SURPRAIS... AMB MARTINAH!

"Escriure és..."

Muntatge i edició d'imatge per Martinah

"I ha dos regals que hem d'oferir a la canalla: uns són les arrels i altres les ales."

Anònim

Recordeu: els enllaços tenen un color de font diferent. Bon viatge! ;)

Aproximadament cinc mesos vaig decidir de participar en un grup de facebook "Literatura d'insomni" i la persona que em va obrir les portes a aquesta caterva de talent virtual fou Núria Henrich, coneguda com Martinah al seu bloc. De sobte, trastejant (com m'agrada aquesta paraula!) en aquells amables indrets i sense saber com em vaig veure per un forat llaurant quatre ratlles amb ella per compartir-les amb vosaltres. Intentantàrem definir què és escriure. Reitere, ho intentàrem. 

Amb retard però amb molta alegria per inagurar també una nova secció: "Surprais". On trobarem tot tipus de col·laboracions improvisades o no tan improvisades (de tot ha d'haver!). Un plaer! I no oblideu visitar el seu cau de paraules, original i amb una visió pròpia. Ineluctable fer un tomb com diuen pel nord. Abraçades!

1/5/14

SURPRAIS... AMB ISABEL RIBERA!

Voliamo insieme fino alle nuvole per Pendrym a http://www.deviantart.com

"Estudia no per saber un poc més, sinó per saber un poc millor."

Sèneca

Recordeu: els enllaços tenen un color de font diferent. Bon Viatge! ;)

Detalls que són com tresors. Ací he tingut la sort de topar-me, ja sabeu com m'agrada tropessar, en aquesta ocasió amb Isabel Ribera Carné. Una veu amb personalitat i d'una ràpida reconeixença amb la capacitat sorprenent de captivar des del primer instant que acarona els versos. Jo no sé com s'ho farà per treure aquesta cadència innata que llisca entre allò suggerent per crear atmosfera profunda i allò mundà, com arrelada a les paraules. Treball d'entonació? Pràctiques davant l'espill? No ho sabem, ara bé, trobe que el seu racó mereix una menció. Ací deixe l'enllaç on sol penjar les seues lectures. Tot un plaer estudiar i aprendre de la gent per saber un poc millor!

1/5/14

AFÒNICA

TEMA DE SIRA- CÉSAR BENITO

Headfirst per Lily-m a http://www.deviantart.com

Un conte per fer nones? O millor... per despertar? La segona opció em sembla més encertada...

 :)

AFÒNICA

"Nadie es quien solía ser después de una guerra como la nuestra".

María Dueñas

Hi havia una xiqueta
de nas xato,
segurament
s'assemblava a una
d'aquelles rondalles
d'un perenne
Enric Valor
i pot ser habitava
ella també dins
un conte popular.
Ves a saber!
Eixos que et reciten
de nit mentre
bats els llençols,
inquieta,
com fas ara.
Sí, i com tu ella
també va mirar-se
a l'espill mentre cercava
el seu nas amagadís,
tímid d'una curiositat
innata des de menuda.
Tot i que no deixava
d'ensumar-se'n
alguna, una molla
per ací, altre tros de pa
acabat de fer per allà...
i no no podia ser sa,
no podia ser,
de bades, és clar.
"Hui no donen res.
De bades, diu!"
li repetia sa mare.
Ja sabem que els valors
que tenen pes
se'ls emportà un dia
el vent, un tramuntanal,
llisquívol, omnipresent...
una nit on algú
va perdre la vista.
Quina poca traça!
Perdre la visió!
No, no, no se'n refiava.
I pot ser per això...
cridant pel seu nom
al nas perdut
pels quatre cantons de
la casa aparegué
l'apreciada porció
de cos, blanc.
Quasi dos hores
més tard i afònica
trobà el motiu:
son pare li l'havia furtat!
El tenia a les mans
mentre llegia El Procés
al jardí enrajolat.
El guardava i li deia:
"per si algun cas".
Ella se'l quedà mirant,
com si s'anara a
enlairar de sobte
amb el seu estimat nas.
No, no, ella volia el seu
propi i normal nas!
Era seu i el volia
i així ho va expressar:
"Vull el meu nas!".
El pare veient que
no podia (ni volia)
robar-li la veu també,
va acordar un tracte:
"I quan et furten cap cosa,
recorda't de hui,
del que hem aprés:
no et furtaran res
si no ho deixes perdre".
Ella des d'aleshores
ençà que li'l furten
parla i diu el que sent.
Perquè "per si de cas"
no és cap argument,
no serveix sinó té veu,
sinó té nas, ni ulls,
ni tacte, ni orelles...
Ella no es deixa perdre.



I conte contat qui no s'alce té el cul foradat!

29/4/14- 30/4/14

NODO(NEN PER MÉS)

JO VINC D'UN SILENCI- RAIMON

Lost without colour per Cmbl-in-bw a http://www.deviantart.com

I és per això que posem fil a l'agulla. Quan les peces no estan ben cosides es perd el fil i la roba s'esmuny entre els dits si estirem. Pot ser seria hora de canviar de roba i ja que estem, també de fil... i més ara per l'abril. Vergonya, cavallers, vergonya que aquests drets encara hui s'hagen d'exigir...

Jo vinc d'una lluita

que és sorda i constant,

jo vinc d'un silenci

que romprà la gent

que ara vol ser lliure

i estima la vida,

que exigeix les coses

que li han negat.

(8)

Raimon 

NODO(NEN PER MÉS)

I tot començà l’any 1943 un 4 de gener fins als nostres dies.

Rompre

el desig

de color porpra,

emmarcant

l’aire pudent

estancat a

les venes

d’aquesta

societat infame

que no recorda

que té un

passat d’ombres

ferroses amb

rovell a les galtes

i sang eixuta

en terra i

pocavergonyes,

de massa confeti

i molt de

febril fum,

de firaires, sí,

també d’oli fregit

i argent daurat.

7/11/13 – 28/4/14

“BESDEJUNAR”

SHYER- LONDON GRAMMAR

Sunburn per Lover-And-The-Wild a http://www.deviantart.com

And all your being
I'd ask you to give it up
Oh ancient feeling love
So beatifully dressed up.

(8)

London Grammar



A tu que lliges... recorda, lent. Millor lent aquest poema.

;)

“BESDEJUNAR”

Estabornida la meua pell

contra la teua camina,

i de la tardor endolcida

dels ulls en farem segell.

Fermat per llavis espessos

dignes d’abraçar l’eufòria

que esculpirem corpresos

entre una gran cridòria.

7/11/13 – 28/4/14

PODRIA SER

NOITES DO RIO- ANTONIO CARLOS JOBIM & BILLY BLANCO

Colour of the evening sun per A-Spark-Of-Light a http://www.deviantart.com

La gran pregunta dins universos tan menuts. La contestem? En propers capítols? Sí? Perfecte! ;)

PODRIA SER

Que sóc

animal

de costums

brusques...

que m’he

aclimatat

a les teues

visites

nocturnes.

Pupil·les

dilatades,

llampant

espera...

dèries

que sembren

dubtes:

I si...
I si

eres tu

i sobra

la resta
de la suma?

30/10/14- 25/02/14- 22/4/14- 23/4/14

SIMETRIA IMPERFECTA

ET DONO CASA MEVA- CESK FREIXAS

Home on late september morning per Rona-Keller a http://www.deviantart.com

I arranca abril. :)

Et dono casa meva,

et dono tot allò que porto

a dins de les butxaques.

Et dono la mirada,

et dono i només dono;

no perdrem mai la batalla.

Voldria dir-te avui

que cal guanyar per fer possible

el somni i les paraules.

I, algun dia, amiga,

fer l'amor sense posar

preu a les nostres cares.

(8)

Cesk Freixas

SIMETRIA IMPERFECTA

Mira’t.

Has arribat

tan impuntual

a la meua vida

com sempre.

I reflectida

a l’anvers

del cristall

i el full blanc

et sé com jo:

de lumínica

consistència.

Mira’ns.

Podríem,

ens he vist.

Fosa,

als teus

peus ara,

he decidit

moure’m

cap a la

possibilitat...
I et dono
casa meva.

31/10/14-25/02/14- 22/4/14

NUS A LA GOLA: (DES)CRIPCIÓ GRÀFICA

DESHACER EL MUNDO- HÉROES DEL SILENCIO

Cubism per Forgottenx a http://www.deviantart.com

Pot ser sí que feta a trossos siga una au rapaç...

Te he dicho que no mires atrás

porque el cielo no es tuyo

y hay que empezar despacio

a deshacer el mundo.

Héroes del silencio

NUS A LA GOLA:

(DES)CRIPCIÓ GRÀFICA

Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta fue a decir no cuando es no.

Gabriel García Márquez

Què

          seria

de

          nosaltres

sense

          la

opció

         “desfer”?

31/3/14

SALA D'OPERACIONS I ALTRES CASAMENTS NECESSARIS

DÚ ERT JÖRDIN- ÓLAFUR ARNALDS

Ts per Ansmeer a http://www.deviantart.com/

Tardor de focs perennes.

Tu eres la terra.

Tu eres tu.

Única.

:)

SALA D’OPERACIONS 

I ALTRES CASAMENTS NECESSARIS

Construiré un taller

amb les artèries

d’eixos pensaments

enfangats i deformes

que m’emmalalteixen,

sovint quan el buit

okupa i eixampla el dubte.

Allà podré donar forma

als malsons tan presents

entre cotó-en-pèl.

M’esberlaré, seccionaré

el contingut cruent

per ordre, color i dimensió

de tot allò que més em fot.

Amb la professionalitat,

nocturnitat i traïdoria

dels metges que et punxaven

la vacuna al bell mig

de la galta del cul

quan de menuda

esperaves el teu torn a

la fila de l’escola

mentre et preguntaven:

“què has fet hui bonica?”

Després tot serà planer,

quasi llisquívol,

elemental com l’aigua.

Perquè lliurada ja podré

desinfectar-me dels anys

que no he sabut viure,

i tantes altres dèries

impersonals, deixades...!

Hemorràgies internes

que no s’han aturat

a la basarda del fred.

I la nit tot just comença

el seu ball amb la lluna.

I jo em promet casar-me

de blanc amb a mi mateixa.

30/10/14-25/02/14-22/4/14

PRAGMATISMO CRANEOENCEFÁLICO GRAVE

BORROWED HEAVEN- THE CORRS

I wish I was a sailor per Lena Crammer a http://www.deviantart.com

La confusión es endémica. Mejor dicho, pandémica. Vírica, voraz, voluptuosa... mamarrachenta y sobre todo humana. Sí. "Mamarrachenta" viene en la RAE. Y sí. Se contagia. Concretamente, a través del aire; surge de aquellas personas que hablan con la convicción de saberse en lo cierto y a menudo padecen un escepticismo causado, a su vez, por un pragmatismo craneoencefálico grave. 

La confianza, como la sinceridad, cuesta lo mismo que saberse escuchar. Como todo lo que valga la pena en esta vida. Aunque ésta sea un préstamo. Dicho esto... ¡Bailemos! ¡Y así de paso escuchas tu propio ritmo! ;)

All body, all skin all bone, borrowed.

All silky, all smooth and warm, borrowed.

All pleasure, all pain are one, borrowed.

Almighty I stand alone

I know I'm living in

borrowed, borrowed heaven.

(8)

The Corrs

PRAGMATISMO CRANEOENCEFÁLICO GRAVE

Y en ese instante, exclamaron sus dos voces a la vez:

-Y si pruebas

y te arrepientes...

¿entonces qué?

-Y si pruebas

y te corresponden...

¿entonces qué?

Y hablaron tanto 

ésas voces en su cabeza y

durante tanto tiempo

que ya no tenía 

nada más que decir. 

20-21/4/14

NUBES DE ÉBANO

LAS DUDAS INFINITAS- SUPERSUBMARINA

Feather per Pretty-As-A- Picture ahttp://www.deviantart.com

"En el mismo instante en que ese sorbo de té mezclado con sabor a pastel tocó mi paladar… el recuerdo se hizo presente… Era el mismo sabor de aquella magdalena que mi tía me daba los sábados por la mañana. Tan pronto como reconocí los sabores de aquella magdalena… apareció la casa gris y su fachada, y con la casa la ciudad, la plaza a la que se me enviaba antes del mediodía, las calles…”

Marcel Proust

NUBES DE ÉBANO

¿Qué puedo hacer por mejorar
mi mundo que es mi realidad?

Lori Meyers

Así serás inmortal
en tu humanidad,
infinita y eterna,
sentada en tu trono
de sal marina.
Sí, conozco a la raza
de las peligrosas,
las que se te parecen
porque tienen esa aura
que ningún poeta
abrazará completamente.



Habrá huecos en las
palabras que escupo,
serán formaciones
de roca porosa, 
laberintos víricos,
nubes de ébano.
Y las marismas eclipsarán
por momentos los ojos,
cubriendo de humedad
las horas muertas
tras las cortinas del teatro.



Así las penas son menos
penas que nunca
con la entrada de la
función en la mano.
Que no somos nada y
admitir que eso somos
no ayuda a la creación
de versos con rima,
quien escriba lo sabe:
de muchos "Byrons" surgió
el barro de esta tierra.



Esquinas de una vida
tan sumamente puta
que funde a los viajeros
sus ensueños de cera.
Como el romano estudiaba
hurgando en su tableta,
escribiré a mi paso el tiempo.
Ese que no te dediqué porque
no se pudo mojar el agua.
Como tampoco debí
correr antes de saber andar.



Hablo de dunas
esculpidas en los iris que
perfilando marchan tras
una cuesta de dudas.
El viento borrará dicen.
El tiempo curará dicen.
Aunque nada tendrá sentido
si no me recupero antes.
Eso, no lo dicen, pero
ya te lo digo yo... porque,
como ves, no veo ya.

5/2/14- 16/4/14- 17/4/14

ESTIGMA

READ ALL ABOUT IT, PT. III- EMELI SANDÉ

Red waves per YaraKaploos  a http://www.deviantart.com

Yeah we're all wonderful, wonderful people
so when did we all get so fearful?
and now we're finally finding our voices
just take a chance, come help me sing this
I wanna sing, I wanna shout
I wanna scream till the words dry out
so put it in all of the papers,
i'm not afraid

(8)

Emeli Sandé

I l'lhome li digué en un xiuxiueig:

-Mira, érem tan pobres que no teníem per veure més enllà. Ens deixà l'herència més gran: dos consells, tres proverbis i set insolències. Pot ser sí exisitia la perfecció en allò que plasmava. Deixat anar. Dóna-li forma, ara, tu.

Ella tenia un càncer... i va somriure. L'operaven eixe matí... però va somriure. No abans ni després, sinó en aquell precís instant. Certament, no importava res que no fóra intentar-ho. De sobte, va sentir l'imperativa urgència d'obeir diligentment, d'ordenar tot un seguit d'idees, d'encabir-les en qualsevol tros de paper i assecar-se, així, les llàgrimes. Ella, ella que no plorava mai, va despullar-se així:

ESTIGMA 

(PER LA DONA QUE NO PLORAVA MAI)

Enverinada,
actue
evitant
la retroactivitat
que de tot
posat
estatutàri
s'esdevé.
Contrària
a una estàtua,
no captiva.
Instrumentalitzada
d'un concert
que porte
dins,
mut.

12/3/14- 12/4/14

HOLOGRAM

BUZZCUT LYRICS- LORDE

Paint me a golden chair per Xessencex a http://www.deviantart.com/

And I'll never go home again
(Place the call, feel it start)
Favorite friend
(And nothing's wrong but nothing's true)
I live in a hologram with you
Where all the things that we do for fun
(And I'll breathe, and it goes)
Play along
(Make believe, it's hyper real)
But I live in a hologram with you

(8)

Lorde

Buzzcut seasons... Time for Spring.

HOLOGRAM

Best wishes,

toothpaste
kisses,

sunrises,

sunsets,

parks,

trains and

other races.

Places where

we were born...

Dreams...

You
silly worm.

11/3/14- 11/4/14

COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI

FOSSES DEL SILENCI- PAU ALABAJOS

Silence per Jadfeel a http://jadfeel.deviantart.com/art/Silence-97379648

El silenci és per als morts.



Ara comprenc per què les riberes de tots els rius
no són exactament iguals a les davallades de la vida.
Són les vores d’un abisme, la ratlla obliqua dibuixada.
De riberes, n’hi ha tantes com etapes sobreviscudes
però no responen mai, de segur, a un desig incontenible.
La vida, en canvi, és enllà: en els corrents subaquàtics,
en la fràgil línia divisòria entre l’efímer i l’etern.



Vicent Penya i Calatayud

COM BRUCE WILLIS EN AQUELLA PEL·LI

No responen

mai de nit,

entossudits

en callar.

Ànimes

mancades

de veu

ensorrant

el silenci.

I sotjant

els meus

costums

m’han trobat

arrancant

prims fils

d’emocions

primigènies.

Liquats,

regalimaven

pels angles

de la casa...

Fantasmes.

30/10/14-25/02/14

BROKEN PIECES

SUMMERLONG- XYLOS

Summertime Sadness de Castleburh a http://www.deviantart.com

I saw you walk into the setting sun
to the land of stars
to be the chosen one
(8)

Xylos


"Desire is power, love is just happiness."

Baruch Spinoza

BROKEN PIECES

But I'll dance 'cause I promised.

I almost come...
I almost...
I...
I want to be
the chosen one.

13/3/14- 11/4/14