OPCIONS DE VIDA

OPCIONS DE VIDA

L'empemta dels qui

neguen l'esquena

a la felicitat. 

I SI CANTO TRIST

Jo no estimo la por, ni la vull per a demà, 
no la vull per a avui, ni tampoc com a record; 
que m'agrada els somrís 
d'un infant vora el mar 
i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant. 

I si canto trist 
és perquè no puc 
esborrar la por 
dels meus pobres ulls. 

Jo no estimo la mort 
ni el seu pas tan glaçat, 
no la vull per a avui, ni tampoc com a record; 
que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, 
dóna vida a la mort 
a què l'han condemnat. 

I si canto trist 
és perquè no puc 
oblidar la mort 
d'ignorats companys. 

Jo no estimo el meu cant, perquè sé que han callat 
tantes boques, tants clams, dient la veritat; 
que jo m'estimo el cant 
de la gent del carrer 
amb la força dels mots 
arrelats en la raó. 

I si canto trist 
és per recordar 
que no és així 
des de fa tants anys.