I ALTRES FORMES DE PROSTITUCIÓ

Prostitution per Photo-ou-tard a http://www.deviantart.com

Conec la utilitat de la inutilitat. 

I tinc la riquesa de no voler ser ric.

Joan Brossa

I ALTRES FORMES DE PROSTITUCIÓ

Febre que ancores
a l'avern les ànimes
venudes d'extinta
humanitat dolguda.

Hi haurà mans
que arrapades al
darrer glaó igni
escopiran sagnants
la honesta crosta.

Corrompran de
llefiscoses promeses
que faran pudor als
seus trages i corbates.
Ensorrant el crit pelat,
també escanyant l'alè.


Són altres formes d'institució.
Són altres formes de pobresa.

10/1/14

SÍNDROME DE STENDHAL

Summertime sadness per Mukuotukai a http://www.deviantart.com

La bellesa pot salvar el món.

F. Dostoievski

Espills o retrats? Imitacions i altres paràfrasis... Tot i que... som realment el que veiem?

SÍNDROME DE STENDHAL

(Humor... 
sempre).

Al mirar-se a l’espill.

16/9/13

NOSTÀLGIA DE FUTUR

NOSTÀLGIA DE FUTUR- 121DB

I'm looking at my future per Rona-Keller a http://www.deviantart.com

Emplenem-nos de novetats ara que "desprecintem" l'any. El futur no sempre s'espera de hui per a demà però amb paciència podem fer de hui un demà noble. 

Abraçades, us deixe amb el grup valencià 121dB!

No hi ha murs
ni portes ni entrebancs
que puguen rodejar-te
com un fort abraç
(8)

121 dB

NOSTÀLGIA DE FUTUR

Tenim el futur per reblir.
La devesa per escriure
ara mateix a les façanes.
No coneixem cap drecera
immediata per tombar-la,
per no acurtar les ganes
d'emprovar nova roba.
I a contracorrent i amb causa
evadir-se saltant les normes
de cada síl·laba desconstruïda.

6/1/14

ANOCHE

CIENCIA FICCIÓN- LEIVA

Legs per Zlty-Dodo a http://www.deviantart.com

Escuchar una canción y que lo demás (que suele ser lo de menos) salga rodado. El fenómeno Leiva... es lo que tiene. Mmm... hablemos de debilidades de buena mañana... Decidido. Sí, ¿por qué no?

;)

Tus historias no me importan
Pero me excita escucharte
Se me escapa algún suspiro
No me centro ni un instante
Estás loca y no me fío
Me llevaste por delante
Y me da igual

(8)

Leiva

ANOCHE

¿Qué vestía tu piel anoche?
No me acuerdo de los detalles
Refréscame la memoria,
éramos dos encrucijadas
buscando un camino sin sal,
queriendo ser aves
atentaste contra la gravedad.

Dime, con palabras suaves.
¿Eran de satén o de lino?
Caímos desde bastante altura.
¿Había niebla al aterrizar?
Te compondré una canción
por ser tú mi talón
y mi nuevo Aquiles.

¿Quién dijo que los muertos
no iban a resucitar?
Que de los suspiros
que otras desechan al pasar
también hay quién se sirve
para no dejar de respirar...
¿Oye, tú no tenías que ir a trabajar?

8/1/14

HYPATIA Y LOS BÚHOS

"La scuola di Atene (La escuela de Atenas)", fresco, 500 x 770 cm., 1512-14. 

Museos Vaticanos, Estancias de Rafael, Roma.

Detalle: Averroes, Pitagoras, estudiante, Hypatia, Parménides y Heráclito como Miguel Ángel.

Recordad personitas: los enlaces se presentan con un color de fuente diferente. 

Hoy os dejo con un enlace sobre la ciudad de Alejandría e información curiosa sobre Hypatia... que cómo podéis apreciar en el título (¡qué inteligentes!) es de lo que trata esta entrada. Y sin más preámbulos... una cita suya en éstos momentos tan "werticidas":

Defiende tu derecho a pensar, porque incluso pensar de manera errónea es mejor que no pensar.

Hypatia de Alejandría

HYPATIA Y LOS BÚHOS

En cambio, no somos aves todavía. Todavía... 

Hay que observar bien.

Aprender la teoría

de la gravedad.

Alimentarse al saborear

lo que ansiamos en

cada mordisco de vida.

Plantamos luces y sombras

en nuestra propia casa.

¿Acaso olvidamos Alejandría?

Nunca supimos entender

siendo libros quemados

de historias pasadas.

Nocturneces corpóreas

que resplandecen al cenit.

Y volvemos a nuestro nido,

vaciado y hueco del recuerdo.

Ella sabía porque vio.

Yo no soy ave todavía.

16/9/13- 17/12/13- 8/1/14

DESVESTIA EL RAIG DE LLUM

SOMEDAY- STEVE EARLY

On my shoulders per Danuva a http://www.deviantart.com

Els ponts, com els muscles, són per creuar-los, a passes lentes, a besos... sense mirar enrere. Perquè sempre volem anar més enllà. Pot ser cap a la veu del mar.

Someday I'm finally gonna let go
'Cause I know there's a better way
And I wanna know what's over that rainbow
I'm gonna get out of here someday
(8)




Calla, dolor:

sóc ja de mi 
sols una resta,

però encara

és íntima festa

sentir, al lluny

la veu del mar.

Joan Vinyoli

DESVESTIA EL RAIG DE LLUM

Foradant les minses promeses,

albirava el pont blanc.

Encarava al sol el somriure

d’esmolades arestes acolorides

envermellint el dia amb la sang meua.

Desvestia el raig de llum

i li queia al muscle

de divines proporcions,

així enlluernares la càmera.

I des d’aleshores que no

m’abandones mai.

11/10/13

LA RETIRADA DEL BLANC

LE MÉTÈQUE- GEORGES MOUSTAKI

Immigrante per Aliengirlcinti a http://www.deviantart.com

No importa el fet d'on venim sinó què fem quan venim. Al cap i a la fi sent diferents som d'alguna forma tots iguals. 

Immigrants... Métèques... tots deuríem tindre els mateixos drets. 

LA RETIRADA DEL BLANC

 Et nous ferons de chaque jour

Toute une éternité d´amour
Que nous vivrons à en mourir

Georges Moustaki

Hem aprés

i desaprés

a desestimar les causes

per no acceptar les conseqüències.

I en aquest vaivé

solament es pot ser

persona política...

o no.

16/9/13 

RESTART

 A VECES NI ESO- LA BIEN QUERIDA

Now you are gone per Thezgi a http://www.deviantart.com

Debo confesar que nací a una edad muy temprana.

Grouxo Marx

Tengo también esta sensación tan extraña que Marx cita. ¿No os habéis sentido nunca así? ¿Pero en qué mundo vivís? Ojiplática me hallo. No sois de este planeta, sinceramente, ¡qué poca vergüenza! En fin... ya que no sois de por aquí... os prestaré mi espacio por unos segundos... para congeniar y ésas patochadas mundanales. 

He sentido a lo largo de demasiado tiempo que todo lo que ocurre va a contrarreloj. Me explico: o bien resulta precoz o sucede muy de prisa, casi sin dar tiempo a reaccionar. A veces, parar el mundo era una no-solución suicida, siendo lamentablemente testigo consciente de ello. Sin embargo, ni practicar el anacorismo ni la táctica del avestruz son las respuestas correctas. Se trata, para escenificar una imagen con presteza, de meras salidas de emergencia en un edificio en llamas donde las escaleras secundarias se estan cayendo a pedazos: son de una inutilidad extrema. Sencillamente deberíamos aprovechar mucho más los pequeños detalles, con los siete sentidos puestos en marcha. Sí, has leído bien... súmale los tuyos y los míos. 

Así que... riamos mientras podamos ahora que es temprano. Para no perder "jamás de los jamases" las ganas de intentarlo, bailemos para no perder nunca el ritmo y juguemos con la idea que el tiempo, como todo mal trago, se toma su tiempo. Y a veces ni eso...

RESTART

Repetir hasta cansar

una obviedad

para aceptarla.

16/9/13

CANVIA

BOY LILIKOI- JÓNSI

Use your eyes per Hard-to-be-a-girl a http://www.deviantart.com

Ens cal mirar bé per on anem. Canviar el punt de vista a mesura que veiem la nostra evolució és necessari… com sempre, cadascú al seu ritme. 

Ací podem trobar un dels poemes rescatats a http://relatsencatala.cat amb el pseudònim d'Amira. Com acostume, deixe el text com està escrit sense retocs ni correccions posteriors. A la versió acústica de Boy Lilikoi trobem Jónsi, increíble en les lletres i la música.

Fi del comunicat. ;)

CANVIA

Desperta dels núvols,
busca l'espill del mar,
imagina vestits de boira
i verds com flaires de bosc.
Respira aire de joia,
sigues oberta com finestra
que sempre albira l'estrella.
Estigues segura de trobar el rumb
sota les parpelles del teu firmament.
Clara mirada de gespa, clara.

2/3/10

CALAIX DE SASTRE, XXIII

NO ESTIGUIS TRISTA- IX!

Flowers stream per Snowfall-Lullaby a http://www.deviantart.com

Any nou, vida la de sempre.

Josep Pla

No… com sempre no. Però pot ser sí mantindrem l'essència que ens impregna. Aquella part bona soterrada per males habituds, deixadeses, complexes, manca de confiança i altres mals menors que resulten ser els ingredients principals per una crosta de protecció que l'únic que provoca és bàsicament menys felicitat. Menys espontaneïtat. Formes de mirar que quasi havia oblidat i que fa pocs dies en un sopar em va recordar un amic. Sense pretendre-ho. 

Ho recorde... Em va comentar que no semblava la mateixa, que havia canviat certes maneres de fer i pensar. Dins de l'evolució personal s'entén que totes les persones ens transformem, tot i que ell volia referir-se (o això m'agrada pensar a mi) al fet indiscutible com és el propi retrocés espiritual. Allò que ens dóna una aura sana, brillant i atractiva, com una forma de veure la vida distanciada de l'aclaparadora majoria. Això, és clar, provoca una metamorfosi a la percepció que en tenen i tenim de nosaltres. El que toca ara és obrir la finestra.

Però si el que toca ara és obrir la finestra!
que s'airegi la fumera que viu amb tu
se t'escapi la rialla de peça
se t'espurni com a màgia que fa de tu
que camines amb un pam sobre terra

(8)

Ix.

XXIII

No advertim la catàstrofe

fins que no tremolen els pilars.

12/10/13 

PROFESIONES

MÁS ALTO QUE NOSOTROS SÓLO EL CIELO- BUMBURY

Spighe del cielo per Sararossi a http://www.deviantart.com

Hay gente y personas. Luego están los y las interioristas. No llevan bandera alguna pero se reconocen fácilmente porque en realidad no les hace falta ningún distintivo. Vuelan alto. Sonríen. Decoran. :)

PROFESIONES

Nunca pensaste que los sueños
me mandarían tanto de los dos
para sacarlos de su área de confort
cualquier propuesta desmerece consideración.

Enrique Bunbury

Paseabas por las cenefas,

eres de ésas que decoran

aquello que ven.

Y les da sentido.

Te nombraron interiorista del año.

Y no volviste a pisar este suelo.

Pero las paredes te recuerdan,

con cada retrato.

14/9/1

CALAIX DE SASTRE, XVII

Explorer per NicolasBrummer a http://www.deviantart.com

Continuem amb la sèrie Calaix de Sastre per oferir un apunt dissortat: les causes i les conseqüències venen de la mà d'un verb en present. I per no tropessar en les mateixes pedres cal tindre una mania prou inclinada a explorar el món. Tot i que igualment correm el risc de tro...

...


...


...

Ehem... Tropessar.


 ;)

XVII

Som esclaves de les condicions

i senyores de les causes

per això empre un verb present.

16/9/13

FENT PLANS

MUSHABOOM- LESLIE FEIST

Confetti per 08Brooky80 a http://www.deviantart.com

Fem plans, al cap i a la fi és necessari... però improvisem també. Sempre improvisem. 

Deixeu-me pensar... Confeti... Càmeres... Esteu pensant el mateix que jo? 

;)

FENT PLANS

La vida fent plans és millor somni 
quan decidim prendre nota del menú.


S'esvera la impaciència
i ric mentre grinyola
per sota del nas exigències;
i l'abille paint el llistat
amb el temps perdut
que recullc del meu migdia.

16/12/13

LES HORES CALMADES

YOU GOT IT- ROY ORBISON

Left Behind per Thezgi a http://www.deviantart.com/

Escenes costumistes. No volem pensar més. Saps la lletra de la cançó? Sinó sempre pots posar-li un pessic d'imaginació...

Sí? Perfecte. No ens cal res més.  ;)

LES HORES CALMADES

Anything you want

(You got it)

Anything you need

(You got it)

Anything at all

(Baby)

Roy Orbison

Estic ací al final de tot per quedar-me.

Deixe enrere els racons obscurs fora de l'habitació 

arredonint els crits i llimant les cantonades.

Unes visites inesperades d'uns bolcats records

que ja no m'espanten el viure em recolliran.

Agafaré hui la guitarra per cantar-me un conte

a la vorera del llit entre les hores calmades.

Roy Orbison desordenarà les idees embassades

mentre burilles del cendrer s'estoven al sol i

les teules dels terrats encenen un capvespre.


Tots els desitjos s'envolen de les mans.
Estiraré el braç per poder-los acariciar.
Seran aire... o seran simples notes musicals.

16/12/13

LES AMIGUES DELS CIRERERS

ELS AMICS DELS CIRERERS- PAU VALLVÉ

Weeping Cherry Tree- Day 244 per Escaped- Emotions a http://www.deviantart.com

De vegades, una tarda qualsevol,

la tendresa s’instal·la a les paraules.

Miquel Martí i Pol

LES AMIGUES DELS CIRERERS

Mantenim la compostura
recosim els descosits
delineem les noves guies
per no ser uns desagraïts.

Pau Vallvé



Simbiosis impotents
que calcen innobles
les esmaperdudes sabates,
amigues dels cirerers,
que ja no segueixen
cap devessall en la tardor
asseguda als teus ulls.


Margarides de cartró
per alimentar fogueres,
trucant fum per flaire,
negaré totes les tempestats
que esvoren gota a gota
les arrugues que abans
no s'abocaven a les mans.


Que tot desfilarà nou de trinca
amb llampants vestits i perfums
i seran eclipsats eixos somnis buits de tu.

15/12/13