Escurçar la distància és possible. Com quan ve l'estació de les flors i tot sembla més benigne sabrem què fer, quin test ruixar primer i quin segon. Entre allò real i la mentida s'interposa la paüra per la decepció: és més còmode no manuclar la baralla de cartes. No obstant, ens reiterem en la possibilitat efervescent de l'orgull per ser la formació d'esperma i òvul més consistent, menys intangible. A la fi, tot és qüestió de voler-se quedar a veure-ho... o no.
De vegades, veig miratges a l'horitzó. Entre les pestanyes carbòniques d'un foc interfecte les albire, titil·legen d'angúnia. Ara, ara m'ature més a escoltar els consells de qui em vol bé. I no, no sóc capaç de sentir quelcom al pit. No tinc sinó foscúria enramada. Són els meus rèquiems d'aire insípid els qui toquen l'acordió i demanen almoina, nuets d'un refugi. Ja no ressona la pulsió artrítica pels carrers. A la meua ciutat badívola i flonja de sentit i direcció arterial et diria: "resta tot el temps que no m'has dedicat i dedicares a l'altra". Et parlaria mirant cap a altra banda, empeltada en el calaix de sastre de l'habitació on també dormíem i et pregaria castament: "obri'm en canal!". Però l'ateïsme pagà s'ha endinsat i no hi ha més per talar ja.
L'interludi és la farsa, la peça de música interpretada en els actes d'un misteri o d'un drama... L'entreteniment per passar el temps i deixar que les ombres que ens han marcat la pell no ens assetgen. Tot i que ho portem endinsat quasi com si fóra per osmosi i, més sovint del que mai admetem, trasllueix.
Ho sentim realment? Ofeguem la tristor. Matem-la. Assassinem, així, també.
ANÒMIA
"Lluitem per la glòria diminuta de sobreviure als danys." Josep Lluís Roig
Bastida de
metralla.
Hisada a la
teua voluntat
em vaig rebregar.
Comptada i
vaig voler
debatre'm.
Sí.
D'interferències
clivellades
pel seny
el món n'és ple.
Fruit de l'esponaneïtat que ens caracteritza, un dilluns de juliol decidírem fer la primera de les sessions que estan per vindre ja que en alguns dels futurs projectes s'inclou l'exposició d'alguns dels resultats que ací podeu veure. Un xicotet tast.
Gràcies al company Aximo Sirera i Andrea Morant per l'oportunitat de conéixer-los més a prop! :)
15/7/14
Aquesta és la foto al voltant de la qual gira la sessió:
la recreació del treball d'Emma Hack.
D'esquerra a dreta: Aximo Sirera, Ari Garrido i Andrea Morant.
Después de crear la Serie de Reflexiones en Voz Alta, me encontré con la necesidad de continuar nuevos intentos de poemas/reflexiones. Así, empecé a tejer una nueva hilera de lineas sin título: Orfandades.
Tú que piensas luego existes, ponle tu voz, tu rostro... ponle tu propio título. Participa de ti contigo.
It's this one thing that caught me slippin' It's this one thing don't want to admit it (you did) This one thing and I was so with it It's this one thing you did oh oh oh oh (8) Peter and Kerry
ORFANDADES: I
"I warn you, If you bore me, I shall take my revenge." J. R. R. Tolkien
Que te repitan
al oído
con lentitud
alevósica:
ríete
de ti,
mucho.
Mecanización de los sentidos. ¿Dónde fueron al final los días?
Decisiones, decisiones... :)
Si no es conmigo dilo es mucho peor. Alguien predijo: "nadie sabrá más que yo y no es lo mejor." (8) Hola a Todo el Mundo
OBTURACIÓN
Te levantas.
Y repites el proceso.
Aunque no sea lo mejor.
Limpias las gafas.
Observas los cristales
rayados con las lineas
paralelas en cada luna...
Y te ries porque ayer
ya las contaste.
Y el contraste de
los días se diluye
entre (in)decisiones.
Sí, límpiate
bien las gafas:
hoy cazarás al vuelo
las incertitumbres
que te anclan.
Para que el hambre
no sea negación
ni excusa al
salir un domingo.
Te levantas.
Y repites el proceso.
Aunque no sea lo mejor.
Inexperiència. Una paraula compacta i abrupta no apta per qui vulga viure. Per això llegim llibres pot ser. I creem imatges... reflectides en els dubtes. Pot ser... per no perdre el costum.
PER NO PERDRE EL COSTUM
En primer lloc, senyores i senyors, no deuen oblidar que són cantants.
Romanen com carcasses les carrosseries dels cotxes rovellats farcits de detalls florals asilvestrats formant fileres on abans acostumava a transitar. Una ciutat abans amiga on desagnava les hores irreflexives. Encaramitant-me de mil formes distintes a la teua òrbita. Jo recollia la fantasia del terra i li rentava la cara i la banyava i la pentinava perquè la realitat era tan basta com l'aspror d'un vi massa jove. I, després, vaig empassar-me-la d'un glop sencera. Per no perdre el costum de marcir la vida... un poc més.
De cap altra forma podríem estar i ser una i dos alhora.
When people pin me as a clown you behave as though I'm wearing a crown. (8) Mindy Gledhill
Un, dos, tres...
Un, dos, tres...
Segueix el ritme...
ANCHOR
A
mans
besades
m'encore
en
un
dumenge
sense
ressaca
d'hores
ensorrades.
Amplificada...
Nounada...
Coronada...
Ornada...
Ratificada...
Amarada...
dins
de
tu.
Me sorprende siempre algo nuevo. No podemos ser, así, tan viejos. No podemos serlo. ¿Otro cuento?
"El mundo es un libro y quiénes no viajan leen solo una página."
Agustín de Hipona
MUÑECO GOROGÓ
"Me permito hacerles un ruego: si en algún momento tropiezan con alguna historia o con alguna criatura que pueblan mis libros, por favor, créanselas. Créanselas... porque me las he inventado."
Esto era una corona
sin reina ni rey.
Un: "Porque no."
Un punto y final.
Una hebra perdida
en el laberinto estival.
Así vivía la heredera
del Trono Involuntario:
entre tiza, metal, espuma
de mar y alguna
que otra hoja de roble.
Un día no pudo más
con tanta monotonía
esquelética y mundana.
Y por no sufrir
se arrancó el llanto,
se durmió en la acera,
contrecho el cuerpo
con jirones de alma
y demás abolladuras
en la pernera del pantalón.
Ya sin armaduras.
Y en el catre sigue la espera,
junto a la maltrecha venda.
Y junto a ella la sangre
y detrás de ella la mugre
de la soledad escueta.
Esparcida.
Cruda.
En pedazos.
Azotada por las dudas,
decidió navegar en mar abierto
y sin rumbo fijo
para no tener puertos
ni amantes "abrefácil"
que no le lleguen
a las suelas de los zapatos
y solo sean betún
para pintarles la cara
y reírse en los roídos ratos
hasta que se aburran de esperar.
Hay quién dice que la vieron
llorar una única lágrima
pero no sabían si fue
una sombra al pasar
o su borrachera renqueando
desnuda por las cunetas.
Empezaron a preguntar...
y cerró todas las puertas.
Se cuenta que ese portazo
reescribió el silencio.
Porque es justamente así
como empiezan todos los cuentos:
con un vacío de latidos.
Ella sigue leyendo
junto a su muñeco Gorogó
las historias para no dormir
que terminan despertándola.
Así recuerda que no existen monstruos
solo personas... que ya no están.
Habrá siempre más vida en los áticos que la que observes al pasar. ¿Sentipensamos? :)
So now we're here and now is fine so far away from there and there is time, time, time to plant new seeds and watch them grow so there'll be flowers in the window when we go. (8) Travis
SENTIPENSANTE
“El lenguaje que dice la verdad, es el lenguaje Sentipensante. El que es capaz de pensar sintiendo y sentir pensando.” Eduardo Galeano
Para las y los que pensamos y sentimos por igual.
Es mi nuevo término preferido.
Porque es terminante y
permite empezar.
"Sí, desde que las manos
hablaron por fin,
rompiendo el hielo
del invierno que
llevábamos a cuestas."
-te comento,
como quien sí
quiere querer queriendo.
El escenario de repente
queda extraño y lejos
y vacío de silencios...
y repleto de preguntas...
y con el alma en las manos
respiro el tiempo,
de lado,
y lo acomodo
y observo las pecas
que dices que no tienes.
Y la risa se revuelve
rendida sonriendo
entre las sábanas.
¡De pronto,
los mundos se solapan!
¡Y existe la mirada
trigonométrica!
¡Y cuenta cuántos
son uno más uno
para saber a qué
distancia estás!
Quizá no haya nubes
de tormenta y
solo las ganas de
plantar flores en
la buhardilla siendo
esa la insigne bandera
para transeúntes anémicas
de mirar zapatos,
escaparates, ropa nueva,
demás fachadas
y alguna que otra
señal de tráfico...
ahora rota.
I think that possibly, maybe I'm falling for you. Yes, there's a chance that I've fallen quite hard over you. I've seen the waters that make your eyes shine. Now I'm shining too. (8) Landon Pigg
LE CRUSH
Une abeille vaut mieux que mille mouches. Elsa Triolet
És brillar
a conjunt
d'un manoll
de detalls
passatgers
que retolen
l'acabament
suspés en l'aire...
I tu
c
a
u
s...
mentre et fas
un café
i et reflexes
dins l'empar fulgurant
als seus ulls.
Per fi
mires quan veus.
L'abrasió és l'evolució d'una voluntat cantada a tempo. A temps de fer de tu un sac de dubtes foradat per la rutina. I anem anant... com diuen els savis i els majors... i avant sempre! :)
You can feel like a part of something if you're part of the scene.
You can make your life look pretty add a little ice and gin.
Wash off the make-up and prepare the aspirin.
Well, you can get out of this party dress but you can't get out of this skin.
He tells himself he can't be lonely 'cause he's never on his own.
Boy
Bagul on guarde el degoter
amarat de mentides
perquè no siguen
aspres les nits de pluja
i de tinta opaca.
Ara poliré
els contorns
per arredonir-me.
Amb pausada mandra.
No m'esperes desperta.