HUI EM DECLARE ÒRFENA

Fotograma de l'emissió a RTVV autogestionada

Pancarta a la concentració d'ahir a la plaça de la Mare de Déu de València

A tots els qui no volen escoltar la nostra veu, que ens volen tallar les ales. A tots:

no podreu davant un poble unit, alegre i combatiu.

HUI EM DECLARE ÒRFENA

Hui em declare òrfena. Jo, la parla valenciana… aquella que fins farà uns dies encara estava present a les televisions de tot arreu del país que mamava de RTVV. Fins que la compareixença d’Alberto Fabra (senyor president d’una terra desgovernada) aquest matí ha sacsejat els meus ciments. Ara no tinc casa, sinó és la vostra. Desnonada completament de possibilitats de viure a recer amb un color polític que predica amb la boca, resa amb la mà dreta, em colpeja amb l’esquerra i em dona l’esquena, una altra vegada més. I ja en van 1300 milions, tantes com euros n’hi ha de deute.

Sí, és un despropòsit més o com diria si comptara amb el programa Trau la llengua de Canal 9 un poc trellat. Una malapassada dels llepaculs que han escanyat tota pretensió de credibilitat a hores d’ara per traure avant tota una societat. Una societat que crida per ser atesa d’urgències mentre se’ns en va el personal sanitari a altres països, l’estudiantat es queda sense oportunitats per estudiar, la xicalla sense menjador, la gent preparada sense feina ni possibilitats per tirar endavant un niu, eternament dependents del les sofertes famílies. Això té una paraula: és diu terrorisme social.

Aquesta gent del Partit Popular (ben mirat en queda poc d’allò que se’n diu popular) els quals propugnaven un valencianisme que ni ells entenien, que denostaven, que manipulaven, bé siga per omisió o per mig de prohibicions, no ens representen. També han continuat abusant d’una llengua que ni tan sols parlaven. Les proves estan al carrer, les mateixes argumentacions que ara RTVV amb 28 anys de companyia a les nostres llars emeten per fi, lliures del caciquisme imposat.

Diria poquet i bo d'aquest país de lladres, on els escons són la fòrmula de poder i les imputacions recorren gran part dels seients a les Corts Valencianes amb parsimoniosa “justícia”. País de putes i capellans. País de vicis putrefactes, país amb molts defectes per pulir i molt a reconstruir… perquè sí, tenim bones bases. Una gent que està despertant que vol veure Babalà quan deixa al seu fill a casa dels majors… una gent que, independentment del racó d’on siga, vol saber com es parla a Vinarós, reconéixer com evitar mals amb remeis casolans de les nostres àvies a Castelló, veure els efectes devastadors d’una pedregada a Alacant i les mascletades i focs d’artifici a València.

Voldria en aquest dia, despullada com em van parir, recordar que la única televisió que es parla amb la meua veu (que és també la vostra) és un dret i un deure defensar-la. Ara més que mai. Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot.