo sóc"/ "A mi m'agrada". Treballar en grup i individualment en allò que ens agrada ens motiva encara més ara més que mai ho sabem.
 

Agraïda a Josep Roca (mestre d'escola i millor persona) per la invitació i també a La Costera Per La Llengua pel seu paper a les escoles públiques.


Ari Garrido




CRÒNICA FOTOGRÀFICA DEL TALLER POÈTIC EL 4 DE JUNY
AL COL·LEGI JOSÉ MOLLÀ DE CANALS



Primer contacte. Atenen o no?



Breu presentació amb lectura d'alguns dels poemes de "23" per l'alumnat.
Breu entrevistra biogràfica preparada per ells i elles i posterior bateria de preguntes,
recordem sempre alçar la mà per demanar permís. ;)




Per feina! Toca fer el poema visual!
 Ajudar-se mútuament diuen que causa una millora de la salut...




Concentració màxima.

 



Seguim les passes marcades al suport de la pissarra...





 Primers resultats en
ple procés creatiu.













Primer, el poema visual.
Segon, el poema textual.
Tercer i principal,
passar-ho bé.



 

Altres mostres. 
Ens agren els animals! 





"Jo ja he acabat!" ;)


I després de l'acomiadament... i la promesa de tornar...




Foto de família.
 Amb l'alumnat de 5è de primària, millor impossible.






De totes aquestes aportacions i iniciatives va sorgir una exposició i també un recull de poemes visuals creats per ells i elles. Per al gaudi de tothom presentem el recull "Dèneu de vint-i-tres". Dèneu persones amb gran futur que seran allò que vulguen ser amb més de vint-i-tres raons per ser-ho.





RECULL DE POESIA


Portada del recull de poesia "Dèneu de vint-i-tres"



Poema visual "23" per Ari Garrido



Poema visual per Carla Alexandra Arcos




Poema visual epr Sílvia Barberà Requena



Poema visual per Daniela Bedón Gudiño



Poema visual per Nerea Benet Gómez






Poema visual per Ainhoa López Chàfer
















Ainhoa López Chàfer





Poema visual per Sandra Navas Simón



Poema visual per Laura Saurina Albalat



L'alumnat de 5è de primària al José Mollà
que ha participat al recull "Dèneu de Vint-i-tres".
Gràcies... i fins la propera! :)


25/6/14- 27/6/14






dilluns, 23 de juny del 2014

VANITAS VANITATUM





Lips per MuseCarven a http://musecarven.deviantart.com



Hui juguem entre la línia dels records i del tacte. Un poc de prosa poètica. Fa? ;)



"Tots necessitem records per saber qui som."

Pel·lícula Memento




VANITAS VANITATUM


No posseïm. Solament desitgem. Pot ser perquè així ens podrem tocar.


No serem natura morta perquè també existim al mateix temps en els llavis de l'altre. Per què no viure de seguit i no de seguida? Per què cercar un passat i no mossegar-li el llavi? Com acostumàvem a fer: vestíem la pluja d'estels de nit amb el fals delphos. I pensant-ho em pesa el fet que al temple resa: "γνῶθι σεαυτόν". Així, si ens haguérem conegut a nosaltres mateixa no hauríem sigut simplement. En canvi, per capricis d'or ara ens xafem la llengua de plata, fins fer-nos mal... i fer sagnar la trona. Per sentir quelcom i tornar a ser mortals. Per no ser menester aquesta afectada incrustació en l'altre i comprovar si ens trobem a faltar... com les flors fan mal a les tombes, allí on rememoren amb la solemnitat silent dels qui passen (de llarg) el fet de passar de llarg. I s'aturen. Com el temps. Elles també es troben a faltar per això els nomoblides es pinten la cara de blau. Sí, ens veuríem a la caverna, seríem ombres i segellaríem un destí insípid. Un instant necrosat de records nostrats viciats i vinclats, modelats i modernitzats per tu i per mi. Un instant que ara reposa panxa enlaire el passat erm de fades que s'havia empassat. I tu rius i tanques els ulls per besar altres boques. I jo ric amb els ulls oberts perquè no en vull cap.


3/1/14- 23/6/14






DIES CINERUM






Home per Tasteofomi a http://tasteofomi.deviantart.com



Somriu que el món s'acaba... i sempre falten més peces d'art.

:)


And I'd sing a song that'd be just ours
but I sang 'em all to another heart.
And I wanna cry, I wanna learn to love
but all my tears have been used up.

(8)

Tom Odell



DIES CINERUM

CONTRAST m. 
|| 5. Canvi sobtat i violent del vent a la part contrària d'allà on bufava, que sol esser de temibles conseqüències per a la navegació (...)


Diccionari català-valencià-balear de l'IEC.



Totes les preguntes
condimentades
sense resposta
clavillen els peus
d'un temps que no
sap avançar
a foc lent.


Guarde el collar
amb les perles
de sal marinada,
la tinta i la gúbia,
el vel i les ganes.
Els amuntone
per ordre, color,
mesura i pes:
comprove
que no caben ja
més maletes.


Desfaig nusos
i obrec finestres.
I, de sobte,
són tots els dies
de la setmana
dimecres
de cendra.




20/6/14- 23/6/14









dijous, 19 de juny del 2014

CASA





I'll be myself per LauraBallesteros a http://www.deviantart.com




Després de llegir-me a l'espill tot resulta com l'aigua: pur, transparent, refrescant i més ara... amb la calitja que hi ha. Posem en marxa el vídeo al 0:44 min i ens deixem anar...

Gràcies especials a Perfecto Vidal Lloret per la recomanació i per ser sempre ell...  ;)



Cada um tem uma vida
Uma linda história.
Os momentos que passamos
guardarei na memória...
que lá na casa aonde moro
moro com meus amigos.
Eles todos moram junto
moram junto comigo.

(8)


CASA


Per a Perfecto Vidal Lloret, sempre el millor espill on mirar-se. 
Per tots els purs havans que ens queden. 



"Sabe o que ou quero de verdade? Jamais perder a sensibilidade, mesmo que às vezes que ela arranhe um pouco a alma. Porque sem ela não poderia sentir a mim mesma."



Això que sóc,
ara mateixa,
no ho digues 
en veu alta.
Mai. Perquè
se m'escaparà
el fred de dins
i no tindré 
més motiu per
escalfar-me
i guardar 
a la butxaca
el fenc bord
que vaig pair
per fabricar
la nostra sort
una nit vora
les dotze del matí.
I que siga humil
la meua sort,
la meua set,
la meua son,
la meua casa.





10/6/14- 19/6/14




dimarts, 17 de juny del 2014

COSTUMISME (VINS & VERSOS)





Restaurant per Insolense a http://www.deviantart.com




Aquesta entrada no estava pensada per la nova secció de Vins & Versos al grup poètic Literatura d'Insomni tot i que les coses venen com venen. Cal dir que el poema en sí mateix no pretén res, simplement il·lustrar un moment puntual i quotidià: s'ha escrit hui. Primerament, vaig escoltar la cançó que ara esteu escoltant (o això espere) i tot seguit pensí en la paraula exacta que cercava parlar: "costumisme". Supose que per aquesta sobrietat de paraules crues amb regust de fusta, de taula solemne, d'anar per casa... i com diu la lletra:


Després farem tertúlia
ja sé
tot quedarà a la cuina
però al menys
veurem pluja d'estrelles
abans d'anar a dormir
no tan serens.

(8)


El fill del Mestre i Meritxell Gené



COSTUMISME

"Érem més que vivíem."



Amb delicada
mandra els dits
em devoren.
Espessos
de nosaltres
som i vivim
dins la mesura
exacta i infinita
d'un instant:
a dos palms
i mig del terra.
Amarats
al prolegomen,
escrits
en bordons
l'un en l'altre,
per allò de tocar
l'encant antic
de les línies
versades als iris...
com una signatura,
delicada i dedicada,
d'Herbert von Karajan.
Pot ser perquè
ara és més possible
que mai abans
ser l'un en l'un...
o l'una en l'altra.
I què més dóna?
Si donà una
sensació ampla
en boca,
com de piano
agraït i lletra fetal.


I m'hi vaig quedar
a viure i ser, per fi,
eixa copa de vi.







10/6/14- 17/6/14






HOLD YOUR HORSES





Valencia Dfg per DualMechanized a http://www.deviantart.com



I a Grècia ho sabien: els cavalls dels aurigues de vegades s'han d'aturar... 

In Ancient Greece they knew it: sometimes auriga's horses have to rest... 



Better run
'cause I don't know if we
will make it through this one

But in the end we somehow
always end up without
marks that don't allow

us to reunite.
(8)




HOLD YOUR HORSES

There are only three sins: causing pain, causing fear and causing anguish. The rest is window dressing.




The marks 
are waiting,
bleeding inside,
pulling the strings.


Maybe we
just really 
earned it.
Maybe not.
However,
stamps of
fear do exist.


They say:
"Follow our choices.
Hold your horses.
A least, you' ll be ok".


10/6/14- 17/6/14


















dimarts, 10 de juny del 2014

L'OGRE DE L'ESPILL





Springtime per Bluefish24 a http://www.deviantart.com



I algú va dir alguna vegada "que els monstres no et mengen". Aquest, properament, serà amb elevada probabilitat el títol d'un llibre il·lustrat. No obstant, no em precipitaré. Ja veurem com venen les coses... amb les mans obertes i els ulls en alt. Per variar.

Per cert, no sé vosaltres però a mi la cançó se m'engantxa... ;)



Vine, t'explicaré un conte
amb moltes històries.
T'explicaré un conte
abans de fer nones.

Hi havia un gat amb botes
i quatre músics molt animals.
Hi havia un mag i un ogre
i un monstre de tres caps.
Hi havia una tortuga i una balena
blanca molt gran.
Hi havia un nen de fusta
de dir mentides li creixia el nas.

(8)

Fred i Son


L'OGRE DE L'ESPILL

Man hat nur Angst, wenn man mit sich selber nicht einig ist.

Hermann Hesse



Passegem
el polze
a la nit
i assenyalem
els dubtes
a l'escalfor
de paraules
incognoscibles.
I ja que estem
desdibuixem
també
la por de
sota del llit.
Que ja
he plantat
sornagueres
rialles per
arribar més
lluny que
qualsevol
mongeta:
no m'agrada
ser fòssil.


20/11/13- 9/6/14









CIRUGÍA REFRACTIVA





Furry heart per Bluefish24 a http://bluefish24.deviantart.com



Recordatorio:

No pisen el suelo mojado y frío luego de la ducha.



Hay operaciones de importancia y urgencia.




CIRUGÍA REFRACTIVA


Hay días en los que a Cupido no lo calienta nada.

Georges Brassens



Ambas mirábamos
enfocadas en otro ser.
Por eso no nos vimos venir.
Por eso tropezamos.
Por eso me caí.
Y porque me caí
ahora me levanto.

9/6/14



dimecres, 4 de juny del 2014

DE ROQUES I MUNTANYES





The first notebook per Soheir a http://www.deviantart.com




I a les nits de lluna plena, la muntanya diu:



And we could run away
before the light of day,
"you know we always could"
the mountains say, the mountains say.

(8)






DE ROQUES I MUNTANYES


"What are men to rocks and mountains?"




No totes les roses són blanques,
com eixa pena de Lorca. 
No poden ser-ho ja.
Són terroses, enfangades,
fins l'os del moll romanen
aferrades, esguitades de blava
sang i tantes altres infèrtils cruïlles.
Anacrusa anacrònica de línies
extinguides perquè han sigut 
prenyades d'un negre opac.
Violades al fum d'un posat
d'estupidesa sinistra.
Ja ho saps:
el quitrà no deixa créixer
ni les males herbes,
les mateixes que demanen perdó
a les tombes del silenci.
Recordes ser l'espill ara?
Mira't bé. Digues-me:
què hem sigut?
L'estàtua és la roca no asilvestrada.
I mentrestant, allà dalt
el llop d'estepa udola 
el seu cant en la nit
d'aquesta lluna buida.
Perquè no totes les roses són blanques...




4/6/14