PRESENTACIÓ DEL POEMARI 23

PRESENTACIÓ DEL POEMARI 

23

Gràcies especials a Josep Antoni Polop, El Gat Negre Ac, Ed. Germania, a l'associació La Pebrella i a tots i totes els quals heu fet possible un moment com aquest a la Sala d'Actes dins Ca Don José (Canals, València):

Tot preparat?

Tots als seients? Hi havia gent que no va aconseguir-ne. Èxit d'assistència. Ara, sí... comencem!

Natàlia Franco i Sandra Pastor. Violins per acompanyar el recital.

PRESENTACIÓ DE LA TAULA

Obre el torn de paraula Antoni Martínet Bonet, representant de l'editorial Germania.

Passem la paraula ara a Fran, membre de El Gat Negre a la taula de presentació.

Francesc Palanca. Advocat, secretàri de El Gat Negre i amic.

Un regal inesperat: la primera ploma. Detall per part de El Gat Negre Ac.

Per si no tinguera clar que vull ser encara de major...

Tanca la taula, el bibliotecari i amic Josep Antoni Polop amb un discurs emotiu.

Tan emotiu que arranca somriures i aplaudiments al públic.

Josep Antoni Polop, solemne.

PRESENTACIÓ DEL POEMARI PER L'AUTORA, ARI GARRIDO

I comencem amb el poemari "23". Amb els agraïments. Breu presentació.

Pinzellades de la temàtica i algunes qüestions del poemari. 

Per què "23"? Curiositats al voltant.

I PART DEL RECITAL POÈTIC

Recitem per diversió, per aquest motiu... improvisarem algunes de les lectures.

Una primera part del recital amb l'acompanyament musical dels violins.

També una segona part amb música enregistrada i altres sorpreses.

Feliç de veure cares conegudes i no tant conegudes.

Paraules agraïdes d'un altre membre de El Gat Negre, Àngel Martínez:

"estic orgullós de tu". I jo també, company i amic. 

Lectura de "Les Millors" per Àngel Martínez. 

I també "Mirades".

"Tria un número de pàgina, Maria Josep". Li vaig dir... i així va ser. 

El resultat fou: "Paleta de Colors" i el poema "De Pintures i Collars".

En representació de La Pebrella Ac 

I acabades les intervencions... encetem el torn amb "6:30 h", 

dedicat a Carmina Sanz i Diez i Vicent Pla i Boluda.

Per continuar amb "Beatus Ille" i "Creacions". També "Impostura".

Segueixen "La Mania" i "Mestre",

aquest darrer dedicat a El Gat Negre i a la gent que defensa la cultura en general.

II PART DEL RECITAL

TEMA DE SIRA- CÉSAR BENITO

D'aquest apartat, una de les sorpreses més emotives de l'acte solament assenyalaré que algú anomenat Salvador Chovares Iborra, mon senyor pare, em va ensenyar: els contes sovint, tot i que no ho semble, no són per domir. Sinó per despertar-se. 

AFÒNICA

"Nadie es quien solía ser después de una guerra como la nuestra".

María Dueñas

Hi havia una xiqueta
de nas xato,
segurament
s'assemblava a una
d'aquelles rondalles
d'un perenne
Enric Valor
i pot ser habitava
ella també dins
un conte popular.
Ves a saber!
Eixos que et reciten
de nit mentre
bats els llençols,
inquieta,
com fas ara.
Sí, i com tu ella
també va mirar-se
a l'espill mentre cercava
el seu nas amagadís,
tímid d'una curiositat
innata des de menuda.
Tot i que no deixava
d'ensumar-se'n
alguna, una molla
per ací, altre tros de pa
acabat de fer per allà...
i no no podia ser sa,
no podia ser,
de bades, és clar.
"Hui no donen res.
De bades, diu!"
li repetia sa mare.
Ja sabem que els valors
que tenen pes
se'ls emportà un dia
el vent, un tramuntanal,
llisquívol, omnipresent...
una nit on algú
va perdre la vista.
Quina poca traça!
Perdre la visió!
No, no, no se'n refiava.
I pot ser per això...
cridant pel seu nom
al nas perdut 
pels quatre cantons de
la casa aparegué
l'apreciada porció
de cos, blanc.
Quasi dos hores
més tard i afònica
trobà el motiu:
son pare li l'havia furtat!
El tenia a les mans
mentre llegia El Procés
al jardí enrajolat.
El guardava i li deia:
"per si algun cas".
Ella se'l quedà mirant,
com si s'anara a
enlairar de sobte
amb el seu estimat nas.
No, no, ella volia el seu
propi i normal nas!
Era seu i el volia
i així ho va expressar:
"Vull el meu nas!".
El pare veient que
no podia (ni volia)
robar-li la veu també,
va acordar un tracte:
"I quan et furten cap cosa,
recorda't de hui,
del que hem aprés:
no et furtaran res
si no ho deixes perdre".
Ella des d'aleshores
ençà que li'l furten
parla i diu el que sent.
Perquè "per si de cas"
no és cap argument,
no serveix sinó té veu,
sinó té nas, ni ulls,
ni tacte, ni orelles...
Ella no es deixa perdre.



I conte contat qui no s'alce té el cul foradat!

29/4/14- 30/4/14

Sorpresa: "pare alçat". Lectura del poema-conte Afònica. 

Cloenda de l'acte.

Un allau de gent. Una fantàstica estada.

SIGNATURA D'EXEMPLARS

T'agrada el matí?

La vesprada?

O la nit?

Siga com siga, t'agrade el matí, la vesprada o la nit, gaudeix del dia. 

Hi ha signatures amb dedicatòria especial

perquè recordem que la llum ens vé de dins.

Com algunes de les persones a les quals més admire. Amistats com Maite Te. Entre moltes altres.

A tots i totes... GRÀCIES! FINS LA PROPERA!