dijous, 25 de setembre del 2014

HISTORIAS POR EMPEZAR





Hate you per Wuschelpuschel a http://www.deviantart.com




"Te odio,
por dejarme a medias antes de llegar
al éxtasis."

Los seis días & Santi Balmes



HISTORIAS POR EMPEZAR



Yo no quiero esto,
no lo encargué,
no firmé ningún pedido,
no pagué por ello
para que resultase tan caro.


Y ya no me escapo a la luna
porque me contó,
alma en ristre,
que estaba tocando la tuna
con una balada de trompeta triste.
-Bah, ¿para qué esta rima barata?-.


Y, dime, ¿quién será el que cierre la puerta ahora?
Me cansé de dejar entrar pasajeros
que quieran verme en tierra firme.


No, no estoy para nadie que quiera ser alguien más, 
y no lo siento; si callo, miento
y ya tengo bastante con una muerte coja.
Me domestiqué.
Tengo muy presente que por derecho de omisión
me dejé más de una demanda en el tintero
que luego se hizo poesía
porque algo había que hacer
con tanto sangrado y tanta sangría. 
Por ello los puntos y seguido,
por ello los versos sin rima 
y doble sentido a primera pista,
que escucharte aún dentro sirva para aprender
que la refracción entre dos también existe:
estábamos hechas de diferentes materiales
y los medios eran más bien escasos.


Me importan bien poco
los formalismos contrechos,
apilados son simples locos
que juegan a no ser ellos mismos.
Así me partan en dos tajos de arterias latientes
esta vida de préstamo, como carnada
para ser propiedad de un tiro certero, 
uno tuyo, a ser posible. 




27-28/1/14 - 15/9/14-25/9/14

A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO







"A mí también pero a ti tan poco". Fotografía por Jennifer Rojo López.
Modelo, Ari Garrido.




"Ellos luchan por demostrar 
que son los mejores escritores.
Yo solo intento probar
que mis musas son otras."


Elvira Sastre, recogido en el poemario Baluarte.


 A MÍ TAMBIÉN PERO A TI TAN POCO

"Día Doce sin ti:
he conocido a alguien,
soy yo.
Voy a darme una oportunidad."




Mas no a ti por ser tú
te arroyó esa fuerza centrípeta
de los que se acaban de levantar del suelo.
A mí también me llovió el incendio.
Se me cayó el infierno encima
y con un golpe seco que resonó en la caverna
me enraicé en la verdad performativa de intentarlo,
siendo, tú y yo, el Triángulo de las Bermudas. 
Es que (no) se pudo volar más alto.


Lo recordé:
lejos de estas fuentes que amaba
se condensó la dejadez de ser siempre el soporte
de relaciones que no se sostienen por ningún ángulo.
Demasiados vértices nos desinflaron, supongo.
Ahí está de lo que todo el mundo habla,
la elegancia del erizo. 
Nos mire por donde nos mire
siempre llego a la misma conclusión:
solo te veía a ti conmigo.
O eso querían los impulsos profetas,
entrever el futuro. 
Lo admito,
nunca fue tan bonito ver llover como contigo.


Todos los locos bailan en jaulas, 
y la porción de cielo estrellado que les queda
es solo la opción de agarrarse
a una vida entera partida.
Más tarde, la luna menguante sonreirá para el público. 
-Susurrará que quieres y puedes-.
Y yo, con la entrada en la mano,
recogeré los aplausos para condecorarme las razones
por las que me quedé hasta el final de la función.



Ahora lo entiendo,
tu retorno no se escribió en un guión,
por eso no lo vi venir.
Así, golpeaste la mesa reclamando tu sitio en la fábula,
y a mí, de repente, se me cayeron los dientes de leche
y quise morderte luego como se muerde el polvo,
con la incredulidad celeste,
-por la hostia que te das y la cantidad de estrellas que avistas-.


Puede que el fin fuera por fin salir fuera,
respirando el verbo en infinitivo,
y que en los versos bebieras más vida 
que la que no te brindaron los viajes a Liliput.
No lo sé aún, así que sigo sintiendo.



Tal vez te olvidasen porque no entendieron el braille 
como forma de elevarse sobre un mismo pedestal. 
Sé -como todas las personas presentes-
que los ademanes ciegos y sordomudos dan más a entender 
que cualquier palabra dicha a tempo di valse.


Y, sin embargo, no lo comprendo,
explícame eso de irte sin llegar,
de levantarme 
-como tu haces ahora- 
sin haberme caído en ti.
Quería asumirlo y por eso escribo.
Siempre yendo y viniendo de la sal
de un mar concreto.
Porque alguien dijo que con las palabras
se vive más allá de la muerte.


A mí también me ardió la lluvia,
a ti, en cambio,
tan poco...
Entonces lo supe:

Hay que leer.
Pero sobre todo
hay que entender
lo que se está leyendo.
Por eso no nos besamos,
ni me buscaste,
ni insistí, 

creo.




4/2/14-19/9/14- 21-22-23/9/14

dijous, 18 de setembre del 2014

MARGUERITE





Marguerite per MrApril a  http://www.deviantart.com



You'd be the best that I ever hoped for.
I love it how I can't resist the way you are
the way we touch.
If we are a match, I'd give you everything I longed for.
I love it how I can't resist the way you are, 
the way we touch.

(8)

We Are Twin



MARGUERITE


"Como el afán del agua,
a quien no basta esculpirse en las olas,
sino perderse anónima,
en los limbos del mar."

Luis Cernuda




És tan simple com triar
amb qui preferiràs perdre't:
el senyal d'stop
o el vertigen funàmbul
que penja de totes les paraules
pronunciades a temps?
-et cedisc el pas,
mentre, saltironeja l'amistança-.

Amb tu té sentit estar
-i ser-
(a) la lluna de València.
-A l'hora,
jo em quede, per vici,
a veure si ens mereixem-.




18/9/14








divendres, 12 de setembre del 2014

MUSSOL






Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com



PRELUDI


Sovint prenem aire i decidim; o bé decidim i acte seguit prenem aire, tant se val, l'ordre no altera el resultat. Amb aquest oxigen vaig fabricar un gran sac per reblir-lo de bufes de colors i les arrosseguí per tenir-les a l'abast quan, per qualsevol motiu gris i poc amable, necessitava respirar sota l'aigua. El producte final fou la determinació de tatuar-me un mussol a la part dretana de l'esquena i recordar-me, així, tot allò que se m'oblida -perquè una servidora és humana tot i que vinga de Mart-. Som el que portem darrere: i ens cal estar a l'aiguait de nit. Quina millor tria que un mussol per retrobar-se amb el meu millor "jo"? I sona My Better Self del grup Tennis de fons. Diuen que el millor està per vindre -(l'a)venir, pot ser siga, certament, per escriure-. I jo invite a tota persona forana a passar. Benvinguda oficial tingueu. 




If I don't use words
then each sound goes unheard
utterly senseless without nouns and verbs
but symbols suggest they are fit to possess
a purposely function
that cannot be met.

(8)

Tennis




MUSSOL


Al blanc de la lluna
m'he desvestit de petjades
corretjoses, farcides d'engrunes
que no duen enlloc
i altres souvenirs plastificats.
He pres una goma d'esborrar,
d'aquelles fetes de pa,
-que no m'he empassat i
tan baratament han servit-.
I hui,
per primera vegada a la meua vida,
m'he tatuat el futur.

6/1/14- 4/8/14- 12/9/14




dijous, 11 de setembre del 2014

LA GRAN PREGUNTA








Ask per Dualmecanized a http://www.deviantart.com




Aquesta que alguna vegada ens fem...




LA GRAN PREGUNTA


"Sigueu realistes: no li demaneu a la poesia allò que és possible."





Ablanava les hores.
Feia molles de pa,
acabades de treure del forn.
I les engolia agraïda
pel meu queferós
-i rutilant- vespre.
Malmesa a colps
de voluntat somorta
digeria els minuts
que rebels com engrunes
quedaven al plat.
S'empal·lidia la gana
-ho jure pel més sagrat,
per tu-
i arronsava les esquenes.
Quina necessitat
-amor-
tenia jo de pensar-te?



Però no era necessitat,
era la l'esquizofrènica rutina
del meu pols
contra el teu record:
rememorar
era l'únic que podíem fer-nos,
i no,
sabíem que no guanyaríem cap partida.


19-20/1/14 -10/9/14

BUBOTA






Untitled per Bronzevine a http://www.deviantart.com



El ritme, el pols, com una mesura més per (no) deixar latent l'impuls elèctric. Oberta, de bat a bat, i miran-te de fit a fit, em sé bubota:


No hi ets.
Obro els ulls i veig
aquell mateix retall de cel
avui d'un blau intens
i transparent.
Penso en tu,
i et sé present en mi
en cada gest, en cada
paraula.
Lentament, sense
adonar-me'n, aquest
sentir-te a prop
fa que se'm fongui
la tristesa.


Montserrat Abelló





BUBOTA



Tinc fred.
M’ho diu la pell
quan s’eriça
roent de ràbia
ferrosa la teua
presència,
no corpòria.
I, de sobte,
se m'oxiden
en les mans
els mots
que vaig 
arraconar
a les golfes.
Una no és d'acer,
inoxidable
als confitats
records.
Massa agredolç
per no repetir,
llèpola,
ensucrada en tu.


Tinc fred.
I ho intente,
fer-te
                 


                aquest salt


      (al



       buit).








19-20/1/14





dimarts, 2 de setembre del 2014

ART NOVEAU






Missionary position per Ahermin a http://www.deviantart.com



Què interpreteu de tot? Lligueu fils. 



ART NOVEAU


Miró és (també) la mesura de totes les coses.



M’ofega el sentit de l’escrúpol.
Irradia cendres humides
a la pols que li prenc
al record si
se’n descuida.
La supervivència és l’única
arma per fer paus.
I hui vinc intensa,
pròdiga en salts al buit.
Perquè m’han ensinistrat,
al final.

24/1/14- 20/8/14

dissabte, 30 d’agost del 2014

SURPRAIS... AMB JUDITI TAMARIT





Message in a bottle per SabrinaCichy a http://www.deviantart.com




Aquesta vegada la col·laboració ha estat amb Juditi Tamarit, esperem que siga la primera de moltes més ocasions per enriquir-se mútuament. Ara sí, seguim amb la sèrie! Properament preparem més participacions, tant en castellà com en català. Abraçades gentoleta! ;)



Recordeu: els enllaços tenen un color de font diferent. Bon viatge! ;)



MISSATGE EN UNA BOTELLA


Poema compartit en format alternatiu i monovers amb Juditi Tamarit.



Ells diuen que he mort...
que m'he mort en aquest petit món
perquè l'esvoranc on surava la paüra
em cruspia per dins lentament
i no vaig saber com però
la meua força i valentia eren superiors
a qualsevol zero,
així que els vaig dir: "ningú m'enfonsarà!".
D'alguna cosa havia de servir ser un cap de suro.



29/8/14-30/8/14

dijous, 28 d’agost del 2014

LUNES (DE RESACA)





The last stop per Kasys a http://www.deviantart.com



Cerrar las discotecas como forma de entender que no se pueden asesinar la historia. Nuestra historia personal. Por eso, cuando me preguntan si he ido a tal o cual antro para que pongan eso que a veces llaman música les digo educadamente: hoy no, mañana... quizá. Y es que, a veces, todo depende del día de la semana...




LUNES (DE RESACA)



Los nichos
y las verjas
son el silicio
de un silencio
quebrado
por la pulsión
de mis venas.
Me vengo.
Con el alabastro
por color de cara.
De buena mañana
y de nuevo cristales.
Espejos no,
gracias.
Subo al bus.
           -Parece que alguien
            subió demasiado
            el aire acondicionado-
            pienso.
Luego,
todavía duele.
Aclimatarme.
(Otra vez.)
Y, seguidamente,
comienza
la guerra
de ese olvido
ronco,
como de lección
no aprendida
que da dentera.
Una guerra santa.
Una santa guerra...
que no termina
de llegar.
Y lo escribo
con la tiza
en mi pizarra
como cien veces,
más una:
éramos los
girasoles ciegos.
A ver si así aprendo.



Nota mental: buscar información para clases de braille.


25/8/14- 28/8/14



divendres, 22 d’agost del 2014

EL PICAROL






Pencil vs Camera per Ben Heine a http://www.deviantart.com




"Tria bé la samarreta
que t'has de posar demà.
Pot mostrar que encara penses
o només ser un anunci ambulant."

(...)

Els Pets



EL PICAROL

"La violència és la por als ideals dels altres"



Hi ha un home assegut
a una butaca descolorida.
Dessaborida.
Ell pinta quadres
quan la gent transita
amb les roses a la mà,
el cabdill enganxat
als turmells felins
i al coll,
això sí,
el picarol
que no manque.


2/2/14- 22/8/14







dimecres, 20 d’agost del 2014

LA DOSI DIÀRIA





Barcelona 15 from 16 per Daniel Camacho a http://www.deviantart.com




Intentem-ho. Siga el que siga, fem que siga perquè...


Ara que hi penso...

Tinc tantes coses entre mans, 
feines urgents.
No em recordava que també
he de morir.

Joan Oliver




LA DOSI DIÀRIA


"No tenemos otro mundo al que podernos mudar."

Gabriel García Márquez



Una puntada més
           que revolte la creença
de saber que som
           la capacitat omnívora
d'intentar-ho.



15/8/14-20/8/14



divendres, 15 d’agost del 2014

CAFÉ (Y OTROS PLACERES)






Buenos días per Martina Matencio a Facebook




Min 0:40. Nada más ni nada menos. :)


"Aquí un reto: en 10 min compón un poema con mis palabras preferidas..." Pues bien, esto es lo que resultó, en itálica las palabras propuestas.




CAFÉ (Y OTROS PLACERES)


¿Qué verbo buscaremos en la noche?
Estremeciéndose al tacto
de un latido en perfecto equilibrio
casi extraño parecería que 
el invierno fuera adicto a nuestro
instante, tóxico de ganas,
como lo es un cigarrillo
o ese vicio incansable arquitecto 
de tanto vértigo.
El sexo como el desorden y consecuencia
ordenada al desconocer qué esencia
se esconderá detrás de la piel.
Quizá.. solo quizá
busquemos en el arte
la expresión que nos defina.
Y un sentido extremo,
seducción en vena
será el amanecer otra vez contigo.
Sin máscara que valga.

5/7/14


dijous, 14 d’agost del 2014

MI QUERIDO PETER PAN



























A sight worth seeing per Rona-Keller a http://www.deviantart.com




Sí, creo en las hadas. Sí, es otra forma de hablar.

;)


Bienvenido a lo incoherente
de querer algo en lo que no puedes creer.

De pequeño
yo quiero ser otro más pequeño
que se atreva a hacer lo que no debo
que le enseñe el mundo a Peter Pan.

(8)

Virginia Labuat



MI QUERIDO PETER PAN



Fluyen las ganas
de querer el verbo
cambiar aún.
Hiperbatonando
los sentidos comunes.
¡Con lo que nos
costó la sintaxis
estructural juntos!
Tu té y mi café,
mi impertérrita
impuntualidad,
emérita
y tu honesta
responsabilidad,
ambulante.
Por ello, también
escribía con jabón
un final,
mi querido Peter Pan.


14/8/14







SURPRAIS... AMB LAIA SARAGOSSÀ






Write for yourself  per Dreamyana http://www.deviantart.com




Un moment en una cafeteria amb Laia Saragossà i mira què ha sorgit! Debutants en tantes coses, sempre. Més ens val. ;)





I LA LLUM...

Amb Laia Saragossà

Temps entre cafès
entre terrasses i ombrel·les
junt amb l’inexorable pas del temps
que sempre fa que tot s’acabe.

I quan arraulides en l’instant
de rialles que passegen vora
els renglons d’unes paraules
esteses amb amplària digna
serem un cicló d’assajos,
on l’experiència dels
moments balla a cau d’orella.

Font d’objectes invisibles de la ciutat,
fulles espantades per l’aire
presents als moments d’intimitat
de dos ombres acomiadant-se.
Però la flor segueix sent plàstic
la taula xapa,
el cafè soluble
i la llum una errata.


26/7/14

dimecres, 13 d’agost del 2014

TEMPUS FUGIT





Le temps per Leinga a http://www.deviantart.com




A l'institut d'Estudis Catalans si cerquem la paraula "remor" diu una de les accepcions:

remor 

f. [LC] Soroll confús com el que s’alça d’una munió, d’una tempesta, del mar, etc. Sentírem una remor de crits. La remor de la tempesta que s’acostava. La remor del vent entre les fulles. Les remors de la selva.




TEMPUS FUGIT

"Per escriure el temps no es pot comptar amb el rellotge. Necessitem tot el temps que hem viscut."





Habitar als llençols 
                              era
un pretèrit imperfecte
                             i no un infinitiu
que no sap on anar
                              perquè s'ha perdut
amb el temps que fa.
                              Tenim gaubança, però.

4/7/14- 11/8/14