Després d'imprimir els bitllets cap a Manchester.
Canals, dilluns 28 d'octubre.
Persones que se'ns en van... per tornar en algún altre moment, és cert, però amb la mirada canviada. La veritat és que són temps de revolució interna, de créixer, de volar, de rompre els murs de les pesades circumstàncies personals... Marxarem del niu, tard o d'hora. Sóm gent massa inquieta. Culs de mal seient.
Sé que un dia s'encaminarem per distintes sendes. Serà un dia àcid. Ni dolç, ni amable, ni salat, ni trist. Serà un dia, tot i que no serà com un dia més. Tindrem la maduresa capdavantera per saber assimilar la imperiosa necessitat d'establir els nostres propis territoris, assolint els nostres objectius, creant noves vies... Fent vida cadascú pel seu compte... Lluny. Distància trencada a colps de telefonades (segons diria Vicent, al cap) i posades al dia... banalitats que irònicament ens calen per salvaguardar i garantir l'existència d'un vincle inenarrable. Dels que s'encenen a les entranyes, se'ns manifesten a les mans, se'ns instal·len al pit i romanen incòlumes en cadascun dels nostres gestos.
Les estades seran, poc a poc, menys recurrents, encara que com embrions nounats sentirem la fretura d'alimentar-se d'aquells instants pretèrits viscuts. Com l'aire, sempre hem sabut estar, tard o d'hora, els uns pels altres... inseparables. A les bones i les dolentes. A les alegries i les disputes. Sereu sempre els meus germans.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins dels teus ulls.
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
Seguirem somiant
Escoltarem la llum
Mentre el món és mou dins dels teus ulls.
Seguirem lluitant
Ensorrarem els murs
Anirem sempre més lluny.
PD: Us estime, esteu on esteu, Gordi Bipolar i Marti Mi Mu. :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua! :)