SARA BELLÉS: AMB VEU PRÒPIA

SARA BELLÉS: 

AMB VEU PRÒPIA.

Lleó. Retoladors i aigua.

Avís als vianants:

Ja sabeu que qualsevol enllaç es mostra en un color de font diferent i s’obrirà en altra finestreta. Gràcies per la vostra atenció. I ara... ajusteu-se les ulleres!

Aquest mes tenim de convidada a Sara Bellés!

També coneguda al seu facebook com Sara Bellés Art, és una artista amb un treball molt elàstic, fresc, sorprenent i sobretot compromés amb una visó personal. Sara Bellés es confessa amant del cinema “d’aquell moment màgic on sense adonar-me la pel·lícula m’ha atrapat”. Certament, de filmografia és la totalitat de la seua obra amb trets desenfadats i altres més seriosos; combina una línia fàcilment identificable però variant a l’hora d’entrar en estils, processos, tècniques i materials. Una jove oberta a participacions i col·laboracions que li suposen reptes, així, sempre gaudeix fent milers d’activitats relacionades a l’àmbit creatiu. Nombroses són les facetes que presenta a la trajectòria evolutiva del seu treball: reivindicativa amb el seu futur projecte “Mujeres sín límite”, metafòrica amb el joc de llenguatge i l’art visual de les seues làmines, intimista amb els retrats... Una autèntica veu que vol fer-se escoltar.

Esbós del mural al Feslloch al passat 2013.

Esbós, projecte de mural. 

També ha format part d’altres projectes com el mural per al festival itinerant de música en valencià a Benclloch, el Feslloch, organitzat per Escola Valenciana dins la sèrie de concerts de La Gira a l'any passat. Anteriorment ja havia participat en altres edicions i tinguérem l’honor de conèixer-la en persona capficada en altres projectes de venda de productes artesanals, d’un gran èxit entre el públic.

Llibre d'artista, 15 x 15 cm tècnica mixta.




Darrerament està aqueferada, immersa entre els abundants encàrrecs i altres exposicions com l’esmentada “Mujeres sin límite” la qual s'està gestant amb la col·laboració d'un seguit de dones. "Un projecte en grup de caràcter clarament social on cal destacar la valentia de cadascuna de les xiques que han participat" ens comenta Bellés. 

Ara seiem amb el qüestionari que amablement ha respost per al racó Prismes de vidre. Això sí, sense cap cafè a la mà! Si m'acompanyeu sabreu per què hui no prenem cafè.

Autorretrat. Per Sara Bellés.

QÜESTIONARI

Sara Bellés nascuda a Benlloch (Castelló) el 1989, passa tota la seua infància en aquesta localitat on rep classes de pintura al llarg de diversos anys. Pot ser aquesta admiració per les coses menudes que percep i que li acaben ocorrent sense adonar-se la empenta amb 15 anys a traslladadar-se per viure a Castelló de la Plana. Allí realitza el Batxillerat d'Arts mentre assisteix a classes d’una acadèmia d'art. Com ella mateixa indica, necessita fer milers d’activitats i gaudir de totes al màxim. D’aquesta manera, l'any 2007 decideix eixir de la seua província natal i comença la llicenciatura de Belles Arts en la facultat a Terol. Aquest mateix any descobreix la il·lustració i un any després, el 2008, comença en "l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló" el cicle formatiu de grau superior d'il·lustració. A més, aconseguint amb la cloenda dels seus estudis superiors, l'any 2010 rep un premi al millor expedient de l'any. Aleshores, l’esmentat any, decideix acabar els estudis que va començar, es muda a Granada on contínua els seus estudis de Belles Arts. Actualment, cursa quart de carrera alhora que realitza diferents cursos, treballs i exposicions per pròpia iniciativa.

ARI GARRIDO: Un estudi de la Universitat de Minessota per la psicòloga Catherine Walsh conclou que  “les persones desordenades són més creatives”. Així, confessa: l’estudi on treballes... té fulls, pinzells, pintures per tot arreu, o bé és la viva imatge de l’ordre?

SARA BELLÉS: La veritat és que tinc un estudi molt ordenat fins que em pose fer feina, llavors, com per art d'encanteri, la taula (i el que no és taula) acaba plena de coses, però només acabar el treball en concret ho recollisc tot, supose que per a tornar-lo a escampar de nou.

A. G.: Deixant de banda aquesta. Quan fa que et dediques a les Belles Arts i com va ser aquesta decisió de fer de la teua passió una forma de viure?

S. B.: Recorde que sempre em contarem que amb un llapis i un paper des de xicoteta em podien tindre tot el dia asseguda. El primer dibuix que jo recorde haver fet fou un rinoceront que vaig resoldre d'una sola línia de ben menuda. La veritat és que no crec que mai m'haja plantejat aquesta forma de viure, simplement s'ha imposat sobre totes les altres, l'art, més concretament el dibuix i la pintura, ja són una part de mi i moltes vegades trobe la necessitat de fer-les viure.

A. G.: Com definiries el teu estil? Intentant no caure en classificacions ja que entenem que el treball de qualsevol artista és molt variable i depén de les etapes, món personal, gustos, habilitats i altres factors.

S. B.: Tinc un estil ampli, però fàcil de reconèixer, tot i que no és marcat com en altres artistes. Les meues obres són fruit de la necessitat d'expressar, de descriure un moment, una situació, un objecte... També afegiré que quasi mai les meues obres són reposades: són el resultat de la intuïció immediata que em suposa cada tema, composició o material.

A. G.: T’agradaria treballar conjuntament en un futur de forma puntual? Si és així, amb qui?

S. B.: Clar que sí! Si pogués elegir, estaria exageradament entusiasmada en col·laborar amb grans clàssics de la pintura (Velàzquez, Goya o el mateix Picasso) però ja he fet un poc tard! La veritat és que no tinc cap preferència, estic oberta a tot tipus de projecte amb qualsevol persona que vulga treballar amb mi.

Evolució de l'obra. Sense títol. Oli sobre llenç 90 x 130 cm.

A. G.: La part que més t’agrada de tot el procés creatiu. Per què?

S. B.: Jo crec que la meua part preferida a l'hora de crear és aquella en la qual a grans pinzellades, ratlles o aiguades puc donar-li forma a l'obra.

A. G.: Diuen que la satisfacció d’acabar les feines i els projectes és el motor que ens continua donant energia per avançar i superar-se, a banda del cafè.

S. B.: Fa poc vaig fent una sèrie de retrats on el principal material era el cafè i s'anomenava "No m'agrade el cafè", això ho diu tot. La meua primordial motivació és l'inici, jo espere impacient el moment de començar nous projectes. Supose que acabar-los també és gratificant però, sincerament, preferisc els inicis.

A. G.: Quins altres projectes o treballs tens en ment?

S. B.: Actualment tinc tres projectes entre mans: una sèrie de quadres a gran format que fan referència al pas del temps damunt la pell, una altra de xicotets quadres de nom: "Mujeres sin límites" i, per últim, acabe de començar a il·lustrar un conte infantil (amb el qual estic molt emocionada). Si et dic la veritat intente no pensar en nous projectes per intentar no deixar-me cap d'aquest a la meitat, tot i que no sempre puc aconseguir-ho.

A. G.: “El món està ple de xicotetes alegries, l’art consisteix a saber distingir-les” segons ens diu Li- Tai- Po, estàs d’acord amb aquesta afirmació?

S. B.: És una gran sort saber adonar-se de les petites alegries de la vida, però no compartisc que això siga per a mi l'art.

A. G.: L'encàrrec més estrany que hages rebut.

S. B.: Si he d’anomenar tots els tipus d'encàrrecs estranys que he rebut no acabaria mai: sóc una gran admiradora de les coses estranyes!

A. G.: Un exercici com els de l’escola: enumera tres propietats que admires d’un dels teus artistes preferits.

S. B.: La passió o, fins i tot, obsessió per el que es faça. La perseverança. I, per últim, la capacitat de crear mitjançant la seua obra una sensació de desconcert que et remoga per dins.

Sense títol. Oli sobre llenç 50 x 70 cm

Fins ací la nostra convidada d’aquest mes. Una servidora està molt agraïda per l'entusiasme demostrat i l'oportunitat, una vegada més, d'unir dos móns no tan llunyans com són l'escriptura i la creació artística. Recordeu que podreu trobar-la per facebook i segurament prompte ens sorprendrà amb un espai propi a internet. Aquesta veu mereix ser escoltada. Us deixe amb una citació triada per ella mateixa, resumeix tot: 

"Pies para qué os quiero si tengo alas para volar."

Frida Kalho

1/4/14